Catedral, 23 de setembre de 2017

Molt Il·lustre Capítol de la Catedral, preveres concelebrants i diaques. Il·lm. Sr. Alcalde, regidors i regidores; altres autoritats. Distingits representants de les ciutats agermanades. Estimats germans i germanes presents aquí a la Catedral o que seguiu aquesta celebració a través de la ràdio i d’Internet.

«Les ànimes dels justos estan en mans de Déu i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau.»

Aquestes paraules del llibre de la Saviesa, molt escaients per a la celebració d’avui, es poden aplicar a tots els màrtirs. Penso ara, per exemple, en els nostres sants protomàrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, i també en el beat Manuel Borràs i tants d’altres. Als ulls del món van morir; els qui els havien condemnat van aconseguir, aparentment, el seu objectiu. Potser fins i tot molts van pensar que tot s’havia acabat. Però, realment la seva mort era un desastre? Tot s’havia acabat? La nostra fe té quelcom de paradoxal, que s’escapa als ulls del món, que no acaba d’encaixar en els criteris humans, perquè la nostra societat valora la felicitat com un bé suprem, fins al punt que la pròpia vida és un mitjà per aconseguir-la. Per això, quan no es pot aconseguir aquest objectiu la vida perd el sentit. Avui recordem i venerem aquests sants, no recordem els seus botxins.

Al Sermó de la Muntanya Jesucrist va expressar els valors fonamentals que han de regir al seu regne: feliços els pobres, feliços els qui ploren, feliços els humils, etc., i així fins arribar a declarar feliços els qui, per causa d’ell, seran insultats, perseguits i calumniats. També ens avisa que qui vulgui salvar la vida, la perdrà, però el qui la perdi per ell i per l’evangeli la salvarà. Fins i tot ens mana que si algú ens pega a la galta dreta li parem l’esquerra. Com diu el profeta Isaïes: «Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus.» Com es poden entendre, doncs, aquestes paraules? Qui acceptarà aquests criteris?

Us prego que fixeu la vostra atenció en la nostra santa patrona. Tecla era una noia jove, segurament maca i de família noble. Devia tenir un bon estatus dins la seva societat i fins i tot el fet que el seu promès fos un jove noble feia preveure una millora notable de la seva condició social. Però ella ho va rebutjar. Molts dirien «com és possible?» però ella havia escoltat les paraules de Pau i s’havia enamorat de Jesucrist. Tecla ja havia trobat el seu tresor amagat, la seva perla de gran valor. Com una de les verges prudents, no es va deixar prendre el seu tresor, va vetllar i va entrar a les estances nupcials amb el Nuvi, Jesucrist, perquè la seva llàntia era encesa. El més valuós que tenim en la nostra vida és la fe, l’esperança i la caritat. I el testimoni unànime dels màrtirs és que val més perdre la vida que la fe. Als ulls dels homes semblarà que morim, però nosaltres haurem trobat la pau. Per tant, germans, no tingueu por, sobretot dels que poden matar el cos però no poden matar l’ànima.

Estendre la mà o allargar el braç és un gest d’auxili envers algú que es troba en necessitat. Hi ha diversos llocs a l’Escriptura que parlen de l’auxili de Déu precisament en aquests termes d’allargar el braç des del cel. També és un gest de salutació amb el qual reconeixem que l’altre és familiar o un amic. A Tarragona tenim el braç de santa Tecla, que és com un auxili vingut del cel. Ella, des d’allí, intercedeix per nosaltres, estén el seu braç i ens aplega a tots els tarragonins, perquè tots nosaltres som germans. Entre nosaltres pot haver-hi diferències, lògiques entre persones que tenen criteris diferents i sensibilitats particulars, però no podem oblidar mai que tots som germans. I nosaltres, que som seguidors de Jesucrist, tenim a més un manament que ens obliga encara amb més força: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat.» Per a un cristià estimar els seus germans no és una opció, és una obligació i és allò que més genuïnament ens identifica com seguidors del Crist, el qual no demana una estimació sentimental, sinó que indica molt bé de quina manera ho hem de fer: com ell ens va estimar, fins a la mort. Per això els màrtirs moren perdonant els qui els maten. Als seus ulls els mataven, però en el fons, per a un cristià, viure és Crist i morir li és un guany.

Ens espera una gran recompensa, però només sofrint amb constància podrem complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ens ha promès, ens diu la carta als cristians hebreus. I quina és la promesa del Senyor? «Tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.»

Estem vivint moments difícils. El passat dimecres els bisbes de Catalunya vam publicar una nota en la qual demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya, que viu un moment delicat de la seva història.

També demanem a Déu per totes les persones que tenen la responsabilitat en el govern de les diferents administracions públiques, de la gestió del bé comú i de la convivència social. Perquè l’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble. I animem a tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau. I acabem dient que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots.

Que Maria, Reina i Mare, ens porti a ser sempre alegres i fidels, com ho van ser santa Tecla i els primers cristians. Desitjo el millor per a la ciutat de Tarragona. En aquesta eucaristia pregaré molt especialment per tots els seus ciutadans i ciutadanes, famílies i institucions, i com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense, també pregaré especialment per Catalunya, com hem escrit en la Nota que us he llegit.

Que tingueu una bona festa.

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies