Les tardes són dolcíssimes a la Vall de Gaià i el sol ponent fa d’or la façana del monestir de santes Creus i la pau ho pren tot. Enmig de la vall, al poblet de Montferri, prop de la carretera del coll de sant Cristina, s’albira d’arreu el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, segons el dissenyà Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. Aturonat suaument envoltat de vinyes. Els dies clars es contempla claríssim la serralada de Montserrat. Les campanes quan toquen omplen la vall. L’advocació neix en el cor del jesuïta, fill del poble, Daniel Vives, que pregant al cambril de la Mare de Déu de Montserrat, l’any 1866, decidí construir pels seus convilatans un «Montserrat propi». La fàbrica del santuari no s’ha conclòs fins als nostres dies. Les formes arquitectòniques són atrevides, de l’escola gaudiniana, amb la novetat dels arcs parabòlics (catenaris), propis del modernisme. Tot un món simbòlic que teològicament està per descriure. Tot el poble col·laborà fent maons, fets amb grava i sorra del Gaià. La planta té una forma de vaixell orientat cap a Montserrat.

A molts els plau celebrar les esposalles allí. Sovint se senten els cants de núvia. Quan la gent puja a Montferri es posen contents i no saben per què. La gent espiritual ho sap: «Estan contents perquè són a casa de la mare». Allí ressona el salm dels pelegrinatges: Quina alegria quan em varen dir: Anem a la casa del Senyor! El santuari fou construït amb la idea de tenir Montserrat a prop. Ja que no podem anar a Montserrat, farem el santuari de la Moreneta, a prop del vostre poble. Els cristians de Montferri ho tenen ben clar: pujar al santuari és anar a Montserrat. El lloc i la imatge fa pensar en el cançó que té ritme de vals. Noia del poble, Maria, d’un poble de vinya i blat.

Del llibre dels salms d’Israel

Quan miro el cel que han creat les vostres mans,
la lluna i els estels que hi heu posat,
em dic: «Què és l’home, perquè us en recordeu,
què és un mortal, perquè li doneu autoritat?
Gairebé l’heu fet igual als àngels,
l’heu coronat de glòria i de prestigi,
l’heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus:
ramades de bous i d’ovelles,
fins i tot els animals salvatges,
l’ocell que vola i els peixos del mar,
tot allò que segueix els camins dels oceans».
Senyor, sobirà nostre, que n’és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra! (Sl 8,4-10).

 

Meditació

La naturalesa ha respirat en el temps del confinament. L’aire és net i els ocells van feliços arreu, com prenent possessió. Fins i tot la mar apareix més clara. Apareix com una treva. Ja fa pena que per causa d’un confinament la naturalesa floreixi en el seu esclat. Ja és trist que a causa d’una malaltia que ens confina a casa la naturalesa respiri. En el «després» de la pandèmia ben cert que això serà tingut en compte. Hom té la intuïció –irreductible a la raó– que la naturalesa es regula a si mateixa per oferir-se com un bé preciós a la humanitat. Maria és l’obra mestra de la creació de Déu. L’aire netíssim d’aquests dies fa pensar en el poema de la Immaculada de Joan Maragall. Si teniu temps, llegiu-lo lentament, assaborint les paraules i la bellesa de la forma poètica:

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’Infinit,
l’Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l’ànima s’encanta
enllà…
Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més clara i més formosa!

 

Intenció de pregària

Per la població dels Estats Units, en la nació tan opulenta hi ha molts pobres, que el Senyor els ajudi en les seves necessitats. Els ciutadans dels Estat Units mai s’han avergonyit del Nom de Déu i un estat porta el nom de Maria: Maryland.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies