Una de les escultures que s’ha fet més popular al Japó és la d’un gos que hi ha davant l’estació de tren de Shibuya.

El gos es deia Hachiko. Va ser un regal que li van fer l’any 1924 a un professor de la Universitat de Tòquio. El bon home agafava el tren cada dia per anar a la feina i el gos no sols l’acompanyava a l’estació sinó que al vespre l’anava a esperar.

Així va succeir fins que un any després el professor va morir d’hemorràgia cerebral quan feia classe. El gos va anar com cada dia al seu encontre, aquesta vegada sense èxit. El curiós és que es va quedar davant l’estació gairebé deu anys, fins que un dia de 1935 el van trobar mort allí mateix.

Els veïns del lloc, que ja havien advertit la seva presència diària en el lloc esperant el professor, es van commoure en observar la seva constància. Ells mateixos el van alimentar i, un cop mort, li van erigir una estàtua anomenada «El gos fidel».

Sense ànim de comparar gossos amb persones, ni d’entrar en temes de llibertat i d’instints, em sembla una anècdota simpàtica per a parlar de fidelitat, que consisteix a ser lleial al compromís adquirit lliurement amb una persona o una institució.

Tan important és aquesta conducta per als cristians, que habitualment reben a l’Església el nom de fidels. En aquesta condició imiten la fidelitat de Déu amb el poble escollit, amb el qual es va comprometre a l’Aliança, concretament amb Abraham, amb Moisès i amb els patriarques, i amb tota la humanitat en la definitiva Nova Aliança de Jesucrist.

Jesús de Natzaret va ser model de fidelitat a la voluntat de Déu Pare fins a la mort en creu. I Maria va ser la Verge fidel, fidel a la seva vocació des del mateix dia en què li va ser expressada. Són els nostres models.

És tan necessària la fidelitat! Primer amb Déu mateix; després entre nosaltres. Per exemple en el matrimoni. Sant Pau diu en la seva primera carta als cristians de Corint que la unió de l’home i la dona ha de ser la imatge que reflecteixi l’aliança de Crist amb el seu poble. Però també es requereix lleialtat en l’amistat, a l’empresa, en la societat en general.

Davant l’individualisme convertit en regla de conducta, o la persecució egoista de béns propis, la persona fidel i lleial és una benedicció per a tothom. Els altres se’n poden fiar, descansar quan li deleguen un encàrrec o posen una preocupació a les seves mans. El marit pot estar segur de la seva esposa, i a l’inrevés; i l’amic pot confiar en el seu amic. Quina qualitat més gran que és la fidelitat.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies