La primera carta de sant Joan afirma dues vegades que Déu és Amor (cf. 1Jn 4,8.16). L’autor de la carta explicita que aquest Esperit que ve de Déu permet al creient reconèixer que en el Fill de Déu que ha assumit la nostra carn, l’amor de Déu s’ha manifestat, s’ha fet visible. En aquest esdeveniment se’ns revela el misteri del Déu trinitari. Per un amor gratuït absolut, Déu Pare ens ha donat el seu Fill i ha vessat en els nostres cors el seu Esperit que ens fa fills seus.

«L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill Únic, perquè visquem gràcies a ell» (1Jn 4,9). Per tant, dir que «Déu és amor» no és tant una definició abstracta com la narració d’aquesta manifestació visible i històrica de l’Amor diví en el nostre món. En això consisteix de debò l’amor de Déu: en l’encarnació i en la Pasqua de Jesús. Com afirmava el recordat professor de teologia Josep M. Rovira Belloso «l’amor és l’esdeveniment trinitari que comprèn la donació de l’amor del Pare en el descens i anorreament de Jesús, és a dir, en el naixement i en la creu, de la qual brolla desbordant la vida de l’Esperit».

Davant aquest amor lliurement ofert, Déu espera de nosaltres una resposta d’amor. No tant perquè Déu necessiti de nosaltres, perquè les nostres oracions «no afegeixen res a la seva grandesa», però «a nosaltres ens fan progressar cap a la santedat». El mitjà millor que tenim per respondre a Déu i, al mateix temps, per unir-nos a ell, és la pregària, el silenci, la contemplació. Una pregària que després ha de donar obres d’amor. Sant Joan Maria Vianney deia amb molta senzillesa: «Pregueu i estimeu: mireu, en això hi ha la felicitat de l’home sobre la terra.». I després, parlant de la pregària com el mitjà per restar unit a Déu, afegia: «La pregària no és altra cosa que la unió amb Déu. En aquesta unió íntima, Déu i l’ànima són com dues peces de cera foses conjuntament, que ja ningú no pot separar. Aquesta conjunció és una felicitat inimaginable.» Aquesta pregària, sota l’acció de l’Esperit Sant, ens permet experimentar l’amor trinitari. Com afirma sant Pau, «l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (Rm 5,5).

Precisament avui recordem amb afecte i admiració les dones i els homes que han consagrat la seva vida a contemplar aquest misteri tan gran: són els monjos i monges, totes les persones que en els diversos monestirs, contemplen Déu, experimenten la seva presència i preguen pel món sencer. Amb molt d’afecte saludo i m’uneixo espiritualment a tots els monestirs de la nostra estimada arxidiòcesi de Tarragona. Sou vosaltres les arrels silencioses de l’Església tarragonina, gràcies a les quals arriba a tot el poble sant de Déu la saba de l’Esperit que vitalitza i rejoveneix la nostra acció i missió eclesials.

Déu és Amor! Que puguem entendre, des de la fe, i l’estimació, l’amor del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies