És la imatge gòtica del Crist de la Vilella Alta, a l’extrem septentrional de l’arxidiòcesi, a la divisòria amb el bisbat de Tortosa, ara al Museu Diocesà.

Crist crucificat s’eleva per damunt del món que viu el dolor de la pandèmia i les seves conseqüències. Crist estén els braços a la creu amb una abraçada verament elevadora. Pren el dolor del món i el porta cap al Pare. En el dolor ens fa descobrir-nos germans els uns dels altres. La mirada de Crist és pura compassió. Ell elevat a la creu vivia fil per randa i en plenitud totes les benaurances i les predicava per nosaltres.

Maria els primers dies de la Setmana Santa ens diu:  només, mireu-lo a Ell, que ha donat la vida per tots. Tot el dolor que el món viu aquests dies de pandèmia, del qual som conscients i ens el diem constantment a través dels mitjans de comunicació, ell el mira i l’assumeix; però també veu el dolor del món, del qual no érem conscients quan cadascú anava als seus afers i no ens importava per a res la sort dels altres. Esclar, ara ens afecta, quan no ens afecta romanem indiferents. Tanmateix pel Senyor cap sofriment li és indiferent. Quan elevem els ulls per mirar el Crucifix, representat amb imatges bellíssimes com el Christus dolorosus de la Vilella Alta ens hem de commoure no per la figura, sinó pel que representa: Ell porta tot el dolor del món, també el dolor del món present, i encara més amorosament el dolor dels pobres.

De l’evangeli de sant Joan:

Simó Pere li diu:
—Senyor, on vas?

Jesús li respon:
—Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard.

Pere li replica:
—Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!

Jesús li contesta:
—¿Tu vols donar la vida per mi? T’ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades (Jn 13,36-38).

 

Meditació

Jesús a l’evangeli  anuncia la traïció de Pere, ell no ho accepta i diu que mai de la vida ho farà. Però de fet ho fa i demà dirà per por que no coneixia per a res el Mestre i Senyor. Pròpiament el  Senyor anuncia la traïció dels deixebles, que som tots. Quantes vegades diem que no coneixem el Mestre i ens comportem com si no l’estiméssim. Com si no fóssim del seu poble. Ara no és l’hora de la por, és hora de la fe.

La pandèmia és una espasa de dolor que, com a Maria, ens traspassa el cor, per tal que es revelin els sentiments de molts. Revestim-nos dels sentiments de Crist en l’hora present (Fl 2,5). Tinguem la certesa que estem a les mans de Déu, que ell traurà un bé més gran del mal que ens ha sobrevingut o ens allibera de mals que no sabem. Cal tenir fe en el Déu que ho disposa tot en bé dels qui l’estimen (Rm 8,28).

Els apòstols ho havien deixat tot per seguir-lo a ell, però al final el deixen sol. L’abandonaren tots, però Maria no. Ella roman fidel a prop de la creu. La passió del Fill és la Passió de la Mare, tant que el piadós sant Bernat pregunta: qui patia més? La mare o el Fill? Que l’Església acompanyi, com a Mare i Llar que és, el dolor del món.

 

Intenció de pregària

Pels països pobres del món, a l’Àfrica, a Llatinoamèrica, i a l’Àsia: que siguin alliberats de la pandèmia que no poden afrontar amb mitjans propis i que no els faltin recursos. Preguem també pels missioners i missioneres de l’arxidiòcesi, que arreu on són siguin beneïts per Déu, nostre Senyor.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies