Santa Judit



Era molt religiosa, i ningú podia retreure-li el més mínim. En veure sofrir al seu poble perquè no tenien aigua, sortí, es dirigí a la casa del general Holofernes, dient: “Senyor, Déu totpoderós, mira ara i sigues benèvol amb el que faré per l’exaltació de Jerusalem”. Li pegà dos cop al col al general i li tallà el cap. Judith va cridà des de lluny als sentinelles: “Obriu, obriu les portes! Déu, el nostre Déu, està amb nosaltres demostrant que la seva força en Israel i el seu poder contra l’enemic...” I traient el cap d’Holofernes, general de l’exèrcit assiri, tots es quedaren astorats. I Judith va dir: - Escolteu, germans. Preneu aquest cap i pengeu-lo al capdamunt de la muralla... (Judith 8.7-8-8; 13.7-8, 13.6-8,11,15;1.1).
Els soldats assiris s’ompliren de por quan veieren al seu general mort i el seu cap penjat de les muralles. Fugiren d’escampadissa. Judith va agafar tot el botí d’Holofernes i l’oferí a Déu.