Molt estimat poble sant de Déu, molt estimada Parròquia, molt estimat Sr. Rector, Mn. Josep Mateu…

Amb aquesta eucaristia solemne iniciem els actes del 400 aniversari del naixement del beat Bonaventura Gran. És un goig poder estar avui aquí a Riudoms en aquesta joiosa celebració.

Cal dir que el dia de la seva mort és l’11 de setembre, però se celebra la seva festa el dissabte més proper al 24 de novembre, dia del seu naixement, pel fet que al setembre el poble estava i es troba immers en plena campanya de l’avellana, el fruit identificatiu de Riudoms. Celebrem, a l’hora de la veritat, el dia del seu natalici, cosa inusual ja que, a nivell universal, l’Església tan sols celebra el natalici de la Mare de Déu i de sant Joan Baptista.

Per a veure què ens pot aportar avui el testimoniatge del beat Bonaventura, resseguim, ni que sigui breument, el seu itinerari vital.

El beat Bonaventura havia nascut aquí, a Riudoms, el 24 de novembre de 1620 —demà, per tant, farà 399 anys—, en una modesta casa, actualment restaurada i oberta al públic, del que es coneixia com carrer de la Butxaca i que porta avui el seu nom. Va ser batejat en aquesta Parròquia de Sant Jaume. Va casar-se a l’edat de 18 anys amb una noia de Vinyols per desig del seu pare, que no el deixava fer-se frare, i va quedar vidu al cap de pocs mesos. Aleshores sí que va poder entrar al convent dels franciscans de Sant Miquel d’Escornalbou i féu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641, on canvià el seu nom pel de Bonaventura. En els anys següents va ser destinat a Móra d’Ebre, Figueres, la Bisbal d’Empordà i Terrassa, on dona nom a un carrer.

L’any 1658, veient les seves qualitats intel·lectuals i espirituals, va ser enviat a Roma, on l’any 1662 va fundar la Riformella, un moviment de reforma en el si de l’orde dels Frares Menors Reformats de l’Estricta Observança, per tal que els frares i preveres franciscans que es dedicaven a l’apostolat popular poguessin retirar-se en cases de recolliment i retir espiritual, vivint així l’esperit fundacional de l’orde franciscà. Es tractava de retornar de la manera més genuïna possible a la vivència evangèlica de la pobresa i de la disponibilitat total a la providència divina. Aquesta reforma del Sant Retir es concretà en quatre convents a la província de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palatí (on es conservaven les seves relíquies). Cal dir que aquesta reforma volia introduir en la vida dels franciscans moments intensos per a la pregària, així com el descans físic per a dedicar-se a l’esperit.

El beat Bonaventura fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI. L’any 1679, a petició dels jurats riudomencs, per a fer front a una epidèmia, envià des de Roma les relíquies de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç. Des d’aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relíquies.

L’any 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel papa sant Pius X.

Quin és el testimoni que avui ens dóna el beat Bonaventura a tots nosaltres? Què ens diu, no amb les seves pròpies paraules, que això al capdavall esdevé molt fàcil, sinó amb la seva vida?

La primera cosa que ens diu, la realitat fonamental que ens transmet, és aquesta: ser cristians és una relació viva amb la persona de Jesús, és revestir-se d’ell, assimilar-se a ell. Ens ha dit avui sant Pau: «Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de Nostre Senyor Jesucrist.» Per al franciscanisme, on comença el camí cap a Crist? Doncs comença amb la mirada de Jesús a la creu. Deixar-se mirar per ell en el moment que dóna la seva vida per tots nosaltres i ens atrau cap a ell. Sant Francesc i, amb ell, els franciscans i, per tant, el beat Bonaventura mateix, ho han experimentat d’una manera particular, per mitjà de la creu de l’església de Sant Damià, on Jesús no hi apareix mort, sinó que encara es troba viu. La sang davalla de les ferides de les mans, dels peus i del costat, però aquesta sang expressa vida. Jesús no té els ulls tancats, sinó oberts, ben oberts, amb una mirada que parla al cor. I el Crist clavat a la creu no ens parla de derrota, de fracàs: paradoxalment ens parla d’una mort que és vida, que genera vida, perquè ens parla d’amor; perquè ell és l’Amor de Déu encarnat, i l’amor —l’estimació— no mor mai, més encara, venç el mal i la mort. El qui es deixa mirar per Jesús crucificat és re-creat, arriba a ser una «nova criatura». Per això sant Pau avui a la segona lectura ha pogut dir que el que compta és que «som creació nova». Aquí comença tot: és l’experiència de la Gràcia que transforma, el fet de ser i sentir-nos estimats sense cap mèrit per part nostra, fins i tot essent veritables pecadors. Per això, el beat Bonaventura pogué dir com sant Pau: «Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de Nostre Senyor Jesucrist.»

Avui, doncs, els qui ens hem aplegat en aquesta celebració ens dirigim a tu, beat Bonaventura, i et demanem: ensenya’ns a estar davant el Crist crucificat, a deixar-nos mirar per ell, a deixar-nos perdonar per ell, a recrear-nos i a esdevenir criatures noves per mitjà del seu amor.

Per altra banda, a l’Evangeli d’avui hem escoltat aquestes paraules: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (Mt 11,28-29).

Aquest és el segon punt que el beat Bonaventura avui ens testimonia: qui segueix Crist, rep la pau veritable, aquella que tan sols Jesús, i no el món, ens pot donar. Molts associen la pau amb el franciscanisme, però molt pocs l’aprofundeixen. ¿Quina és la pau que el beat Bonaventura i, amb ell, el franciscanisme, han acollit i viscut i, per tant, ens transmeten a nosaltres? És la Pau de Crist, que passa a través de l’amor més gran, que és el de la Creu. És la pau que Jesús ressuscitat va donar als seus deixebles quan es va aparèixer enmig d’ells (cf. Jn 20,19.20).

Cal recordar que la pau franciscana no és un sentiment ensucrat. Cal recordar que aquest sant Francesc i aquest franciscanisme no existeixen. I ni tan sols aquesta pau és una espècie d’harmonia panteista amb les energies del cosmos… Tampoc això és franciscà, sinó una idea que alguns han construït. La pau franciscana és la de Crist, i hom la troba en la seva càrrega i en el seu jou suaus, és a dir, en el seu manament: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat» (cf. Jn 13,34; 15,12). I aquest jou no es pot portar amb arrogància, amb una actitud presumptuosa, amb supèrbia, sinó que sols es pot portar amb la mansuetud i humilitat del cor.

Benvolguts, que la celebració del 400 aniversari del beat Bonaventura no es redueixi simplement a un record o a una vivència històrica que ompli d’orgull aquesta Parròquia i el mateix poble de Riudoms. Crec que podem demanar més. Que aquesta celebració ens impulsi a ser deixebles missioners en els nostres ambients, amb les dues peculiaritats pròpies que avui hem extret de la Paraula de Déu que hem escoltat i del mateix esperit franciscà: En primer lloc, que la nostra vida sigui el Crist, tenint una relació viva i personal amb ell i amb el seu Evangeli; i, en segon lloc, que esdevinguem homes i dones de pau, la pau que ens porta Jesús, la pau que passa per l’amor més gran, encara que això impliqui haver d’anar a contracorrent o impliqui creu. Amb aquests sentiments, continuem la nostra joiosa celebració.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies