Dir «Siurana» és evocar un paisatge únic de mar de muntanyes, amb el Montsant abastat amb una sola mirada. És evocar el pelegrinatge i l‘aplec  del Jubileu de les parròquies del Priorat el dia 9 de maig, quan la Pasqua és ja florida. És evocar roses i clavells que les santes dones del Priorat hi porten. La imatge de Maria, rèplica de la imatge romànica, dissortadament espoliada, és la de Maria i el Fill. La mirada de Maria és de sorpresa pel Fill de les seves entranyes i també pel molt que el seu Fill és estimat en l’Església. Sorpresa per «les meravelles que Déu ha fet» a la seva serventa, a ella, la pobra i que no compta per a res, i que ara és beneïda per totes les generacions. És una imatge que tota ella canta el Magnificat.

Maria en el pelegrinatge de la fe ens precedeix com a mare i germana nostra. Ella ens ensenya que la història humana no acaba en la pedra sepulcral, sinó en la pedra viva de Crist: Jesús ressuscitat. Entre Maria i nosaltres, per la Pentecosta perenne, hi ha una cosa en comú: el do de l’Esperit Sant. Maria era present en la primera Pentecosta com la dona orant, i la seva presència continua en l’Església fins que el Senyor torni. «L’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol» (Rm 8,27). Units a la intercessió pura de la Mare de Déu preguem aquests dies pel món. L’Església prega amb Maria aquests dies i és conscient que la seva pregària és purificada per ella, perquè només ella pot pregar segons el voler de l’Esperit.

Acollim també la benedicció del Santíssim Sagrament que l’arquebisbe el dia del Jubileu dona des del punt més alt del castell, als quatre vents, tenint per pal·li el cel. Per la gloriosa resurrecció de Crist el temps i l’espai són de Déu.

Del Càntic dels càntics:

Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
Mira, l’hivern ja ha passat,
la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.
Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d’esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica (Ct 2,11-14).

 

Meditació

El Càntic anuncia una primavera: Mira, l’hivern ha passat. En Maria perseverem en l’esperança i confiem que, malgrat se’ns malmetin moltes flors, mai es podrà aturar la primavera de la Pasqua. Crist és sempre un començament nou i font de tota esperança. Diguem una i altra vegada amb el salmista; Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós. Descobrim amb tants gestos de solidaritat, amb la sol·licitud dels metges, en la capacitat d’estimar-nos i de desitjar nos el bé, els signes de la nova primavera.

Maria ens recorda que Crist és sempre l’Emmanuel, Déu amb nosaltres (que Déu sigui amb nosaltres no significa que sigui només amb nosaltres). Ens anuncia que Crist és la paraula del Pare, que diu al món: «Jo t’estimo». Si ha vingut al món, com a gratuïtat pura que ve només de Déu, és per no deixar-lo mai més. Déu per l’encarnació del Fill no pot retrobar la seva pròpia glòria sense nosaltres, Déu és capaç de transformar el mal present en el millor bé. A Crist el tindrem sempre i no ens fallarà mai.

L’hivern que vivim, que ha robat l’incipient primavera, passarà i vindrà una nova primavera en la que haurem après moltes lliçons, quedarà en nosaltres «el molt que ens hem estimat i el molt que hem confiat en Déu». Augurem el dia que el poble sant de Déu es torni a reunir en la joia i en la festa per celebrar l’Eucaristia i donar gràcies a Déu. Tot seran abraçades i crits de joia. Amb quina alegria, Déu meu, les campanes de les nostres parròquies tocaran!

 

Intenció de pregària

Pels qui aquests dies treballen al servei de la societat: els cossos policials i les seves famílies, els transportistes, els qui procuren les necessitats bàsiques d’alimentació i de farmàcia, que el Senyor els ajudi i els protegeixi.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

 

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies