Aquest diumenge, excepte allí on Sant Josep és festiu, celebrem el Dia del Seminari, que enguany té per lema «El Seminari, missió de tots».

La vocació sacerdotal és una crida molt personal de Déu, un regal a l’Església i a la societat, als quals el prevere serveix, amb els braços oberts a tothom. Cada sacerdot arriba al ministeri a través d’un camí particular, i si cada un expliqués els detalls de la seva vocació veuríem una gran varietat de relats.

Sigui quin sigui aquest itinerari, passa en les seves últimes etapes per un període llarg i intens de formació en companyia d’uns altres. El Seminari no és una acadèmia de classes particulars, ni una simple residència, sinó un lloc de convivència en què el futur sacerdot aprèn dels altres al mateix temps que dels professors.

Des de 1935 se celebra el Dia del Seminari per pregar i tenir més presents els joves i a vegades no tan joves que un dia s’ordenaran i podran administrar la gràcia sacramental, de manera habitual l’eucaristia i el perdó.

Aquest camí el recorre el candidat al sacerdoci en companyia generalment de la seva família i també de la parròquia d’origen. Quants es decideixen per l’exemple d’un sacerdot que, amb la seva vida més que amb les seves paraules, ha estat un estímul perquè es disposessin també a una vida de lliurament! Una vida que a l’Església catòlica suposa el celibat, a vegades posat en qüestió amb el raonament que falten clergues, quan l’exemple de les Esglésies protestants, que no tenen aquesta exigència, mostra que no per això tenen més vocacions.

El que atreu al sacerdoci és l’amor a Jesucrist i una disposició a acceptar la voluntat de Déu si un se sent cridat. Aquesta apel·lació es veu confirmada per les consultes que fa als que tenen motius i autoritat per aconsellar. La decisió final no és fruit d’un càlcul sobre el futur benestar, ni una opció professional com s’entenen habitualment.

El papa Francesc va convocar l’any passat un Sínode per ajudar al discerniment vocacional dels joves, la seva opció de vida, en el matrimoni o en el lliurament a Déu per un altre camí. És molt important que tinguem sacerdots ben formats, amb personalitat humana contrastada, disposats a viure en comunió amb l’Església al servei de les persones.

A això respon la celebració del Dia del Seminari, en què demano pregàries perquè a la nostra arxidiòcesi i a tot arreu tinguem vocacions que ajudin a cobrir les necessitats actuals tan peremptòries.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies