16.06.2019 Homilia Santíssima Trinitat

Celebrem avui la festa dedicada a la Santíssima Trinitat. Acabades ja les festes de la Pasqua, avui la litúrgia ens recorda el Misteri del Déu cristià, el misteri més gran i més important de la nostra fe: que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.

Ben sovint, davant aquest tema de la santíssima Trinitat s’han volgut donar diverses explicacions. Per una part, amb la nostra mentalitat occidental, hem volgut simplement explicar com un Déu podien ser tres persones, i no ens en hem sortit massa bé. Massa sovint, hem volgut com cosificar i classificar la realitat del misteri de Déu i ens hem quedat amb un Déu distant, massís, sec, encarcarat. Això ha fet que a Occident no s’hagi parlat molt de les tres persones divines. Així, per exemple, en la mateixa devoció popular, trobem en els nostres pobles una gran devoció a la Mare de Déu com la que celebrem aquests dies aquí a Alcover, en les festes decennals, o a determinats sants, i en canvi, ben segur que no en trobarem gairebé cap que tingui una devoció especial a la Santíssima Trinitat. Se’ns ha quedat com a quelcom massa complicat, massa distant. En canvi, si mirem les Esglésies d’Orient, veureu com la seva teologia, el seu cristianisme, tot ell respira la idea o la realitat trinitària. Per exemple, així com nosaltres podem tenir en el capçal del llit la imatge del sant Crist, amb ells ben sovint hi trobareu una icona que representa, que simbolitza la SS. Trinitat.

Per què aquesta diferència?, ens podem preguntar. Doncs perquè ells han mirat les coses d’una manera diversa a la nostra. Mentre nosaltres hem volgut explicar massa sovint com un Déu podien ser tres persones; en canvi, ells han capgirat el procés i s’han preguntat com les tres persones divines podien arribar a ser un sol Déu. Déu és amor, han subratllat: i les tres persones com que s’estimen infinitament, formen un sol Déu.

Jo crec que és sobretot des d’aquesta última perspectiva que podem aproximar-nos una mica a aquest misteri de Déu, que sempre ens ultrapassa, i treure’n unes conclusions pràctiques per a la nostra vida cristiana.

I, per tal d’apropar-nos a aquest misteri de Déu, cal partir d’aquesta afirmació fonamental: Que Déu és Amor, amor amb majúscula, un amor que no es queda tancat en si mateix, sinó que es mostra, es manifesta. Les tres persones divines, com s’estimen infinitament, formen un sol Déu, ja que estimar és ser una sola cosa amb el que estimes. Fixeu-vos que amb aquesta perspectiva fem de la SS. Trinitat tot un símbol de la caritat cristiana, de l’amor cristià. Déu és la comunitat base, la comunitat ideal, i aquest amor comunitari i total de Déu cal que es manifesti, cal que es reprodueixi en les nostres pobres, petites i, a voltes, desunides comunitats cristianes. Així, en els germans Karamàzov, una gran novel·la russa de Fiódor Dostoievski, es manifesta precisament d’una manera molt forta el drama de tres germans que no poden ser una sola cosa, que no poden ser un, doncs el seu amor és limitat; no poden arribar a ser un perquè son egoistes; cada un va per ell: al revés del que passa amb Déu.

Però, a més a més, aquest Déu que és Amor, aquest Déu que és exemple de l’Amor que ens hem de tenir, es manifesta, es comunica: és la història de la salvació. Les lectures d’avui ens en feien referència. Déu ha anat manifestant el seu amor des de la creació, passant per tot el llarg procés de la història d’Israel, amb Abraham, Moisès, els profetes, fins arribar a donar el seu propi Fill. Jesús ha vingut a donar-nos la Bona Nova de l’Amor de Déu sense mesura, de l’Amor infinit de Déu. I això ens ho ha mostrat fins a una mort i una mort de creu. I, finalment, l’últim pas d’aquest amor de Déu ha estat donar-nos el seu mateix Esperit: és el que recordàvem el diumenge passat i ens en parla també l’Evangeli d’avui. Déu ens ha donat el seu Esperit per viure amb fidelitat l’Evangeli de Jesucrist, i i així poder fer obres de pau i de justícia.

Maria, la Mare de Déu, que sota l’advocació del Remei, celebreu en aquestes festes decennals amb tant de goig, és qui va viure plenament en el seu cor l’amor de Déu. Fixem-nos amb la seva vida. Una vida de neguits i esperances com la vida de tots nosaltres. Maria va vetllar per la seva família, va treballar com tots nosaltres i, al llarg de la seva vida, va tenir moltes alegries –com la que li donà l’àngel en el moment de l’anunciació–, però també moltes penes i tristors com especialment la del moment de la crucifixió i mort de Jesús. Però, Maria, va ser capaç de viure tot això amb un amor fecund, amb aquella pau i serenor provinents de la seva fe profunda i posant tota la seva confiança en Déu.

Com diuen els vostres mossens –Mn. Pere Joan Figueras, Mn. Miquel Marimon i Mn. Xavier Segura, en el programa que anuncia les celebracions del 30è aniversari de la coronació de la imatge de la Verge– Maria és Mare de Déu del Remei perquè al costat d’ella podem trobar la salvació que és Crist. Al costat d’ella anirem veient que el sentit de la nostra vida el retrobarem en Jesús, el seu Fill. Per això ella diu a tothom, allò que va dir a les noces de Canà: «Feu tot el que ell us digui» (Jn 2,5).

Sabem que ella, plena de l’amor de Déu de què hem parlat abans, va intercedint per tots nosaltres, davant Jesús, en moments de feblesa i necessitat. Però la nostra estimació per la Mare de Déu ens ha de portar a voler ser com ella. Com afirmen els vostres mossens, costa d’imaginar a Maria de Natzaret criticant les veïnes, o estalviant forces o sacrificis per fer bé als altres, o bé despreocupada de les necessitats de les persones que anava trobant. L’imaginem sempre amb la joia de l’evangeli, que a vegades es pot viure fins i tot enmig del dolor i de les dificultats. L’imaginem alegre i generosa, al costat de tothom qui necessités el seu ajut.

Avui recordem els monjos i monges de vida contemplativa que intenten viure la presència de Déu en les seves vides. Ells ens donen el seu testimoni i ens comuniquen com aquesta plena comunió amb Déu els omple i els satisfà plenament, els dóna una gran pau interior i els augmenta el desig d’avançar en aquest camí de l’amor. El seu exemple ens ha de convidar a imitar-los en la pregària, deixant-nos amarar per aquesta amorosa vida divina de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, en el més profund del nostre cor.

Germans, en la nostra vida de cada dia, a voltes grisa, tràgica, o fins i tot enrevessada, en què hi ha tantes coses que demanen la nostra atenció, la llum que Déu ens ofereix és l’amor. Aquesta és la llum per la qual hem d’afanyar-nos, si volem ser semblants a aquest Déu que es manifesta com la unitat i l’amor més ample, més total. El model de Maria ens hi ajuda. Qui vol viure a la llum d’aquest amor de Déu ha de tenir com a norma fonamental aquella de l’Evangeli: «Estimaràs a Déu amb tot el cor… i estimaràs els altres com a tu mateix». A voltes ens podem sentir impotents davant una tasca semblant. Però, per altra part, sabem que no hi ha cap altre camí que l’amor. El nostre model és Déu. Pare, Fill i Esperit Sant formen una unitat d’amor que s’ha de reproduir en la nostra vida, en la vida de tot cristià, en la vida de tota comunitat cristiana. Com va fer Maria. Llavors i només llavors podrem comunicar l’amor de Déu a les persones que ens envolten.

Desitgem que la Mare de Déu del Remei ens protegeixi amb la seva intercessió. Ara, joiosos l’acompanyarem de nou al seu santuari perquè al llarg dels anys la podem invocar i aculli els nostres neguits i esperances. Demanem que ens ajudi a ser com ella, a estimar generosament, a reproduir l’amor de Déu ­­–Pare, Fill i Esperit Sant­– en la nostra vida. Demanem que ens ajudi  a ser humils i servicials, com ella mateixa va fer amb la seva cosina Elisabet.

Que Maria ens ajudi a viure la veritable alegria de l’Evangeli.

 

 

 

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies