Tarragona, 23 de setembre de 2011

Excmo. i Rvdmo. Mons. Jaime Fuentes, obispo de Minas Gerais (Uruguai). Benvolgut Capítol de la Catedral, preveres concelebrants, diaques. Digníssimes autoritats, molt estimats germans i germanes en Crist ressuscitat,

Serveixin les meves paraules, en primer lloc, per a saludar-vos a tots els qui us heu donat cita aquí en aquest dia en què celebrem el record de la nostra santa Patrona. També vull fer-ho a tots aquells que per raó de la malaltia, de l’edat o de les seves obligacions laborals no poden acompanyar-nos, però estan presents en esperit seguint la retransmissió d’aquesta santa missa a través de Tarragona Ràdio. Serveixin també aquestes paraules per demanar disculpes per l’insòlit del lloc i per les seves incomoditats. Vulgui Déu que el proper any puguem celebrar aquesta solemnitat a la Catedral ja restaurada i que el nou orgue acompanyi el cant de l’assemblea que tan admirablement sostenen el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral.

Des del dia de Santa Tecla de l’any passat fins avui han passat moltes coses. Particularment he viscut una sèrie d’experiències singulars. Voldria recordar-ne algunes, relacionant-les amb la nostra excelsa Patrona.

Qui era santa Tecla? Els sants Jeroni, Epifani, Gregori de Nissa, Ambròs i Joan Crisòstom van parlar-ne amb termes entusiastes. Dia rere dia, durant segles, tots els sacerdots l’han invocat en el cànon de la missa. Li resaven també al capçal del llit dels moribunds en el moment d’administrar l’extremunció. «Senyor» —deien—, «tu que deslliurares la benaurada Tecla de cruels turments, tingues la bondat de lliurar aquesta ànima i donar-li la felicitat eterna. Amén.»

Santa Tecla, «verge i màrtir», deu la seva extraordinària celebritat a un apòcrif del segle II, els Fets de Pau i de Tecla. Allí se’ns diu que era jove i bonica i que vivia a Iconi (l’actual Konya, a Turquia), quan es va convertir després d’haver escoltat, encuriosida, la predicació de sant Pau.

El passat mes de febrer, convidat per les autoritats turques, vaig tenir la sort de poder visitar les ciutats natals del nostre evangelitzador sant Pau i de santa Tecla: Tars i Konya, així com l’emplaçament de la tomba de la nostra patrona a Silifke, lloc des d’on segurament ens va arribar la sagrada relíquia del brac de santa Tecla. Allí vaig tenir ocasió de presentar als meus amfitrions el projecte el Seminari. Centre Cultural i Pastoral Tarraconense. Va ser una experiència commovedora trepitjar els mateixos llocs, passar pels mateixos carrers que els qui van sembrar en nosaltres la llavor del cristianisme. Va ser com una mena de preparació per al Congrés internacional que, si Déu vol, se celebrarà els propers dies 27, 28 i 29 d’octubre, un congrés de primer ordre que organitza el nostre Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i que comptarà amb especialistes procedents de tres continents: Europa, Amèrica i Àsia. Serà també com una mena de petita degustació del que serà —si Déu vol— un centre pastoral, científic, cultural i de diàleg interreligiós de gran nivell.

En aquest Congrés sabrem nous detalls de la vida de santa Tecla, que a partir de la seva conversió va seguir a sant Pau en algun dels seus viatges. El seu zel per divulgar l’evangeli, com es pot imaginar, l’havia de conduir al martiri. La nostra Patrona va viure temps difícils. El cristianisme era perseguit amb acarnissament. És una història antiga i nova a la vegada. Era perseguit a la Roma imperial, ho va ser a Tarragona i ho és encara avui en molts països.

He dit que la nostra Patrona era una noia jove en el moment de la seva conversió. I parlar d’una jove em fa pensar en l’esdeveniment eclesial més important de l’any: la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que va reunir primer a la nostra arxidiòcesi més de 6.000 joves i després gairebé dos milions de joves al voltant del Papa a Madrid. Va ser una ocasió inoblidable a la qual vaig tenir el goig d’assistir, com també ho va ser la presència a diverses poblacions i ciutats de l’arxidiòcesi, al Fòrum de Barcelona i a la celebració de l’eucaristia que vaig tenir l’honor de presidir a la Tàrraco Arena Plaça amb més de 8.000 persones, la majoria joves de diversos països.

Al començament d’aquesta homilia he al·ludit a l’insòlit marc d’aquesta celebració. La bellesa de l’art romànic i del gòtic que tan bé s’agermanen en aquest meravellós claustre em porta a la memòria unes paraules del Papa a la festa d’acollida de la JMJ, després del via crucis: «La fe i l’art s’harmonitzen per arribar al cor de l’home i invitar-lo a la conversió. Quan la mirada de la fe és neta i autèntica, la bellesa es posa al seu servei i és capaç de representar els misteris de la nostra Salvació fins commoure’ns profundament i transformar el nostre cor, com li va passar a santa Teresa de Jesús en contemplar una imatge de Crist molt nafrat (cf. Libro de la Vida, 9,1)»

El cor de Tecla també es va transformar en conèixer Jesús. Fins a la seva mort a Selèucia (l’actual Silifke turca) es va consagrar a Déu i al proïsme i va afrontar totes les dificultats que comporta ser un cristià conseqüent i coherent. Davant els tribunals va demostrar que es poden imposar amb violència els comportaments, les observances, les activitats, però no la veritat. I davant dels seus enemics va intentar el diàleg, mostrant-nos que hem de posar-nos sempre en recerca de la veritat, dels valors, de les virtuts. Tenim drets humans fonamentals. Els drets fonamentals són coneguts i reconeguts, i precisament això ens posa en diàleg l’un amb l’altre. La veritat com a tal és dialogant, ja que cerca conèixer millor, comprendre millor, i ho fa en diàleg amb els altres. D’aquesta manera, buscar la veritat i la dignitat de l’home és la millor defensa de la llibertat. Defensar la llibertat de l’home va ser una de les actituds de Jesús.

No tenim tampoc aquest any els representants de les ciutats agermanades: Orleans, Avignon, Klagenfurt, Stafford, l’Alguer, però les tenim en el nostre record i en les nostres pregàries.

M’agradaria acabar amb les mateixes paraules amb què es va acomiadar el Sant Pare dels joves a la JMJ: «La festa de la fe que hem compartit ens permet mirar cap endavant amb molta confiança en la Providència, que guia l’Església pels mars de la història. Per això roman jove i amb vitalitat, fins i tot afrontant situacions àrdues. Això és obra de l’Esperit Sant, que fa present Jesucrist en els cors dels joves de cada època i els mostra així la grandesa de la vocació divina de tot ésser humà. Hem pogut comprovar també com la gràcia de Crist derrueix els murs i franqueja les fronteres que el pecat aixeca entre els pobles i les generacions, per fer de tots els homes una sola família que es reconeix unida en l’únic Pare comú, i que conrea amb el seu treball i respecte tot el que ell ens ha donat en la Creació.»

Que tingueu una bona festa de Santa Tecla, els qui m’escolteu aquí i els qui ho feu a través de Tarragona Ràdio.

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies