Organismes Diocesans

Consell del Presbiteri


Dr. Jaume Pujol Balcells
president

Membres per raó del càrrec
Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro
Vicari general
  i degà president del Capítol Catedral

Mn. Jordi Figueras Jové
Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó
Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón
Vicaris episcopals


Mn. Norbert Miracle Figuerola
Rector del Seminari


Membres per raó d’elecció

Residència coral

Mn. Josep Queraltó Serrano

Arxiprestat de Tarragona Centre, rectors i vicaris
Mn. Josep Masdéu Aymamí

Arxiprestat de Tarragona Perifèria

Mn. Agustí Ayats Badia

Arxiprestat de Reus

Mn. Rafael Serra Abellà

Arxiprestat del Priorat

Mn. Antoni Rosario Jové

Arxiprestat del Baix Camp

Mn. Joan M. Banús Banús

Arxiprestat de la Conca de Barberà
Mn. Joan Francesc Amigó Bartra

Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues

Mn. Joan Costa Pregonas

Arxiprestat de l’Alt Camp

Mn. Ignasi Cabré Mas

Arxiprestat del Baix Penedès

Mn. Francesc Esteso Cuenca

Arxiprestat del Tarragonès Llevant

Mn. Jaume Gené Nolla

Arxiprestat del Tarragonès Ponent

Mn. Jordi Vila Borràs

Altres ministeris de l’arxiprestat de Tarragona Centre
Mn. Emili Roure Boada
de Tarragona Centre (de la Prelatura de l’Opus Dei)

Religiosos preveres
P. Maties Pau Prades Martínez, O.Cist.
P. John Helin, c.m.f.

Membres per raó de designació personal del Prelat
Mn. Manuel Borges Anguera
Mn. Joaquim Gras Minguella
Mn. Joan Magí i Ferré
Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros

Comissió Coordinadora

Dr. Jaume Pujol Balcells, president

Per raó del càrrec

Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro (vicari general i ecònom)

Per raó d’elecció
Mn. Ignasi Cabré Mas (secretari)
Mn. Jordi Vila Borràs (secretari adjunt)
Mn. Jaume Gené Nolla (vocal 1r)
Mn. ––––– (vocal 2n)


El Consell del Presbiteri

1. Entre l’Arquebisbe i els preveres de l’Església local hi ha una comunió jeràrquica basada en el fet que participen —en grau divers— de l’únic i idèntic sacerdoci i ministeri i formen un sol presbiteri (cf. LG 20 i PO 8). Aquesta unitat de missió ha volgut concretar-se amb la creació d’un organisme o senat de sacerdots que representi el presbiteri i que pugui ajudar eficaçment amb els seus consells al govern de la diòcesi.

2. El Codi de Dret Canònic determina que «A cada diòcesi ha de constituir-se el Consell Presbiteral, és a dir, un grup de sacerdots que sigui com el senat del Bisbe i representi el presbiteri, amb la missió d’ajudar el Bisbe en el govern de la diòcesi segons la norma del dret, per tal de proveir al màxim al bé pastoral de la porció del poble de Déu que li ha estat encomanada» (c. 495).

3. «És la seu idònia per donar una visió de conjunt de la situació diocesana i per discernir el que l’Esperit Sant suscita per mitjà de persones o de grups, per intercanviar parers i experiències, per determinar, en definitiva, objectius clars de l’exercici dels diferents ministeris diocesans, proposant prioritats i suggerint mètodes» (AS 182).

4. Correspon al Consell del Presbiteri «suggerir normes que potser convé donar, proposar problemes de principi; no, en canvi, tractar assumptes que per la seva mateixa naturalesa exigeixen un procediment reservat, com són, per exemple, els nomenaments» (Congregació per al Clergat, Carta circular d’11 d’abril de 1970, n. 8).

5. Es tracta, per tant, d’un organisme de caràcter obligatori que té la missió d’assessorar l’Arquebisbe en els problemes pastorals referents a l’exercici de la jurisdicció. En el Consell del Presbiteri, pel seu caràcter representatiu, hi ha de ser representada la varietat de funcions, situacions, oficis i sensibilitats del presbiteri.

6. Quant a la naturalesa i funcions d’aquest organisme, el mateix CIC estableix: «El Consell Presbiteral té vot només consultiu; el Bisbe diocesà l’escoltarà en els afers de major importància, però es necessita el consentiment només en els casos expressament definits pel dret» (c. 500 § 2). A aquest organismo se li encomanen dictàmens no vinculants (audito consilio). Qüestions que requereixen la consulta (audito consilio) al Consell del Presbiteri per part de l’Arquebisbe: — La convocatòria d’un Sínode diocesà (cf. c. 461 § 1), — L’erecció, supressió i modificació de parròquies (cf. c. 515 § 2), — La constitució a les parròquies de la diòcesi d’un consell de pastoral (cf. c. 536 § 1), — L’erecció d’esglésies (cf. c. 1215 § 2), — La dessacralització d’esglésies (cf. c. 1222 § 2), — L’establiment de tributs especials (cf. c. 1263).

7. «Encara que [el Bisbe] no tingui cap obligació de seguir aquell parer, fins i tot unànime, tanmateix no ha d’apartar-se’n, sobretot si és unànime, sense una raó que, al seu albir, sigui la més poderosa» (c. 127 § 2 2n). I l’ha d’escoltar en els afers de major importància de l’arxidiòcesi (cf. c. 500 § 2).

8. El concili provincial Tarraconense de 1995 indica que «s’ha de procurar que [el Consell del Presbiteri (i el Consell de Pastoral)] tinguin la màxima representativitat possible i que siguin consultats en les decisions importants de la diòcesi» (r. 135).

9. Presidit per l’Arquebisbe, el Consell del Presbiteri està format per tres classes de consellers: els qui ho són en virtut del càrrec diocesà que tenen encomanat, els qui ho són en representació del respectiu col·lectiu de preveres que els ha elegit, i, encara, els que són designats directament per l’Arquebisbe, per tal de compensar la manca de representativitat d’algun sector del clergat. El fet que pertoqui al Bisbe diocesà en exclusiva de fer públic allò que s’hagi establert segons la norma del dret (cf. c. 500 § 3), demostra que els consellers han de mantenir absoluta reserva dels afers que l’Arquebisbe hagi sotmès a la seva consulta.

10. El Consell del Presbiteri, segons els estatuts vigents a la nostra arxidiòcesi, és convocat per l’Arquebisbe tres vegades l’any amb convocatòria ordinària. Algunes de les qüestions que s’hi tracten han estat prèviament estudiades pel Consell Pastoral Diocesà, les quals el Consell del Presbiteri pren en consideració des de la pròpia perspectiva i responsabilitat específica; altres qüestions li són presentades a consulta directament per l’Arquebisbe.