Estimats diocesans,

Amb molt de goig m’adreço per primera vegada a tots vosaltres immediatament després de l’ordenació episcopal i de l’inici del meu ministeri com a bisbe enmig vostre. I m’hi adreço, avui, en aquesta gran diada de la Pentecosta, en la festa de l’Esperit Sant!

Precisament, «L’Esperit fa jove l’Església», he posat en el lema episcopal. És aquell Esperit que davallà en el cenacle i canvià els cors esporuguits dels Apòstols, l’Esperit que els va fer treure la por i, amb un cor jove i renovat totalment, començaren a anunciar la bona notícia de Jesucrist, mort i ressuscitat.

Sant Pau VI, en el discurs d’obertura de la tercera sessió del Concili Vaticà II, deia que eren dos els factors que Jesús, per continuar la seva obra en aquest món, havia promès i enviat: els apòstols i l’Esperit Sant. Els apòstols són l’agent extern i objectiu: formen el cos material de l’Església, sempre dins i conjuntament amb tot el poble sant de Déu. L’Esperit Sant és l’agent interior que obra no sols en la intimitat de cada un de nosaltres, sinó en tota la comunitat. L’Esperit anima, vivifica, rejoveneix, renova, santifica. El dia de la Pentecosta trobem aquests dos factors —apòstols i Esperit— admirablement associats: Feien falta uns enviats, uns apòstols per anunciar l’Evangeli. Però si Jesús no hagués donat als apòstols l’Esperit Sant, l’Evangeli hauria quedat només com una doctrina teòrica, els apòstols no haurien anunciat la bona notícia de Jesús i encara estarien a Jerusalem amb les portes tancades.

L’Esperit rejoveneix, fa jove l’Església. Com afirmava sant Agustí, l’Esperit és aquell «Mestre interior» que, sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, del mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat i la força que contenen i transmeten. Perquè l’Esperit ens empeny a no perdre mai l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc (cf. Christus vivit, 37). Amb aquest Esperit superarem el pessimisme i les pors: la por a la societat i a les persones que no pensen com nosaltres, la por a la veritat tal com és, la por a mostrar-nos com cristians, la por a arriscar-nos a l’hora d’anunciar l’Evangeli, la por a la fidelitat i a un compromís per a tota la vida, la por a perdre el bon nom, la por a ser criticats, la por que el veí tingui més que jo, la por a ser més pobres quan veiem les necessitats dels altres, la por que els altres ens passin al davant, la por a pensar que no podem entendre’ns ni dins la mateixa Església.

Veniu, Esperit Sant! Rejoveniu els nostres cors! Veniu a donar-nos la força, veniu a treure’ns la por!

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies