Un dia de gener de 1846 va arribar a Tarragona un sacerdot de 38 anys procedent del bisbat de Vic, Antoni Maria Claret, reclamat aquí per una de les seves predicacions que ja eren molt apreciades. El pare Claret, natural de Sallent, recorria Catalunya a peu i s’aturava on anava a missionar. A l’Arquebisbat de Tarragona sempre tenia acollida en una habitació senzilla i a la taula.

En aquest mes de maig que hem començat, recordem una oració que ell va compondre i que es va fer gairebé tan popular com la Salve. És la que començava dient: «Oh, Verge i Mare de Déu, jo m’ofereixo per fill vostre…», i en la qual en honor de la puresa de la Mare de Déu li oferim els ulls, les orelles, la llengua, les mans… tot el nostre ésser.

La devoció que tenia el P. Claret a Maria era ressò d’una vivència de molts segles, manifestada en múltiples experiències de cristians de molt diversos llocs. Testimoni petri en són les ermites i santuaris marians escampats per la nostra geografia.

Durant aquests anys han estat innombrables les vegades que he anat a aquests llocs, afegint-me a la tradició de venerar-hi la Mare de Déu. Són belles tradicions heretades de generacions anteriors que sempre m’han commogut, perquè parteixen de gent senzilla, que potser no resistirien un debat acadèmic, però que atresoren amb avantatge allò que Pascal considerava: hi ha raons del cor que la raó no entén.

En la infància de la generació de fa seixanta anys, el mes de maig se celebrava estretament unit a la visita dels escolars a la imatge de la Mare de Déu de l’església o d’una ermita. Se li portava flors i cants. Han passat anys i després hem pogut tornar a la devoció a Maria d’una manera més reflexiva. El mes de maig continua sent un temps en què l’Església vol tenir especialment present la Mare de Déu.

Una de les pràctiques que podem fer en aquest maig és resar el rosari. És possible que ho hàgim abandonat. Així i tot, recordarem com el resaven els nostres pares o els nostres avis, generalment en caure la tarda o després de sopar. És cert que ara són hores que acompanyem amb la televisió, però per a una persona que estima hi ha temps per a tot.

També em proposo, i us proposo, llegir els breus passatges evangèlics en els quals apareix la Mare de Déu, sobretot en el text de sant Lluc. Ens ajudarà a trobar la humanitat de Crist i a conservar en el cor, com Maria, aquells successos que potser no entenguem. Tot té sentit en la nostra vida si la posem, com ella, en mans de Déu.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies