Arxiepiscopologi


Bernat Tort
(1146-1163)

Bernat Tort era català. El maig de 1146, essent canonge de Sant Ruf d’Avinyó, va ser nomenat arquebisbe de Tarragona pel papa Eugeni III, i juntament amb aquest nomenament va rebre la confirmació de tots els privilegis concedits als seus antecessors. En una butlla d’Anastasi IV, del 25 de març de 1154, es ressenyen totes les Esglésies sufragànies de la de Tarragona: Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra.

En 1148 va acompanyar el comte de Barcelona a la conquesta de Tortosa i acceptà la donació de la seva Església com a parròquia suburbana de Tarragona, privilegi que havia atorgat el papa Gelasi a sant Oleguer.

El mateix any va confirmar Robert d’Aguiló la infeudació de la ciutat i territori de Tarragona, amb la retenció de la cinquena part dels drets. Per aquella època comencen ja les desavinences entre l’arquebisbe i els Aguiló, que tan tràgicament havien d’acabar.

Va instaurar a la Catedral la vida regular de sant Agustí, orde al qual pertanyia el prelat. Va edificar la fortalesa anomenada «castell de l’arquebisbe» -més tard «del Patriarca»- que subsistí fins a la seva voladura pels francesos en evacuar la ciutat, a principis del segle XIX.

En morir el comte de Barcelona, l’any 1162, la seva vídua na Peronella li va encarregar de trametre la trista notícia al rei Enric d’Anglaterra. En l’acompliment de l’ambaixada li va sobrevenir la mort a Londres l’any 1163.



Escut heràldic

D’or, tres tórtores de sable
A l’època que va viure aquest prelat encara no es coneixia l’heràldica; però Marí li atribueix les armes descrites, que corresponen a la nissaga Tort. Domènech, en la seva obra sobre Centcelles, les descriu així: “D’or, una tórtora de sable.”