El vespre del dia del casament, digué Tobies a Sara, la seva esposa: «Som fills d’un poble sant i no podem unir-nos com ho fan els qui desconeixen Déu.» Es van llevar, doncs, i pregaven demanant a Déu que els guardés.

Deia Tobies: «Senyor, Déu dels nostres pares, que us beneeixin el cel i la terra, el mar, les fonts i els rius, amb totes les criatures que feu viure en aquests llocs. Vós vau formar l’home del fang de la terra, i li donàreu una esposa perquè l’ajudés. Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per a abusar-ne, sinó per a tenir una descendència que beneeixi per sempre el vostre nom.»

I Sara deia: «Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos. Que arribem tots dos a la vellesa amb bona salut.»

Paraula de Déu.

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies