La gent de les Borges estima la Mare de Déu de la Riera, ells s’ho saben amb complicitat i organitzen les seves festes. La del 8 de setembre és famosa per les processons d’anada i tornada de la Mare de Déu, de l’ermita al poble, amb novenari de pregàries. La història del santuari és atzarosa i els borgencs la coneixen. La imatge ha estat preservada i és original, del segle XIII, encara que molt restaurada. La història de com fou salvada durant la guerra és emocionant.

Mare i Fill insinuen un somriure de Pasqua. És una imatge que ve cap a tu, que ens mira a tots. El Nin beneeix i la mare amb dits closos sosté un fruit esfèric, segurament la poma de la Nova Eva.

L’estimen els dies de festa i, també, els dies de cada dia. No dubto que en aquests dies d’aflicció molts fidels de les Borges, des del confinament de llurs cases, s’han encomanat a la Mare de Déu. L’amor a la Mare de Déu de la Riera és compartit per tots, com una consigna d’identitat de les Borges i que vincula també les generacions. L’ermita, com diu el nom, és a la vora de la Riera, un dels rius secs tan nombrosos al Baix Camp, és la riera d’Alforja que desemboca a Cambrils. Les rieres són seques però amb aiguats són perilloses i ho arrasen tot.

Els mossens que he conegut de rectors de les Borges han participat en l’ànima del poble i han estimat molt la Mare de Déu de la Riera, entre ells recordo Mn. Ramon Martí, traspassat a l’alba del dia del Naixement de la Mare de Déu. Que reposi en el Senyor ell que estimava tant santa Maria.

També al benjamí de l’estol de màrtirs, el benaurat seminarista Joan Montpeó, un noi borgenc de família humil,  que va poder estudiar al seminari diocesà, gràcies a la beca de la Sra. Magdalena Martorell (la mateixa que va sufragar la nova ermita). A l’estiu del 36 a la presó de Riudecols va ser torturat i, finalment, occit el dia de la Mare de Déu d’Agost, quan tenia 19 anys. Era particularment devot de la Mare de Déu de la Riera. Anem en esperit a l’ermita d’arquitectura singular i amb els fidels de les Borges cantem la tornada dels  Goigs:

Estel de l’alba matinera,
miracle cèlic de claror,
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra mitjancera
davant de Crist Nostre Senyor.

Dels salms d’Israel

El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
La justícia i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la justícia i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la justícia mirarà des del cel.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La justícia anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades (Sl 54)

 Meditació

Que bonic el salm 54! En els dies que vivim de confinament, de preocupació pel futur, els versets apareixen com un auguri i una benedicció. La pandèmia té i tindrà com a conseqüència una previsible depressió econòmica a tot el món, amb la destrucció de moltíssims llocs de treball, amb l’augment del deute i del dèficit als particulars i a les nacions. Caldrà molta intel·ligència política i molta generositat per part de tots per encarrilar la situació i promoure el bé comú, afavorint sempre als més desvalguts. La pau social només es pot fonamentar en la justícia. Intueixo que el concepte clau, segons digué el papa Francesc en el missatge de Pasqua, serà el de «condonar», que significa perdonar un deute totalment o parcialment. Només des de la condonació de gravàmens, d’impostos en el complex teixit de les relacions econòmiques es pot fonamentar la recuperació. Com s’han de felicitar els propietaris que han condonat, total o parcialment, el lloguer de pisos! Gràcies a Déu hi ha bona gent!

Cal condonar perquè el que ens ha sobrevingut no ha estat causat per ningú, ha afectat a tots de manera imprevisible. Cal que ens habitem a aquest verb i concepte. Com diu el salm si la justícia no li va al davant la pau no li pot seguir les petjades. El salm és marià, segons la tradició litúrgica, perquè en Maria s’han abraçat la justícia i la pau, en el seu Fill Jesucrist i Senyor nostre.

Intenció de pregària

Pels mestres que han procurat tant per assegurar l’ensenyament als seus alumnes a través de la xarxa i també pels infants que no han pogut connectar-se per raó que no disposen d’Internet; i per l’esforç que han fet els mestres per arribar a ells.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies