Alterosa com cap altra ermita a tota l’arxidiòcesi a una altitud de 1.030 m, el dia de sant Jordi s’hi fa aplec (aquest any no), s’hi celebra l’Eucaristia i els peregrins mengen al voltant de la Font de la Mare de Déu on comença el barranc dels Pèlags que s’endinsa a les interioritats del Montsant, i fa descobrir llocs bellíssims i entranyables com el Toll de l’Ou.

L’ermita és una atalaia de paisatges. El lloc té una antiquíssima història testimoniada ja al segle XII vinculada a formes de monacat prebenedictí. L’antiga imatge era gòtica, com tantes fou destruïda el 26, la nova és d’alabastre, bonica. De l’antiga imatge se’n conserven fragments en els quals se’n pot admirar els plecs dels seus vestits; són custodiats a la parròquia d’Albarca.

El Montsant és la nostra muntanya santa (ágionóros), és el jardí de la Mare de Déu. A la primavera hi apareixen els jacints (la flor del desert) i les piornes silvestres. L’esperit s’eleva quan puges al Montsant i et recordes que la vida és una ascensió vers Déu, i que el més decisiu no és arribar al cim, sinó que la mort et trobi caminant. Si defallim en qualsevol lloc del camí Crist ens surt a l’encontre per ajudar-nos. El pitjor és desistir, aturar-se.

Des dels cims del Montsant invoquem la protecció de la Benaurada Verge Maria sobre el nostre país que, avui, ple de tristesa i enyor, celebra sant Jordi. Desitgem que la crisi faci madurar la humanitat en el gresol del sofriment. Ens faci, en definitiva, més humans. El cavaller sant Jordi és signe alhora de fortalesa i de tendresa. De «fortalesa» per vèncer el drac i de «tendresa» per alliberar la donzella. Visquem, doncs, el temps de la pandèmia amb fortalesa i tenint cura els uns dels altres.

Del llibre dels salms d’Israel

És gran el Senyor, no ens cansem de lloar-lo
a la ciutat del nostre Deu.
La seva muntanya santa és admirable,
és el goig de tot el món.
La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis (Sl 47,1-3)

 

Meditació

El salm 47 és preciós. Canta a la muntanya de Sió, vers on peregrinen els pobles i la saluda com «la muntanya santa és admirable, és el goig de tot el món». Els Pares ho refereixen a l’Església, que en el seu misteri és a tocar del cel. Ella és veritablement exsultatio universae terrae, mons sanctus, collis speciosus. L’Església no és tan sols el vèrtex del cel, sinó també de la terra i el punt d’intersecció entre ells. El cel i la terra es troben en ella pel misteri de Crist encarnat i glorificat, present i comunicant-se en els seus sagraments. Maria n’és la imatge i la figura. Pujar a santa Maria del Montsant és evocar tota aquesta teologia simbòlica.

He escollit avui l’advocació de la Mare de Déu del Montsant perquè és l’únic lloc de l’arxidiòcesi en què es venera sant Jordi des d’antic. Avui en celebrem la festa. La nostàlgia per la festa del Cavaller sant Jordi avui és feridora. ¿Déu meu què serà del nostre país? Què serà del món? Cal tenir esperança. Com s’ha dit i s’ha cantat cal creure: Tot anirà bé! El món superarà la pandèmia, perquè tot el que comença té un final. Com ho superarà? Vet aquí la pregunta. Se la carregaran com sempre els pobres una altra vegada? Qui patirà més les conseqüències de la COVID-19? Ens ha de fer veure que el capitalisme com a principi absolut és insostenible. La malaltia, que ha sembrat la mort per tot arreu, ha enderrocat fronteres i ens ha fet veure al descobert que som una humanitat que viu en un sol planeta. Si la malaltia ha afectat a tots, la resposta que li donem ha de ser de tots a favor de tots. Com hem de donar gràcies a Déu i alegrar-nos que en els dies d’aflicció han emergit xarxes de suport social, eclesials o no, que han manifestat la solidaritat de la mateixa societat envers les persones més vulnerables. Les societats europees faran bé d’escoltar el Missatge Pasqual del Papa, en un discurs que segurament és el de calat més fort del seu pontificat. Maria en el seu Magnificat és profetessa dels pobres. Tinguem esperança que tornarem a celebrar sant Jordi i ens regalarem llibres i roses.

Intenció de pregària

Pel nostre país, Catalunya; que superada la crisi sanitària, sàpiga trobar camins per refer la societat, amb solucions justes i solidàries.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies