Molt estimats/es,

 

Ha passat més d’una setmana de confinament. La crisi continua i, desgraciadament, se’ns ha anunciat que l’estat d’emergència continuarà fins el dia 11 d’abril, vigília de la Pasqua, tot indicant-nos que la pandèmia encara no ha arribat al seu punt més àlgid. En aquests moments, com hem vingut fent aquests dies, ens toca estar molt atents a les disposicions de les autoritats, i a manifestar i a compartir, sobretot telemàticament, el nostre afecte i la nostra estimació a tot el Poble sant de Déu i amb tots els qui, sense sentir-se creients, són homes i dones de bona voluntat. Però, sobretot, convé pregar intensament. Ens cal una pregària pel nostre món i per totes les seves angoixes i sofriments, ens cal pregar pels malalts i contagiats pel virus, pels seus familiars, pels qui es troben en quarantena. Cal pregar sobretot pels qui ja han mort, perquè el Déu de l’amor i de la pau els aculli en el lloc del repòs etern.

 

«Quan Déu revé…, despulla l’home de la seva pretesa» (J. Carner)

En aquests moments, tinc sentiments contrastats. Els explicito breument. Per una banda, us haig de dir que la prova que estem passant esdevé una invitació a tornar cap a Déu. Com deia fa uns mesos en una Carta Dominical, ens cal «tornar a començar a partir de Déu». En aquest punt, m’ha vingut a la memòria el poemari de Nabí, una de les obres cabdals del cèlebre escriptor català Josep Carner (1884-1970). El poeta reprèn el tema bíblic de Jonàs, mostrant el desencís davant les misèries humanes i les contrarietats de la vida, com ho feia el profeta de l’Antic Testament. En el llarg poemari, publicat en aquells moments foscos i extremadament difícils d’acabada la Guerra Civil, hi trobem versos sublims, alguns dels quals ens pot fer bé de meditar-los durant aquest final de Quaresma i davant l’emergència sanitària que estem vivint. Ho veureu tot seguit.

Els homes i dones afermem la personalitat a mesura que assegurem la nostra autonomia. Però les nostres històries, com la història del conjunt humà, a voltes van massa enllà. Ens desmarquem fins i tot de Déu, de qui hem rebut justament la sement de la nostra personalitat.

Cal oblidar-se de Déu ―diuen molts―, si vols ser lliure. Cal prescindir de Déu si es vol aconseguir una societat que miri endavant. Es tracta d’una filosofia que corre i s’escampa com una taca d’oli en el nostre món d’avui. Convé saber-ho per a saber-se’n guardar.

En canvi, la referència de la bondat i de la maldat es posa en l’humanisme cultural en voga, tan sols en el poder d’adquisició, és a dir, en el nombre de vots, com si l’ètica es derivés de la sociologia: una cosa està bé o està malament segons allò que diu la majoria. L’home s’emmiralla en ell mateix i acaba en un narcisisme que li fa perdre el cap.

En aquest punt, ens farà bé anar al poemari de Carner. Hi ha un moment que Nabí ―equivalent a Jonàs― discurseja dient: «Home perdut entre un manyoc de vies / oh malaventurat! / a mig camí no tens esment de què volies» (II,1-3). I, dirigint-se a Déu, li diu: «El crim és adorat en pedra i fusta / Tes legions on són? / De ton voler la vida es desajusta; / corren balders els falliments del món (II,56-59). I, encara, manifesta aquest plany: «Por tinc, Senyor, que ja no et tinguin por» (II,71). L’home, un do de Déu, cerca la seva identitat i les seves certeses en ell mateix. Però, com afirma el mateix poemari de Carner, «quan Déu revé, quan Déu es lleva despulla l’home de la seva pretesa de ser just» (I,85-87).

Aquests dies ens sentim tots contrariats, angoixats i despullats de les nostres preteses i dels nostres projectes merament humans. Només si ens acceptem com a do de Déu, sortirem del nostre encallament. A la llum de Crist ens adonarem de la nostra ombra. El fill pròdig de l’evangeli s’adona on ha anat a parar quan li revé a la memòria la vida que feia a la casa del pare. En la persona de Jesús, no vista com un fet cultural, sinó des del convenciment de la seva presència, prenem consciència de salvats i, per tant, de pecadors; i sentim la necessitat de desfer-nos del pecat. Molts ja el sabíem l’Evangeli, però el reteníem com una filosofia, no com una comunió amb algú. Només el qui sent la necessitat de comunió amb Déu Pare té la sort de descobrir-se pobre i pecador.

 

Quina paradoxa poder veure i escoltar com un mal provoca tant de bé!

És escruixidor aixecar-te cada dia i adonar-te de la llista dels nous infectats i dels qui han mort durant les últimes vint-i-quatre hores. T’envaeix aquell sentiment d’impotència que fa relativitzar moltes coses i, al mateix temps, esdevé clam i súplica davant el Déu de la vida. Per què, Senyor, aquesta munió de morts? Pensar i gairebé cridar aquest «per què», fins i tot gairebé amb ràbia, no és una blasfèmia. Jo m’atreviria a dir que és una pregària. És la pregària d’un creient que es dirigeix a Déu desconcertat i atordit per el que estem vivint aquests dies. La mateixa Sagrada Escriptura no té por de dirigir a Déu aquest «per què». El text bíblic es troba ple de crits de dolor contra el mal i la injustícia. Un clam que va des de la protesta de Job per les desgràcies que han passat a la seva casa i a la seva família, fins al clam en les mateixes pregàries dels salms. Amb el llibre de les Lamentacions podem dir: «Sovint penso dintre meu: He perdut tota l’esperança, no puc confiar en el Senyor… el record de les meves penes i del meu abandó m’amarga i m’enverina». Però també, l’autor del text, no perd, malgrat tot, l’esperança, doncs acaba dient: «La pietat del Senyor és nova cada matí… i per això espero en ell… És bo d’esperar silenciosament la salvació del Senyor» (Lm 3,18-26).

«La pietat del Senyor és nova cada matí» en veure les notícies de tantes persones cristianes o d’altres religions, agnòstiques o indiferents, compartint el que tenen amb els altres. «La pietat del Senyor és nova cada matí» en contemplar el treball ingent dels professionals sanitaris i dels altres serveis socials que, amb perill greu d’infecció personal, s’entreguen a la seva tasca a mans plenes. «La pietat del Senyor és nova cada matí» en aquells veïns i voluntaris que es coordinen per portar menjar a les persones grans o que es troben soles, o confeccionant mascaretes per portar als hospitals o a les persones desafavorides. «La pietat del Senyor és nova cada matí» en veure la coordinació entre institucions, tant cristianes com civils, per a trobar una sortida a la situació dels «amics sense sostre». «La pietat del Senyor és nova cada matí» quan sents i llegeixes les crides a la solidaritat i a una més gran austeritat, fent pinya per a combatre l’epidèmia que ens ha sobrevingut. Quina paradoxa poder veure i escoltar com un mal provoca tant de bé!

 

Algunes orientacions pastorals i doctrinals:

Donada greu la circumstància del confinament en els nostres domicilis que s’allarga en el temps, i considerant l’impediment per a celebrar la litúrgia comunitàriament a les nostres esglésies, establim el següent:

1). L’Eucaristia, tant a la catedral com a les parròquies i comunitats on es consideri oportú de celebrar-la, tindrà lloc sense la participació física de fidels. Com hem vingut fent aquesta setmana, són de gran ajuda els mitjans de comunicació telemàtica en directe, no gravats. Cal indicar que la Missa «sense poble» no vol dir «amb l’absència del poble», ja que en l’Eucaristia tot el Cos de Crist hi és present (totus Christus). Els qui no teniu la possibilitat de reproduir telemàticament aquestes celebracions, recordeu que la celebració litúrgica en ordre a la gràcia té tot el valor. És bo, i n’estaran contents, que els fidels sàpiguen l’hora que el mossèn celebra l’Eucaristia a la parròquia, encara que no sigui retransmesa telemàticament. Us podeu fer acompanyar, presencialment, per una persona de confiança, guardant sempre la prudència i les normes sanitàries vigents. Els demés fidels, des de casa, es poden unir a la pregària de tota l’Església.

2). L’Eucaristia del Diumenge de Rams tindrà lloc commemorant l’entrada del Senyor a Jerusalem segons la fórmula tercera, o entrada senzilla (Missal Romà, p. 207), ometent el ritus de la processó i de la benedicció dels Rams. Pel que fa a l’Església Catedral, si a Déu plau, celebraré personalment aquesta Eucaristia a les 12 h. del matí a la Capella del Santíssim, que ofereix unes possibilitats majors per a la seva retransmissió telemàtica en directe. En aquest sentit, tots els oficis de la Setmana Santa de la Catedral seran retransmesos en directe des d’aquesta Capella pel canal web de l’Arquebisbat. A més, aquesta celebració del Diumenge de Rams, juntament amb les celebracions del Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Pasqua, seran també retransmeses per la Televisió TAC12. Cal dir també que a cada celebració, m’hi acompanyarà un petit grup de preveres.

3). La missa del Crisma, amb la benedicció dels Sants Olis, tindrà lloc el Dilluns Sant, dia 6 d’abril, a les 5 h. de la tarda. Se celebrarà a la capella del Santíssim de la Catedral. La missa, sense la participació presencial del Poble sant de Déu i, per tant també, sense la participació dels preveres, diaques, consagrats i consagrades, podrà ser seguida en directe pel canal web de l’Arquebisbat. En aquesta missa, es posposarà la renovació de les promeses sacerdotals per a més endavant, com indicava la Carta del President de la Conferència Episcopal Espanyola del passat 21 de març. Quan acabi, si Déu vol, la pandèmia, s’anunciarà oportunament la data d’aquesta renovació, que tindrà lloc segurament en alguna de les trobades sacerdotals que puguem fer abans de l’acabament del curs. Com és obvi, se suspèn per a més endavant la trobada sacerdotal que hi havia prevista per aquest dia, amb la conferència sobre el Concili Provincial Tarraconense de 1995 que ens havia de pronunciar el Sr. Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. La distribució dels Sants Olis es farà més endavant, quan acabi l’estat de pandèmia.

4). Pel que fa al Tridu Pasqual, d’acord amb el «Decret en temps de Covid 19» de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments del passat 19 de març (Prot. N. 153/20), s’estableix el següent:

4.1. El Dijous Sant, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, es podrà celebrar la Missa de la Cena del Senyor. Es concedeix excepcionalment a tots els preveres la facultat de celebrar en aquest dia la Missa sense poble, en un lloc adequat. El lavatori dels peus, que és facultatiu, s’omet. Al final de la Missa de la Cena del Senyor s’omet la processó i el Santíssim Sagrament es reserva en el sagrari. Els preveres que no tinguin la possibilitat de celebrar la Missa han de celebrar Vespres (cf. Liturgia Horarum LH II, p. 391). Si a Déu vol, celebraré la Missa de la Cena del Senyor, amb aquestes condicions, a la Capella del Santíssim de la Catedral, a les 5 h. de la tarda (Canal web de l’Arquebisbat i Televisió TAC12).

4.2. El Divendres Sant es podrà celebrar la Passió del Senyor. A la Pregària universal, s’afegirà abans de la darrera intenció del Missal aquesta intenció, preparada per la nostra Delegació de Litúrgia:

«Preguem també pels afectats per la pandèmia que ens afligeix, pels professionals de la salut que els atenen, pel repòs etern dels qui han mort i pel consol dels seus familiars i perquè Déu totpoderós allunyi del món aquest mal.

Oració en silenci. Després el sacerdot diu:

Oh Déu, refugi en les dificultats, força en la malaltia, consol en les llàgrimes, mireu benignament la nostra tribulació, aparteu del món el mal que el pertorba, i confirmeu-nos en la fe i en la caritat, perquè no dubtem de la vostra providència de Pare. Per Crist, Senyor nostre».

L’adoració de la creu tindrà lloc per mitjà d’un breu moment de silenci, després d’una invitació a realitzar aquesta adoració comunitàriament. Si a Déu vol, a la Capella del Santíssim de la Catedral, la celebració tindrà lloc a les 12 h. del matí (Canal web de l’Arquebisbat i Televisió TAC12).

4.3. La Vetlla Pasqual, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, es podrà celebrar amb aquestes condicions: Per a l’«Inici de la vigília o lucernari», celebrada en el mateix presbiteri,  s’omet el foc, s’encén el ciri i, omesa la processó, es fa el pregó pasqual (Exsultet). Segueix la «Litúrgia de la Paraula». A la «Litúrgia baptismal», omesa la benedicció de l’aigua, tan sols es renoven  les promeses baptismals (cf. Missale Romanum, p. 371, n. 55 = Missal Romà, p. 255). Seguidament se celebra la «Litúrgia eucarística». Els qui no participen de la Vetlla Pasqual celebrada a l’església, que resin l’Ofici de Lectura indicat per al Diumenge de Pasqua (cf. Liturgia Horarum II, p. 446). Es tracta d’una antiga tradició de l’Església pels que no poden participar o celebrar la Vetlla de Pasqua. Si Déu vol, a la Capella del Santíssim de la Catedral, la celebració tindrà lloc a les 9 h. del vespre (Canal web de l’Arquebisbat).

4.4. Per a l’Eucaristia del Diumenge de Pasqua, s’ometrà el ritus de l’aspersió. Si Déu vol, a la Capella del Santíssim de la Catedral, la celebració tindrà lloc a les 12 h. del matí (Canal web de l’Arquebisbat i Televisió TAC12).

4.5. El Divendres i el Dissabte Sant, al migdia, no s’han de tocar les campanes de les esglésies, com es ve fent tots aquests dies. Amb tot, a la mateixa hora, es pot fer una pregària en silenci per tots els malalts i damnificats per l’epidèmia, resant igualment la pregària de l’Àngelus.

5). En relació al Sagrament de la Reconciliació en l’actual situació de pandèmia, d’acord amb la Nota de la Penitenciaria Apostòlica del passat 20 de març, s’estableix el següent:

5.1. La celebració del sagrament, quan sigui el cas, haurà de tenir lloc en un recinte ventilat, fora del confessionari, amb l’adopció d’una distància adequada, amb les mesures sanitàries pertinents, i amb l’absoluta atenció per a salvaguardar la reserva i la necessària discreció que demana aquest sagrament.

5.2. L’absolució col·lectiva tan sols podrà tenir lloc en cas de greu necessitat, com és en una sala o un recinte on es trobin ingressats diversos fidels contagiats en perill de mort. Si malauradament es donés el cas durant la pandèmia, el mossèn que s’hi trobi té el meu permís per a emprar aquesta fórmula, amb l’obligació d’informar-me personalment abans o després (cf. Ordo Paenitentiae, n. 32).

5.3. Aquestes disposicions ens recorden també la importància de valorar més adequadament l’anomenat «acte de contrició perfecta», anomenada també «contrició de caritat», descrita en el mateix Catecisme de l’Església Catòlica, núm. 1452. Quan un creient es troba amb la dolorosa impossibilitat de rebre l’absolució sacramental, s’ha de recordar que la contrició perfecta, procedent de l’amor a Déu estimat sobre totes les coses, expressant a la pregària personal una sincera petició de perdó i amb el desig de confessar els pecats quan sigui possible, el Senyor atorga el perdó, fins i tot dels pecats més greus.

6). D’acord amb un Decret de la Penitenciaria Apostòlica del passat 20 de març, es concedeixen especials indulgències als fidels davant la situació actual de pandèmia:

6.1. Es concedeix la Indulgència plenària a tots els fidels malalts de coronavirus, tant si es troben en els hospitals com a casa. Aquests, amb esperit desprès de qualsevol pecat, es poden unir espiritualment a través dels mitjans de comunicació a la celebració de l’Eucaristia, al rés del sant Rosari, a alguna pràctica piadosa com el rés del Via Crucis o una altra forma de devoció, o si, com a mínim, resen el Credo, el Parenostre i una piadosa invocació a la Verge Maria, oferint aquesta prova amb esperit de fe en Déu i de caritat cap als germans, i amb la voluntat posterior, quan els serà possible després de la pandèmia, de confessar-se sacramentalment.

6.2. També es concedeix la Indulgència plenària, amb les mateixes condicions, als agents sanitaris, als familiars i tots aquells que, seguint l’exemple del Bon Samarità, exposant-se al risc de contagi, tenen cura dels malalts de coronavirus.

6.3. També, amb les mateixes condicions, es concedeix de bon grat la Indulgència plenària a tots els fidels que puguin fer una visita al Santíssim Sagrament, o l’Adoració Eucarística, o bé, la lectura a casa de la Paraula de Déu durant mitja hora, o el rés del sant Rosari, o l’exercici pietós del Via Crucis, o altres devocions, implorant a Déu Totpoderós el fi de l’epidèmia, l’alleujament dels afligits i la salvació eterna de tots aquells a qui el Senyor ja ha cridat a la plenitud de vida amb ell.

6.4. Aquest tema em porta a fer una breu orientació doctrinal sobre les indulgències, a la llum del núm. 22 de la Butlla Misericordiae Vultus del papa Francesc (11 abril 2015), en la que convocava «l’Any de la Misericòrdia». Fonamentalment la indulgència és l’expressió de l’amor misericordiós de Déu davant l’home pecador. El perdó de Déu pels nostres pecats no coneix límits. Déu està sempre disponible al perdó i mai no es cansa d’oferir-lo de manera sempre nova i inesperada. Però, amb tot, nosaltres continuem vivint l’experiència del pecat. Sabem que Déu ens crida a la perfecció, com ens afirma Jesús mateix en el Sermó de la muntanya (Mt 5,48), però sentim fort el pes del pecat. Malgrat el perdó, afirma el papa Francesc, «portem en la nostra vida les contradiccions que són conseqüència dels nostres pecats. En el sagrament de la reconciliació Déu perdona els pecats, que realment queden cancel·lats; i tanmateix, l’empremta negativa que els pecats tenen en els nostres comportaments i en els nostres pensaments roman» (Misericordiae Vultus, 22). Sobretot aquell que ha pecat greument, ha pogut experimentar, malgrat el perdó, les ferides que aquesta falta ha ocasionat en el fons del seu propi cor. Es tracta d’una ferida que costa de cicatritzar i que, a voltes, ens torna a inclinar al mal. El do de la indulgència és la remissió total davant Déu d’aquestes ferides que, en determinades circumstàncies, se’ns atorga per mitjà de l’Església. La misericòrdia, equival a indult i, com afirma el papa, «esdevé indulgència del Pare que a través de l’Esposa de Crist arriba al pecador perdonat i l’allibera de tot residu de la conseqüència del pecat, habilitant-lo a obrar amb caritat, a créixer en l’amor més aviat que recaure en el pecat» (Misericordiae Vultus, 22). Amb tot, això no treu que no hàgim de continuar lluitant contra la concupiscència del pecat que, tot i que no és pecat, prové del pecat i ens inclina cap a ell. L’Església viu «la comunió dels sants», és a dir, la comunió amb els béns salvadors de Déu, a través dels quals ens unim en la comunió de tots els sants, tan els qui ens han precedit en la fe, com els qui pelegrinen en aquest món tot esperant els béns eterns. En el marc d’aquesta «comunió dels sants», l’Església sempre ha pregat i prega per a la plena expiació de les faltes dels seus membres, sobretot per mitjà de la pregària litúrgica i principalment per les seves accions sacramentals, dins la preeminència de la celebració eucarística. Amb el do de la indulgència, l’Església aplica solemnement i d’una manera especial aquesta pregària per a un membre determinat. En tant que aquesta pregària procedeix de la santa Església i tendeix a un bé que es troba totalment conforme amb la voluntat de Déu, l’Església està segura que serà escoltada, a diferència de la pregària del creient en particular, que no sap si demana realment el que cal. Això es fa apel·lant al que s’anomena «el tresor de l’Església», que ―en aquest cas― no és altre que la voluntat salvadora de Déu i la plenitud del seu amor misericordiós, que inclou també l’expiació i extinció de les penes del pecat. D’aquí que amb el do de la indulgència, el cristià constata amb certesa la infinita misericòrdia de Déu amb aquell indult de tota pena davant els pecats comesos i ja confessats. Aquesta acció l’Església la pot dur a terme en determinades circumstàncies especials o extraordinàries, apel·lant sempre a la gratuïtat absoluta de la gràcia del Pare misericordiós i pregant, al mateix temps, per a la voluntat ferma de la sincera conversió per part del penitent. La pandèmia del coronavirus que ens ha sobrevingut és aquesta circumstància extraordinària, amb la qual podem viure amb especial intensitat «la comunió dels sants». Aleshores, la santedat d’uns ve en ajuda de la fragilitat dels altres. Per això, referint-se al do de la indulgència, acaba dient el papa Francesc: «Viure la indulgència… significa acostar-se a la misericòrdia del Pare amb la certesa que el seu perdó s’estén sobre tota la vida del creient. Indulgència és experimentar la santedat de l’Església que dóna a tots de prendre part en els beneficis de la redempció de Crist» (Misericordiae vultus, 22).

Estimats tots. Se’ns apropa una celebració de la Pasqua «a porta tancada». Amb tot ―com afirma el papa Francesc en una entrevista a La Stampa del proppassat 20 de març―, procurem que tot el Poble sant de Déu la pugui viure «amb esperit de penitència, compassió i esperança». I amb molta «humilitat». Aquest temps ens dóna una gran lliçó d’humilitat per a tots nosaltres! Amb tot, no tinguem por! Crist ha ressuscitat! Ell és la nostra única esperança.

A tots vosaltres també us demano que vetlleu per la vostra salut, per tal de poder estar al servei dels altres. Em preocupo especialment pels qui teniu més edat: extremeu les mesures de prudència, restant a casa tant com us sigui possible. Exerciu la cura pastoral sobretot per mitjà del telèfon i la via telemàtica. Tenir cura dels més grans és en aquest moment quelcom prioritari. Cuideu-vos molt i ajudem-nos els uns als altres.

En aquesta solemnitat de l’Anunciació del Senyor recordem a Maria, la dona del «sí» incondicional al Senyor, que possibilità el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu enmig nostre. Gràcies a aquest «sí», ara nosaltres podem renovar el nostre esperit per mitjà de la presència de Crist ressuscitat en el nostre món, en les nostres vides i en tota circumstància (cf. Mt 28,20). Perquè és a Crist a qui proclamem a la Vetlla Pasqual Senyor del temps i de la història: «Crist ahir i avui, Principi i Fi, Alfa i Omega. D’ell són els temps i els segles. A ell la glòria i el poder per tota l’eternitat. Amén».

 

Ben vostre,

 

+ Joan Planellas i Barnosell,
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies