| A divinis (Suspensió)..- Pena canònica mitjançant la qual es prohibeix a un clergue l´exercici dels actes propis del seu ministeri, com ara celebrar l´eucaristia o administrar els (altres) sagraments. |
| A.M.D.G..- Sigla llatina d´"Ad majorem Dei gloriam", que vol dir "A major glòria de Déu", emprada a moltes cartes i que esdevingué el lema dels jesuïtes. |
| Ab urbe condita..- Expressió llatina que significa "des de la fundació de la ciutat" (de Roma). |
| Abadal (Abadengo).- Relatiu a la dignitat o a la jurisdicció de l´abat o abadessa.
Abadessa
|
| Abadessa (Abadesa).- Mare superiora en algunes comunitats de religioses (comunitats monàstiques femenines). |
| Abadia (Abadía).- 1. Monestir amb territori propi, regit per un abat. 2. Dignitat d´abat o d´abadessa. 3. En algunes poblacions, casa rectoral o rectoria. |
| Abadia territorial.- Porció determinada del poble de Déu, delimitada territorialment, confiada per circumstàncies especials a un abat que la regeix de la mateixa manera que un bisbe diocesà. |
| Abadiat (Abadiato, abadiado).- 1. Abadia. 2. Territori de l´abadia. 3. Temps que dura el govern d´un abat o abadessa. |
| Abat (Abad).- Superior d´algunes ordes monàstiques (comunitats monàstiques masculines). |
| Abat beneït (Abad bendito).- El que exerceix una jurisdicció gairebé episcopal. |
| Abat exempt (Abad exento).- El que és independent de la jurisdicció del bisbe de la diòcesi i depèn directament del papa. |
| Abat mitrat (Abad mitrado).- El que pot usar insígnies episcopals (Mitra, solideu, bàcul). |
| Absolta (Responso).- Responsori, cant (pregària) que es diu per als difunts. |
| Absolució col·lectiva (Absolución colectiva).- La que s´imparteix a diverses persones alhora. No pot impartir-se si no hi ha imminent perill de mort o alguna altra causa greu que impedeixi o faci difícil l’absolució i prèvia confessió individual dels pecats. No es pot considerar necessitat suficient la manca de confessor per gran concurrència de penitents, a no ser que no s’hagi pogut preveure. |
| Absolució sagramental (Absolución sacramental).- Acte de perdonar, el confessor, els pecats del penitent.
L´absolució, generalment, només pot obtenir-se mitjançant la confessió. |
| Abstinència (Abstinencia).- Privació de menjar carn uns dies determinats en compliment d´un precepte de l´Església o d´un vot particular. Obliga els qui han complert catorze anys. |
| Acció de gràcies (Acción de gracias).- Oració l´objecte de la qual és agrair a Déu (o als sants) els favors rebuts. |
| Acció pastoral (Acción pastoral).- Conjunt d´activitats que tenen com a finalitat la realització de la missió de l´Església. |
| Acèfal (Acéfalo).- Es diu del clergue que no està incardinat en cap diòcesi, institut religiós, etc. El Dret canònic preveu que no s´admeti l´existència de clergues no incardinats enlloc. |
| Aclamació (Aclamación).- Breu fórmula litúrgica, generalment joiosa, que profereix (proclama)l´assemblea en moments concrets d´una celebració, com ara "Donem gràcies a Déu", "Al·leluia", etc. |
| Acòlit (Acólito).- 1. Ministre que ha rebut el ministeri laïcal de l´acolitat i serveix a l´altar.
2. Ministre no ordenat que ajuda el prevere i el diaca en el servei a l´altar.
3. Escolà. |
| Acolitat (Acolitado).- Un dels ministeris laïcals, abans anomenats "ordes menors". És un pas previ al diaconat i s´ha d´exercir un temps convenient. |
| Acta Apostolicae sedis..- Publicació periòdica en la qual apareixen tots els documents oficials del papa i dels màxims organismes de la Santa Seu. |
| Ad extra.- Expressió llatina que significa "cap enfora " i s´utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat que són comunes a les tres, ja que fan referència a tot el que és relatiu a la creació i a l´acció permanent sobre tot el que ha estat creat. |
| Ad intra..- Expressió llatina que significa "cap a dins" i s´utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat. Les accions "ad intra" són pròpies de cadascuna de les persones (el que és propi de la paternitat,de la filiació i de la comunió mútua en l´amor). |
| Ad látere (Legatus).- [Legat] “al costat” (del papa). S´anomenava així un cardenal de la confiança del Papa a qui s´encomanava una missió especial. |
| Ad limina Apostolorum.- Expressió llatina molt sovint abreujada amb els mots "ad limina". Significa "Al llindar dels apòstols". Els bisbes titulars de totes les diòcesis del món tenen l´obligació -si no hi ha una causa molt greu que ho impedeixi- de fer la "Visita ad limina" cada cinc anys per visitar les tombes dels sants apòstols Pere i Pau i presentar-se al Pontífex Romà. En aquest període el bisbe diocesà ha d´enviar un informe sobre l´estat de la diòcesi que li ha estat confiada i l´any que li toca presentar-lo és quan ha d´efectuar la visita. |
| Ad perpetuam rei memoriam.- Fórmula llatina molt freqüent en documents pontificis que significa "Per a perpètua recordació". |
| Administració apostòlica (Administración apostólica).- És una determinada porció del poble de Déu, en un territori delimitat, que per raons especials i particularment greus no es erigida en diòcesi i és confiada a un administrador apostòlic directament dependent del Papa. |
| Administrador apostòlic (Administrador apostólico).- El qui té cura d´una administració apostòlica, i al qual el dret equipara al bisbe. |
| Administrador diocesà (Administrador diocesano).- El prelat que per estar una seu vacant o per altres raons (incapacitat del bisbe, etc.) regeix una Església particular en forma semblant al bisbe titular. Pot ser un bisbe o un prevere i el dret estableix un seguit de limitacions a les seves funcions, com ara el fet de no poder concedir llicència d´incardinació, conferir canongies, remoure el canceller i els notaris, etc.
|
| Adoració (Adoración).- Retre culte a Déu. Els sants, les imatges i els objectes no poden ser adorats, sinó venerats. |
| Adscrit (Adscrito).- 1. Prevere, diaca, o laic amb missió pastoral assignat amb caràcter permanent al servei d´una parròquia.
2. Vegi´s Incardinat. |
| Advent (Adviento).- El temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i que comença el quart diumenge abans de l´esmentada festa. |
| Àgape. (Ágape).- Expressió grega que significa "caritat" i fa referència a l´àpat de caritat que celebraven els primers cristians, generalment en relació amb l´eucaristia i de la qual ha esdevingut sinònim. |
| Agent de pastoral (Agente de pastoral).- Membre de l´Església que desenvolupa una funció específica de cara a incrementar el Regne de Déu. |
| Aggiornamento.- Paraula italiana que significa "Posar al dia". Fou encunyada pel papa Joan XXIII amb motiu del Concili Vaticà II. |
| Àgrafa. (Ágrafa).- Expressió grega que vol dir "el que no està escrit" i fa referència a dites de Jesucrist que no foren incloses en els llibres del Nou Testament. |
| Alba (Alba).- Túnica de tela blanca que els ministres es posen durant la celebració eucarística i altres cerimònies religioses. |
| Alfa i Omega .- Primera i última lletres de l´alfabet grec i simbolitzen Jesucrist com a principi i fi de totes les coses. A la litúrgia de la Vetlla Pasqual s´utilitza aquesta imatge en la decoració del ciri pasqual. |
| Almoina (Limosna).- El que es dóna caritativament -ja sigui en diner o en espècie- per a socórrer una necessitat. |
| Altar (Altar).- El moble més important del presbiteri i on es celebra l´eucaristia. Representa Jesucrist, raó per la qual només pot haver-n’hi un, i en lloc preminent, ja que Jesucrist és també u i únic. Només per raó del seu valor artístic o històric es conserven els altars construïts a les capelles laterals d’algunes esglésies. Es preferible de pedra, particularment quan ha de ser dedicat (Veure Dedicació). Damunt l’altar es dipositen els elements del sacrifici eucarístic: el pa i el vi. Pot ser fix o mòbil |
| Altar fix (Altar fijo).- El que no es pot moure per raó de la seva construcció. És el que convé que hi hagi a les esglésies. |
| Altar major (Altar mayor)..- L´altar principal d´una església. |
| Altar mòbil (Altar móvil).- El confeccionat en qualsevol matèria sòlida i digna, apte per a ser transportat. S´usen en celebracions en llocs on no hi ha església, o aquesta, per alguna circumstància especial, resulta insuficient. |
| Altar privilegiat..- El que té concedida indulgència plenària para les misses que s´hi celebren. |
| Al·leluia (Aleluya).- Expressió hebrea que significa "Lloeu el Senyor". És una aclamació litúrgica molt freqüent als salms, molt utilitzada en el temps litúrgic pasqual i que no s’omet durant la Quaresma. |
| Ambó (Ambón).- El lloc -i per extensió el faristol- des d´on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques. Antigament, rebien aquest nom les trones -generalment de pedra i situades a cada costat del presbiteri en algunes esglésies- des d´on es cantaven l´epístola i l´evangeli. |
| Amén.- Paraula hebrea que expressa adhesió, acord, refermança del que s´ha dit. Amb aquesta aclamació, el poble ratifica el que acaben de dir el president de l´assemblea o un altre ministre. |
| Amit (Amito).- Llenç que el prevere es pot posar per a celebrar els oficis divins. Es col·loca sobre les espatlles, i sota l´alba, subjecte per dues cintes que es creuen sobre el pit. Actualment gairebé ha caigut en desús. |
| Anàfora (Anáfora).- Pregària eucarística. En alguns casos se li diu també cànon. A les litúrgies grega i orientals és la part de la missa que correspon al prefaci de la litúrgia catòlica. |
| Anàmnesi (Anámnesis).- Record o memorial dels principals misteris del Senyor dins la pregària eucarística: encarnació, passió mort, resurrecció, ascensió... |
| Anatema (Anatema).- Actualment, excomunió dictada d´una forma particularment solemne. |
| Anell (Anillo).- Peça de metall, en forma de cèrcol, que es porta al dit i que en els religiosos simbolitza el lligam, lliurement acceptat, amb Crist. |
| Anell del Pescador (Anillo del Pescador).- Segell papal, que representa l´apòstol sant Pere assegut a una barca i tirant la xarxa al mar. Aquest anell serveix per a segellar alguns documents pontificis i es destrueix a la mort del pontífex. |
| Anell episcopal (Anillo episcopal).- Anell que porten els bisbes com a signe d´autoritat. |
| Àngel (Ángel).- Ésser espiritual, missatger sobrenatural de Déu, intermediari entre aquest i l´home. |
| Àngel de la guarda (Ángel de la guarda, custodio, tutelar).- L´assignat per Déu a cada persona per a la seva custòdia i protecció. |
| Àngelus. (Ángelus).- Com passa sovint, l´inici de la frase ha quedat com a denominació de tota la pregària sencera. "Angelus" ve d´"Angelus Domini nuntiavit Mariae" (L´àngel [del Senyor anuncià a Maria]). Aquesta oració,en principi, només es resava per la tarda, però posteriorment passà a fer-se pel matí i pel migdia. Aquesta darrera oració ha esdevingut la més popular. És molt famós el que resa el papa en presència dels fidels congregats a la plaça de Sant Pere i cal dir que amb aquesta sola paraula es designa també tota la cerimònia. |
| Animador de la fe (Animador de la fe).- L´encarregat de mantenir viva la vida espiritual en un grup o moviment. |
| Anticlerical (Anticlerical).- Enemic del domini o poder polític o social del clergat. |
| Anticrist (Anticristo).- Personatge que, segons l´Apocalipsi, establirà una doctrina contrària a la de Jesucrist i perseguirà aferrissadament l´Església i els seus fidels abans de la fi del món. |
| Antífona (Antífona).- Verset que es canta tot o en part abans d´un salm i que es repeteix després tot sencer. |
| Antifonari (Antifonario).- Llibre on són anotades les antífones. |
| Antipapa (Antipapa).- El personatge que no havent estat elegit legítimament, pretén ser reconegut com a pontífex en oposició al papa veritable. N´hi ha hagut uns quants al llarg de la història de l´Església. |
| Anunciació (Anunciación).- Vinguda de l´arcàngel Gabriel per anunciar a Maria que seria la mare de Jesucrist. |
| Anunciació, Solemnitat de l´ (Anunciación, Solemnidad de).- Festa litúrgica de la màxima categoria, commemorativa de l´encarnació del Fill de Déu i del seu anunci per l’Arcàngel Gabriel. Se celebra el 25 de març, nou mesos abans de Nadal.
|
| Any Jubilar (Año Jubilar).- L´any de jubileu universal que se celebra a Roma en certes èpoques, amb indulgència plenària, solemne i universal, concedit després mitjançant butlla a les esglésies assenyalades, per als pobles de la cristiandat. Es ve celebrant des de l´any 1300, en temps del papa Bonifaci VIII.
Antigament se celebraven cada 50 anys i, posteriorment, es celebren cada 25.
|
| Any litúrgic (Año litúrgico).- Ordenació del temps de l´any que fa l´Església per a celebrar els misteris del Senyor. Comença el primer diumenge d´Advent, quatre setmanes abans de Nadal i està dividit en temps litúrgics, els quals són Advent, Nadal i Epifania, Quaresma, Temps pasqual i Temps durant l´any. |
| Any sant (Año santo, año jubilar, jubileo).- Vegi´s Any jubilar. |
| Anyell pasqual (Cordero pascual).- Jesucrist, tot recordant l´anyell que els jueus sacrificaven en el temple el primer dia de la Pasqua com a memorial del seu alliberament de la captivitat d´Egipte. |
| Apòcrif (Apócrifo).- Llibre no reconegut per l´Església. Per exemple, Evangelis apòcrifs. |
| Apostasia (Apostasía).- Abandonar l’Església catòlica a la qual un pertany per raó del Baptisme . |
| Apòstata (Apóstata).- El qui abandona l’Església catòlica. El qui es passa a una altra confessió cristiana rep el nom de cismàtic o d´heretge. |
| Apostatar (Apostatar).- Acció d´abandonar la fe catòlica. |
| Ara (Ara).- Altar.Pedra portàtil, col·locada sobre l’altar, que conté relíquies de sants i damunt la qual es col·loquen els dons eucarístics. A vegades aquestes relíquies estan dipositades en un petit nínxol fet dins la mateixa mesa de l’altar. |
| Arcà (Arcano).- Secret. Antigament, entre els primers cristians, va existir l´anomenada "disciplina de l´arcà", per la qual no es donaven a conèixer als pagans aspectes de la fe que no estaven en condicions d´entendre. Això era extensiu fins i tot als neòfits (acabats de batejar), als quals els hi eren revelats paulatinament. |
| Arcàngel (Arcángel).- Esperit situat sobre els àngels en la jerarquia celestial. |
| Ardiaca (Arcediano, archidiácono,).- 1. Antigament, el primer o principal dels diaques d´una església i, posteriorment, càrrec o dignitat en els capítols de les catedrals.
2. Jutge ordinari que, antigament i en un territori determinat, exercia jurisdicció delegada pel bisbe.
3. Actualment, clergue de l´Església anglicana responsable de l´administració de tota la diòcesi o de la part que el bisbe autoritzi.
|
| Ardiaconat (Arcedianato, archidiaconato).- 1. Dignitat d´ardiaca.
2. Territori de la seva jurisdicció.
3. Casa que habita l´ardiaca. |
| Arquebisbal (Arzobispal).- Relatiu a l´arquebisbe. |
| Arquebisbat (Arzobispado).- 1. Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció de l´arquebisbe.
2. Territori que, sense ser província eclesiàstica, té aquesta categoria i depèn directament de la Santa Seu.
3. Dignitat d´arquebisbe.
4. Residència de l´arquebisbe.
5. Cúria. |
| Arquebisbe (Arzobispo).- Bisbe d´una diòcesi que és el cap o autoritat primera d´una província eclesiàstica, la qual comprèn diferents bisbats sufraganis. Aquest càrrec va lligat a una seu episcopal determinada o aprovada pel papa. Són competència de l´arquebisbe a les diòcesis sufragànies vetllar perquè la fe i la disciplina eclesiàstica siguin conservades acuradament, designar l´Administrador diocesà en cas de seu sufragània vacant, rebre del papa els encàrrecs peculiars i potestat que el dret determini, etc. En alguns casos excepcionals, un arquebisbe pot ser-ho d’una seu que no té sufragànies. |
| Arxidiaca (Arcediano).- Vegi´s Ardiaca. |
| Arxidiaconat (Arcedianato).- Vegi´s Ardiaconat. |
| Arxidiòcesi (Archidiócesis).- Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció d´un arquebisbe. |
| Arxiepiscopal (Archiepiscopal).- Vegi´s Arquebisbal. |
| Arxiepiscopat (Archiepiscopado).- Dignitat d´arquebisbe. |
| Arxiepiscopologi (Archiepiscopologio).- Relació dels fets dels diferents arquebisbes d´una arxidiòcesi. |
| Arximandrita (Archimandrita).- Dignitat de l´estat regular de l´Església grega, inferior en categoria al bisbe. |
| Arximandritessa (Archimandritesa).- Nom que reben les superiores d´alguns convents de les Esglésies orientals. |
| Arxiprest (Arcipreste).- Prevere que, per designació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres de les parròquies que configuren geogràficament un arxiprestat. |
| Arxiprestal (Arciprestal).- Relatiu a l´arxiprest o a l´arxiprestat. |
| Arxiprestat (Arciprestazgo).- 1. Càrrec d´arxiprest.
2. El territori on té jurisdicció un arxiprest. Aquest territori el formen el de diverses parròquies veïnes que s´uneixen per tal d´afavorir la cura pastoral a través d´una acció comuna. |
| Ascensió (Ascención).- Pujada de Jesucrist al cel quaranta dies després d´haver ressuscitat. |
| Asceta (Asceta).- El qui es consagra a la vida contemplativa i solitària, sotmès a una disciplina rigorosa, per tal d´assolir un major apropament a Déu. |
| Ascetisme (Ascetismo).- Manera de viure dels ascetes. |
| Asperges (Aspersión).- 1. Aspersió de l´aigua beneita, pròpia de determinats ritus litúrgics.
2. Ruixar amb l´aigua beneita. |
| Asperges (Hisopo).- Salpasser, instrument mitjançant el qual es fa l´aspersió de l´aigua beneïda. General consisteix amb una bola de metall buida amb forats i subjecta a un mànec també de metall. |
| Assemblea (Asamblea).- Aplec de persones reunides per a donar culte a Déu. |
| Assumpció (Asunción).- 1. Pujada al cel, en cos i ànima, de la Mare de Déu al final de la seva vida terrena. Cal diferenciar-la d´Ascenció perquè Jesucrist va pujar al cel i Maria fou pujada
2. Festa en celebració de l´assumpció de la Verge. |
| Atri (Atrio).- Vestíbul d´algunes esglésies, generalment més alt que el nivell del carrer. |
| Atrició (Atrición).- Penediment d´haver pecat, però no pas per sentiment d´haver ofès Déu sinó per por del càstig. |
| Aurèola (Aureola).- Resplendor lluminós pintat al voltant del cap d´una imatge santa. Vegi´s també Nimbe. |
| Autocèfala (Autocéfala).- Cadascuna de les Esglésies que, conservant la tradició comuna a tota l’Església, té legítimament reconeguda la seva autonomia en l’administració interna. . L´Església ortodoxa està formada per diferents esglésies nacionals autocèfales, separades de Roma i amb total autonomia entre elles mateixes, per bé que sota la presidència honorífica del patriarca ecumènic de Constantinoble. |
| Àzim (Ácimo).- Pa fet sense llevat, el qual es pot fer servir en la celebració eucarística. |
