Fa un temps vam assistir a la proesa d’un jove immigrant que va ascendir a força de braços per la façana d’un edifici, de balcó a balcó, per salvar un nen en perill de precipitar-se al buit. I ens meravellem també veient com submarinistes experts van aconseguir rescatar dotze nens atrapats en una difícil cova submarina a quatre quilòmetres de la seva embocadura.

Són gestes que mereixen la nostra admiració i aplaudiment, però n’hi ha d’altres que, sent més discretes, estan al nostre abast per salvar vides alienes. Les més habituals són les donacions de sang, una mena de vasos comunicants de la solidaritat amb què es rescaten d’una mort inevitable persones malaltes o accidentades.

El 13 de maig de 1981, a mitja tarda, una personalitat molt coneguda va sobreviure gràcies a aquesta beneïda pràctica. Joan Pau II acabava de ser víctima de l’atemptat d’Ali Agca a la plaça de Sant Pere. L’ambulància el va traslladar amb rapidesa a l’Hospital Gemelli. Mentre això succeïa, el cirurgià, Dr. Francesco Crucitti, que tenia el dia lliure, havia sentit un impuls inexplicable d’anar al seu hospital. A la ràdio del cotxe va sentir el que havia passat i va accelerar. Poc després el Papa, que havia perdut molta sang, va rebre transfusions salvadores que van permetre efectuar l’operació.

La sang d’uns romans anònims, a la qual es va unir la procedent de les donacions que van fer, en el moment, metges i infermeres de l’hospital, van salvar la vida del Pontífex.

Des de la meva arribada a Tarragona he procurat secundar aquesta pràctica de la donació de sang, que té dues característiques principals: és voluntària i es fa sense cap afany de lucre. Hem rebut la vida de franc i així mateix hem d’ajudar a donar vida als qui la necessiten.

Tots podem salvar vides. No seran gestos heroics dels que surten als noticiaris, sinó gestos muts de solidaritat. És una exigència de caritat si estem en condicions físiques per fer-ho. Pensem en com ens sentiríem cada un de nosaltres si el dia que necessitéssim una transfusió no pogués realitzar-se per manca de sang.

La meva gratitud als bancs de sang, a qui els gestionen i als milers de donants que acudeixen a la seva crida, molts d’ells anualment. Gràcies a ells hi ha reserves per fer front a operacions quirúrgiques necessàries per salvar la vida de persones accidentades o víctimes d’atemptats, com els que van succeir fa poc més d’un any a Barcelona i Cambrils, i també per restablir l’equilibri vital a persones amb hemorràgies per altres motius.

Gràcies per donar sang. Gràcies per salvar vides.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies