Benvolguts i benvolgudes, demà, dia 27 d’abril, celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Donat el confinament d’aquests dies, haurem d’esperar per a més endavant pujar a la muntanya santa. De manera semblant, als santuaris marians del nostre arquebisbat, haurem de limitar-nos a fer la «visita espiritual» a la Moreneta.

Precisament, el venerable Josep Torras i Bages, poc abans de ser nomenat bisbe de Vic, composà la seva famosa «Visita espiritual», que s’estrenà el dia 30 d’abril de 1899 a l’altar de la Verge bruna de la Catedral de Barcelona. Recordo amb molt d’afecte com aquesta pregària la resàvem a casa en la meva infantesa. La mare ens la recitava de memòria i nosaltres responíem amb les corresponents avemaries. Mai no he sabut qui l’hi va fer aprendre; segurament el mossèn de la parròquia, però a fe que ho va encertar plenament. Recordar aquests fets passats m’ha ajudat sempre a fonamentar el present i a projectar el futur. Seria perjudicial, en canvi, si ens fes enyoradissos o ens tanqués en el passat. Dic això, perquè arran de la renovació litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II, s’arraconaren moltes pràctiques i devocions piadoses, algunes de les quals ben poc deien al cristià d’avui. Algunes d’aquestes pregàries resultaven tremendistes o d’un sentimentalisme que ara no s’aguantaria. Però, centrats merament en la puresa de la litúrgia, potser en aquells moments no ens adonàrem que la iniciació litúrgica demana sempre una formació il·lustrada, constant i pacient; una formació que en el Poble sant de Déu requereix un llarg procés, en el marc del qual el poble necessita aturar-se i fer un respir perquè la seva pregària porti aire genuí de casa. Aleshores, tonificada amb l’esperit casolà, la pregària comunitària o litúrgica resulta més atraient i personalitzada.

El text de la «Visita espiritual» de Torras i Bages ens porta aquest aire genuí de casa. Amb una perfecta sintaxi i, per tant, de fàcil memorització, expressa una noble sobrietat, com tot el que sortí de la ploma del venerable bisbe. Es tracta d’una pregària admirable, que sintonitza d’entrada amb l’esperit del poble a favor del poble. Recordem-ne tan sols tres de les set peticions que hi figuren: «Verge Prodigiosa…, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.» «Rosa de caritat…, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.» «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.»

Torras i Bages va escriure aquesta pregària per a la «Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat», donat que no volia que el fervor polític del moment els eixarreís l’esperit. En aquest sentit, uns mesos més tard, essent ja bisbe de Vic, escriu a un responsable de l’entitat: «Li recomano que la “Lliga espiritual” no es lligui amb aquest o aquell altre dels corrents [polítics] que avui hi ha entre el catalanisme. La Religió és com l’aire, que tothom l’ha de respirar» (A Ricard Permanyer. Vic, de 28 gener de 1900). És una carta escrita fa cent-vint anys, però que podria haver estat escrita ahir mateix.

No cal dir que us recomano de cor resar aquesta «Visita espiritual», una pregària ben actual per la solidesa dels seus continguts, per la formulació planera i per l’actualitat de les seves peticions.

Ben vostre,

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies