Estimats…

Amb molt de goig, immediatament després de l’ordenació episcopal i de l’inici del meu ministeri com a bisbe enmig vostre, ens trobem aquesta nit santa per a la Vetlla de Pentecosta, organitzada per l’Arxiprestat de Tarragona en aquesta Parròquia de Sant Pere i de Sant Pau. Celebrem la gran diada de la Pentecosta, és la festa de l’Esperit Sant!

Precisament, l’«Esperit fa jove l’Església», he posat en el lema episcopal. És aquell l’Esperit que davallà en el cenacle i canvià els cors esporuguits dels apòstols, l’Esperit que els va fe treure la por i, amb un cor jove i renovat totalment, començaren a anunciar la bona notícia de Jesucrist, mort i ressuscitat.

La paraula que hem proclamat ens parla d’un vent impetuós que ho omple tot, de llengües com de foc que es posaren damunt dels caps, que parlaven en llengües diverses, però es comunicaven, i que Jesús alenà damunt dels apòstols. Totes aquestes imatges, com sabem, ens parlen de l’Esperit Sant que reberen els seguidors de Jesús. L’Esperit de Déu, que omple l’univers des del començament, s’ha vessat al llarg de la història, ha inspirat els profetes i ha omplert Jesús de Natzaret, perquè és Déu fet entranya humana. L’Esperit que ressuscità Jesús i que ara, en la Pentecosta, transforma el cor dels deixebles i els impulsa a fer comunitat, a fer Església.

Avui hem de sentir l’alegria profunda de formar part d’aquest cos, l’Església, vivificat per l’Esperit de Jesús. Cadascú de nosaltres contribuïm a fer que sigui una Església que es deixi lligar per l’impuls de l’Esperit. Esperit de santedat i de gràcia, esperit de veritat, de justícia, de pau, de respecte, de consolació, d’esperança. L’Esperit que va irrompre allà on eren els deixebles, l’Esperit que va sacsejar les persones, que va crear la comunió entre tots, malgrat la diversitat d’orígens. Estaven units en un mateix Esperit d’amor que feia superar les diferències, sense anul·lar-les. Tots sentien proclamar les grandeses de Déu. Aquest mateix Esperit també se’ns infon a tots nosaltres: en primer lloc, per mitjà del sagrament del baptisme, però sobretot, el rebem i el compartim plenament per mitjà del sagrament de la Confirmació. Però també el compartim cada diumenge, quan celebrem l’Eucaristia, quan ens retrobem per a celebrar la mort i la resurrecció de Jesús.

Sant Pau VI, en el discurs d’obertura a la tercera sessió del Concili Vaticà II, deia que eren dos els factors que Jesús, per a continuar la seva obra en aquest món, havia promès i enviat: els apòstols i l’Esperit Sant. Els apòstols són l’agent extern i objectiu: formen el cos material de l’Església, sempre dins i conjuntament amb tot el poble sant de Déu. L’Esperit Sant és l’agent interior que obra no tan sols en la intimitat de cada un de nosaltres, sinó en tota la comunitat. L’Esperit anima, vivifica, rejoveneix, renova, santifica. El dia de la Pentecosta trobem aquests dos factors ⸻apòstols i Esperit⸻ admirablement associats: Feien falta uns enviats, uns apòstols per a anunciar l’Evangeli. Però si Jesús no hagués donat als apòstols l’Esperit Sant, l’Evangeli hauria quedat només com una doctrina teòrica, els apòstols no haurien anunciat la bona notícia de Jesús, encara estarien a Jerusalem amb les portes tancades.

Benvolguts. Ens hem aplegat avui aquí amb les nostres pròpies històries personals i familiars, i el moment que cadascú està passant pot ser ben divers.

Avui podem imaginar totes les comunitats cristianes de la nostra diòcesi, del nostre país i del món sencer, amb llenguatges i maneres de fer ben diferents, però tots units en una mateixa fe en Crist Jesús, en un mateix anhel de construir un món millor. Un món que no desisteixi de preguntar-se si segueix el camí del progrés veritable o el camí de l’autodestrucció. Un món que es pregunti si l’economia, la tècnica, la política, es posa al servei de tots i cadascuna de les persones d’aquest planeta o deixa que les desigualtats fereixin de mort centenars de milers de persones als països amb més dificultats. Com a cristians, no podem quedar passius, perquè la Terra, com diu el nostre papa Francesc, és la casa de tots i la seva riquesa és per a tota la humanitat, sense discriminacions.

L’Esperit de Jesús és dins nostre, dintre cadascú de nosaltres. És una saviesa interior. Un do que ens ve d’ell. Un foc, una llum que ens guia, orienta, consola, ens retorna al compromís i a l’esperança. Però cal ser dòcils al seu impuls. Nosaltres, malauradament, hi podem posar les resistències del nostre orgull, de la nostra mandra, del nostre desànim, de les nostres confusions i mancances… Tenim, doncs, una força interior i unes capacitats que poden estar adormides o que no exercim per por o per justificar la nostra manca de coratge. Som instruments, enmig del món, de la força transformadora de l’Esperit de Déu. No li posem obstacles, no ens inhibim de les nostres responsabilitats. Déu ens preguntarà per l’amor que hem deixat d’oferir perquè és el seu propi do en nosaltres.

L’Esperit rejoveneix, fa jove l’Església. Com afirmava Sant Agustí, l’Esperit és aquell «Mestre interior» que, sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, del mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat i la força que contenen i trameten. Perquè l’Esperit ens empeny a no perdre mai l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i a donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc (Christus vivit, 37). L’Esperit, ens ajudarà a mantenir sempre el cor jove «per tal de no caure en la corrupció… per a no enorgullir-nos, per ser més pobres» quan veiem les necessitats dels altres, «per estar a prop dels últims i descartats, per lluitar a favor de la justícia, per deixar-nos interpel·lar amb humilitat» (Ibíd.).

Amb aquest Esperit superarem el pessimisme i les pors: la por a la societat i a les persones que no pensen com nosaltres, la por a la veritat tal com és, la por a mostrar-nos com a cristians, la por a arriscar-nos a l’hora d’anunciar l’Evangeli, la por a la fidelitat i a un compromís per a tota la vida, la por a perdre el bon nom, la por a ser criticats, la por a que el veí tingui més que jo, la por a ser més pobres quan veiem les necessitats dels altres, la por a què els altres ens passin al davant, la por a pensar que no podem entendre’ns ni dins la mateixa Església.

Veniu Esperit Sant! Rejoveniu els nostres cors! Veniu a donar-nos la força, veniu a treure’ns la por!

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies