Benvolguts diocesans. Demà a Tarragona celebrem la popular festa de sant Magí, un eremita d’aquestes terres, martiritzat a començaments del segle IV. La tradició ens diu que sant Magí havia estat fill d’una noble casa i que, per tal de seguir més radicalment l’Evangeli, s’havia retirat a fer vida eremítica en una cova al nord de la Brufaganya. Allà s’hi va estar prop de trenta anys. Però, a finals del segle III, va tenir lloc la persecució de l’emperador romà Dioclecià en contra dels cristians, que envià a la península ibèrica el prefecte Dacià a fer complir les ordres imperials. Arribat a Tarragona i veient que els consells espirituals, els sermons i el mateix testimoni de Magí atreia molta gent al cristianisme, el feu anar a buscar amb l’objectiu de fer-li abjurar de la seva fe i, en no assolir-lo, el va fer empresonar. Després de guarir la filla del prefecte, la llegenda afirma que uns àngels li obriren les portes de la presó i trencant-li les cadenes, pogué sortir fora de la ciutat i tornar a la seva cova, on pregava i dirigia espiritualment. Però els soldats anaren a cercar-lo i aleshores tingué lloc el seu degollament. Al voltant de la seva mort, n’han sorgit també boniques llegendes, com la de l’aigua que brollà després d’haver tocat la pedra amb el seu bastó i que assacià els seus mateixos botxins assedegats. Al lloc del martiri es va aixecar l’actual Santuari de sant Magí de Brufaganya. Cal dir que són també d’aquesta mateixa època les tradicions martirials de sant Feliu a Girona, de sant Cugat a Terrassa i de santa Eulàlia a Barcelona.

La devoció a sant Magí ha sigut sempre molt popular a Tarragona, esdevenint-ne el seu patró, malgrat que no trobem notícies documentades anteriors al segle XIV. Fins i tot, s’ha discutit per quina de les portes de la ciutat pogué sortir sant Magí, un cop deslliurat de la presó. Amb tot, el testimoni més eloqüent és el del portal del Carro, on es col·locà, probablement el segle XVI, la imatge del sant pintada sobre guix en el tou de terra que formava el mur del portal. Ocultada la imatge en reforçar-se la muralla per motius de seguretat, es pogué tornar a obrir el 18 d’agost de 1777, convertint-se el portal en capella del sant. Una munió de devots tarragonins s’hi anava aplegant, com ho mostra la quantitat de misses celebrades a finals del segle XVIII, així com el registre de gràcies obtingudes per intercessió del sant ermità. Fins i tot, la capella no sofrí estralls durant el setge de Napoleó, quan a l’agost de l’any 1813 s’apagà miraculosament la metxa que havia de destruir-la.

Que aquest breu record de sant Magí, festa que enguany espero amb il·lusió poder celebrar per primera vegada amb tots els tarragonins, ens esperoni a tenir la solidesa espiritual que ell va tenir, fent d’ermità durant trenta anys. Que l’aigua de sant Magí ens porti cap a l’aigua viva que és Crist, que un dia va dir a la samaritana: «el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set…, perquè es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna» (Joan 4,14). Que aquesta aigua ens porti a viure sempre amb el cor jove que tingué sempre sant Magí, fonamentat en l’eterna joventut de l’Evangeli de Jesús.

 

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies