En aquells dies, l’administrador d’Abraham digué a Laban: «Tan bon punt he comprovat que el Senyor, Déu d’Abraham, el meu amo, havia guiat el meu viatge per trobar encertadament la filla del germà del meu amo i poder-me-la endur per esposa del seu fill, m’he prosternat per beneir el Senyor, Déu del meu amo. Ara, doncs, digueu-me si voleu demostrar que estimeu fidelment el meu amo. Si no, digueu-m’ho també, i cercaré un altre camí a dreta o a esquerra.»

Laban i Batuel respongueren: «És prou clar que el Senyor ha parlat: nosaltres no podem afegir-hi res ni a favor ni en contra. Aquí tens Rebeca: te la pots endur per muller del fill del teu amo, tal com ho ha fet entendre el Senyor.» Després cridaren Rebeca i li preguntaren: «¿Vols anar amb aquest home?» Ella respongué: «Sí que hi vull anar. Ells, doncs, deixaren marxar la seva germana Rebeca, amb la seva dida, amb l’administrador d’Abraham, que emprengué amb ella el camí de retorn.
Isahac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentre passejava per l’estepa cap al caient de la tarda, veié uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, veié Isahac, es girà i preguntà a l’administrador: «¿Qui és aquell home que ens ve a trobar?» Ell li respongué: «És el meu amo.» I Rebeca es va cobrir amb el vel.

Aleshores l’administrador contà a Isahac tot el que havia fet. Isahac acompanyà Rebeca a la tenda de la seva mare, la prengué per muller i l’estimà. I Isahac acabà els dies de dol per la mort de la seva mare.

Paraula de Déu.

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies