Vocabulari religios

Cercador de vocabulari
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z
Recés (Retiro espiritual).- Temps en que hom deixa les seves ocupacions habituals per a dedicar-se a la meditació i a la pregària com a mitjà per a reforçar la unió amb Déu. El mot "recés" fa referència a un període breu (undia o menys). Si la durada és més llarga s´utilitza l´expressió "exercicis espirituals".
Reconciliació (Reconciliación).- Sagrament instituït per Crist per al perdó dels pecats. La "reconciliació" o "penitència" és, possiblement, el sagrament que més ha variat pel que fa a formes litúrgiques, des de la seva concepció com a penitència pública on només es feia esment dels pecats especialment greus fins a l´actual. Avui, el ritual contempla tres formes per aqusta celebració sagramental: el ritu per a reconciliar un sol penitent, on tot es fa en privat; el ritu per a reconciliar moltes persones, on la confessió i l´absolució es fan de forma individual i la resta en forma comunitària; i la reconciliació també de molts penitents, amb confessió i absolució comunitàries. Cal dir que aquest darrer ritu només es fa servir de manera excepcional i demana que els pecats greus siguin confessats individualment a posteriori. Cal dir que la celebració d´aquest sagrament consta dels següents actes: contrició, confessió, reparació i absolució.
Rector (Pàrroco).- Prevere al qual el bisbe li ha confiat regir una parròquia.
Rector d´església (Cura).- És el prevere al qual ha estat confiada la cura d´alguna església que no sigui parroquial ni capitular, ni annexa a la casa d´una comunitat religiosa o societat de vida apostòlica que hi celebri els oficis.
Rectoral (Rectoral).- Relatiu al rector.
Rectoria (Rectoría).- 1. Dignitat de rector. 2. Casa, oficina del rector d´una parròquia.
Redempció (Redención).- Aquest mot, que etimològicament significa "rescat",fa referència a la recuperació de la gràcia de Déu que Jesucrist va obtenir per als homes mitjançant el preu de la seva passió. Cal entendre-ho com la manera que té Jesucrist de fer-nos partíceps de la seva pròpia vida eterna.
Regió eclesiàstica (Región eclesiástica).- Es tracta de la unió de diverses províncies eclesiàstiques veïnes (vegi´s Província eclesiàstica) per a dur a terme tasques pastorals comunes. Cal diferenciar-la de la Conferència episcopal, ja que les potestats d´aquesta no corresponen a la regió eclesiàstica si la Santa Seu no li n´ha concedides algunes especialment. La regió eclesiàstica pot ser erigida en persona jurídica.
Regla (Regla).- Conjunt de normes pràctiques que regeixen la vida d´una congregació religiosa.
Regla àurea (Regla áurea).- Nom que rep una frase de Jesús al sermó de la muntanya, segons la qual el que volem que ens facin ho hem de fer nosaltres primer (Confrontar Mt 7,12 i Lc 6,31).
Regla de fe (Regla de fe).- En un sentit ampli, tot el que regula amb autoritat la vida dels cristians (Bíblia, Magisteri del´Església, etc.). Enun sentit estricte, fórmules breus que resumien les principals proposicions de la fe en l´Església primitiva, precedent de les professionsde fe que encara són utilitzades.
Regne de Déu (Reino de Dios).- Fa referència a la relació que l´home viu amb Déu, d´acord amb el pla diví, és a dir l´acció salvadora de Déu Pare en la història dels homes, fills seus. La seva presència alliberarà, guarirà, perdonarà, omplirà d´esperança, sobretots als qui no esperen res. Presuposa una conversió, una acceptació dels valors encarnats per Jesucrist, camí de salvació i vida eterna.
Regne del cel (Reino de los cielos).- Expressió equivalent a Regne de Déu, usada per sant Mateu en el seu evangeli, adreçat als jueus, per no haver d´utilitzar el nom de Déu.
Religió (Religión).- 1. La relació de l´home amb el transcendent, que es tradueix, de manera subjectiva, en la veneració i l´adoració i que s´encarna, de manera objectiva, en la confessió,la paraula i els actes. Cal dir que aquesta relació no pot existir sinó en la mesura que el transcendent es manifesta a l´home. Per tant, la religió és la resposta humana a aquesta aminestació. 2. Virtud que ens mou a donar culte a Déu. 3. Professió i observança de la doctrina religiosa. 4. Orde, congregació religiosa. 5. Al segle XVI, Orde de Sant Joan de Jerusalem o de Malta.
Religiós (Religioso).- 1. Es diu de la persona que ha professat en alguna orde o congregació religiosa. 2. Creient. 3. Relatiu a la religió.
Religiós laic (Religioso laico).- 1. El que, havent professat, no és prevere.
Religiositat (Religiosidad).- Pràctica i cura en cumplir els deures que marca la Religió.
Religiositat popular (Religiosidad popular).-
Reliquia (Reliquia).- Restes materials (ossos, pell, etc.) d´un sant o d´una persona digna de veneració religiosa o bé objectes que han estat en contacte amb aquestes persones (fragments de roba, etc.)
Renec (Reniego).- Blasfèmia. Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants o cosa sagrada.
Reprobació (Reprobación).- Condemnació eterna a les penes de l´Infern.
Rescripte (Rescripto).- Resposta per escrit que dóna una autoritat eclesiàstica a una petició o consulta que li ha estat feta. Generalment fa referència a respostes derivades dels diferents organismes de la Santa Seu.
Reserva (Reserva).- Nom que rep el pa consagrat que es guarda en el sagrari per a portar-lo als malalts, per a donar la comunió als qui no han pogut combregar a la celebració comunitària i per a l´adoració pública o privada de l´Eucaristia. En propietat s´hauria de dir reserva del Santíssima Sagrament.
Respons (Responso).- Cant o pregària en sufragi d´un o més difunts, que es fa al final de les misses de funeral o en altres circumstàncies.
Resurrecció (Resurrección).- Acció de tornar a la vida que, referida a Jesucrist, és l´eix central de la predicació apostòlica i fonament de la fe cristiana. Amb la seva resurreció, Jesucrist va inaugurar una nova manera d´existir, amb la que la seva humanitat trascendeix els límits del temps i de l´espai per assolir la manera divina d´existir. La resurrecció de Jesucrist és la primicia de que tots gaudirem de la vida eterna. Cal dir també que la idea de la resureció del cos va lligada a la idea de la immortalitat de l´ànima.
Retaule (Retablo).- Obra arquitectònica guarnida amb pintures, escultures, etc. que forma part de la decoració de l´altar i té una finalitat didàctica. El seu nom deriva del llatí retabulus, mot que vol dir "darrera de la taula", tot alludint a la seva ubicació amb relació a l´altar.
Revelació (Revelación).- Aquest mot fa referència a la manifestació directa de Déu als homes a través dels seus enviats, els profetes.La culminació de la revelació divina és Jesucrist.
Revelació natural (Revelación natural).- És aquella manifestació de l´obra de la divinitat (com ara la creació), mitjançant la qual els humans poden intuir quelcom de Déu.
Revelació privada (Revelación privada).- Fa referència a aquella que afirma haver rebut una persona en particular. Els sants n´han rebudes algunes. Altres persones afirmen haver-ne rebut també, les quals han estat condemnades per l´Església si no estan d´acord amb la fe. Si ho estan es deixa als fidels la lllibertat d´adherir-s´hi o no, ja que l´Església no obliga de cap manera a acceptar una revelació privada -és a dir, la no inclosa a la Bíblia- com a fe de l´Església.
Revisió de vida (Revisión de vida).- Métode d´autoformació ideat per J. Cardijn, fundado de la joc (Joventut Obrera Catòlica), la qual metodologia es resumeix en la frase "Veure, analitzar, i actuar". En aquest métode, destinat originalment a joves obrers, es reflexiona sobre un text bíblic i se´l confronta a una situació de la vida real. Després, ve el compromís, sempre en la línia del que és concret i avaluable.
Ritu (Rito).- Cerimònia que es realitza d´acord amb unes pautes i un ordre preestablert.
Ritu de comunió (Rito de comunión).- Vegi´s Parts de la missa.
Ritu de trànsit (Rito de tránsito).- Conjunt d´actes simbòlics amb els quals en cada religió es remarca la importància que tenen determinats moments de la vida. Estan relacionants, generalment, amb el naixement, el matrimoni i la mort. En la religió catòlica alguns moments existencials van acompanyats de ritus sagramentals com ara el baptisme, la confirmació, el matrimoni, la unció dels malalts i els funerals.
Ritual (Ritual).- Llibre litúrgic ones recullen les fórmules i ritus de les celebracions sagramentals. N´hi ha per a cada una de les celebracions: baptisme, funerals, benediccions, professions religioses, matrimoni, ordenacions, etc.
Romeu (Romero).- 1. El qui va en romiatge a un santuari. 2. Pelegrí.
Romiatge (Romería).- Pelegrinatge, especialment elque es fa per devoció a un determinat santuari.
Roquet (Roquete).- Sobrepellís de mànigues curtes, pràcticament caigut en desús i utilitzat només en ocasions molt solemnes.
Rosari (Rosario).- 1. Acte de devoció amb el qual es commemoren els quinze misteris de la Mare de Déu. Està dividit en tres parts (anomenades misteris de goig, de dolor i de glòria), recitant després de cadascun un parenostre, deu avemaries i un glòria, acabant cada part amb una lletania. Fou instituït pel papa Píus V per a donar gràcies per la victòria de les esquadres cristianes a la batalla naval de Lepant contra l´armada otomana el 7 d´octubre de 1571. 2. Rest de grans de material divers, separats de deu en deu per un gra més gros, i nuat al seus extrems a una creueta que es fa servir per a comptar les diferents oracions que formen les diverses parts del rosari.
Rota (Rota).- Tribunal que decideix en grau d´apel·lació les causes eclesiàstiques.
Rota Romana (Rota romana).- Tribunal de la Santa Seu que decideix en grau d´apel·lació i té competència universal. Actualment la major part de les causes que examina fan referència a afers relatius a peticions de nullitat matrimonial.
Rúbrica (Rúbrica).- Mot que fa referència a qualsevol de les regles que regeixen les cerimònies i ritus de l´Església i ensenyen la seva pràctica.