Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora, darrere la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia.
El meu estimat em diu: «Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine. Coloma meva, que t’amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa’m veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, que la teva veu és dolça i la teva cara, bonica.»

El meu estimat és per a mi, i jo per a ell. Ell m’ha dit: «Porta’m com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l’amor és inflexible com la mort, la passió és forta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les flames. Ni els oceans no són capaços d’apagar l’amor, totes les fonts dels rius no podrien ofegar-lo.»

Paraula de Déu.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies