Notícies

NOTÍCIES DIOCESANES AGÈNCIES I PREMSA CULTURA I ESPECTACLES


Trobada de la Catalunya missionera



enviar a un amigo



La diada del dilluns, dia 10 d’octubre, a Tarragona, va convocar al voltant del Domund 2016 a aquelles persones que participen més directament en l’animació i cooperació missionera de  les diòcesis catalanes. Mostrar així la cooperació de Catalunya amb l’activitat missionera de l’Església a través de l’enviament i acompanyament dels seus missioners a la missió ad gentes. Compartir també experiències sobre la relació que les direccions diocesanes mantenen amb els missioners de la seva diòcesi.

Va presidir la trobada, Mons. Enric Benavent, bisbe de Tortosa, i coordinador de Missions a Catalunya, acompanyat del bisbe de Trujillo (Hondures), Mons. Lluís Solé.

La primera intervenció testimonial va anar precisament a càrrec de Mons. Lluís Solé, el qual en el seu cas, la sortida a les missions va venir propiciada pel fet de pertànyer a la congregació dels Pares Paüls. Va establir certs paral·lelismes entre el missioner i el metge: «El sacerdot segueix el Senyor en la missió pastoral, com el metge practica la medicina, però tots dos poden especialitzar-se».

De importància cabdal va qualificar, Mons. Solé, l’estima dels missioners envers els pobles i la gent amb qui conviuen, per afegir que «és una mala praxi si, en lloc d’estimar, ens dediquem a comparar, puix que partint de l’estimació entendràs allò que estimes». Assenyalà la conveniència de no fixar un període concret en l’inici del missioner, «per experimentar, en un temps curt, les propies capacitats d’acceptació de tantes coses a les que no estem acostumats».

En el cas d’Hondures, el bisbe de Trujillo va ressaltar que el que «allí ens cal és aferrar-nos a l’esperança i donar-la on no n’hi ha, cercar remeis per a un canvi», en clara al·lusió la violència, la por, i la corrupció, que viu aquest país tan empobrit.

En la taula rodona, moderada per Mn. Ricard Serrà, delegat diocesà de Missions de Girona, en el seu torn de paraula el Pare Blanc Josep Frigola va posar èmfasi en la inculturació del missioner, en el seu cas, a Burkina Faso i Niger, amb «realitats diferents, que et fan descobrir que en la comunitat humana també hi ha Déu». Esmentà el procés de catecumenat per a la preparació del baptisme, el treball social, el desenvolupament de l’agricultura que va fer prosperar la zona, i l’educació.

Jordi Sánchez, responsable del projecte Missioners.cat de l’Observatori Blanquerna, va explicar com a través de la plataforma es dóna veu als missioners, un portal d’entrevistes i mapa multimèdia missioner, projecte iniciat fa dos anys, amb una seixantena de testimonis vitals. Afirmà que «els missioners són gent discreta, però han de difondre la seva tasca i l’ha de valorar el nostre món, com a exponent que són de donació».

Aquesta apreciació no va ser només recollida sinó també refrendada pel bisbe Enric Benavent, el qual en la seva intervenció va valorar de manera altament positiva «que els missioners siguin coneguts per la societat, el seu poble o ciutat, i pels joves». Va citar exemples concrets a la diòcesi de València, i ara a la de Tortosa quan, en visitar els missioners, ha arribat al convenciment que «és bo que la societat els conegui per la seva tasca pastoral, amb uns ritmes diferents als nostres, i constatar que el Regne de Déu continua sembrant-se en el món».