Continuo amb el tema de la vocació dels joves, quan ja s’ha iniciat el Sínode, convidant a tothom a pregar per l’èxit d’aquesta convocatòria en la qual el papa Francesc ha posat tanta esperança per al futur de l’Església.

En pensar en això em ve al cap aquella escena evangèlica del «jove ric». Havia complert els preceptes de la llei mosaica, però tenia riqueses i no estava disposat a desprendre-se’n. Se’n va anar trist després de parlar amb el Senyor, el qual l’havia mirat amorosament. Li va faltar generositat per respondre a la crida.

Penso que tots els joves són rics, en el sentit de tenir futur, una vida per davant. En molts casos gaudeixen de més possibilitats que els de generacions anteriors: més informació, més coneixements tecnològics, domini d’idiomes, possibilitat de viatjar a altres països… Són riqueses que no destorben, són bones, a condició de no convertir-les de manera obsessiva en centre de la vida postergant-hi l’amor a Déu i als altres.

Qualsevol vocació té tres fases: discerniment, recerca de certesa i fidelitat. La primera i la segona necessiten l’escolta de Déu i l’assessorament de persones experimentades. Si les distraccions, degudes a un excés de curiositat, no faciliten l’escolta en alguns moments, és possible que no es pugui escoltar la veu de Déu, que no crida ni s’imposa, sinó que xiuxiueja i convida. El jove a qui Jesucrist va convidar a seguir-lo, va escoltar, però no va voler. Tant de bo que els qui escolten la veu de Déu segueixin els seus consells.

Un dels temes del Sínode és com millorar per ajudar els joves en la recerca de certeses, com fer-ho respectant al màxim la seva llibertat, les seves consciències. Per a això cal partir que la decisió és personal, sabent, com s’ha dit, que «les preguntes sobre vocació es fan amb el cap i es responen amb el cor».

Finalment, la tercera fase de qualsevol vocació és la fidelitat, el compromís assumit lliurement davant Déu, sigui fidelitat matrimonial, sigui a una vocació religiosa o al sacerdoci que impliqui el celibat. És una qüestió d’amor, no sols de força de voluntat. El papa Benet XVI deia que el sant no és un gimnasta de la vida espiritual, algú capaç de fer coses que a d’altres els són vedades.

La Mare de Déu és el model més excels d’una vocació corresposta i mantinguda. Demanem-li a ella que els joves sàpiguen respondre amb promptitud a la crida i que acompanyin com ella Jesucrist en les alegries i en el dolor durant tota l’existència terrenal.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies