Aquesta imatge té una llarga història, procedeix de l’antiquíssima ermita del Roser de la ciutat de Reus. Una invocació mariana molt més antiga que la de Misericòrdia. És una història bonica que ara no puc explicar perquè allargaria l’escrit. Encara queda en la nomenclatura ciutadana el carrer i el portal del Roser pel qual els reusencs anaven a l’ermita. Com tantes altres, la imatge fou destruïda al temps de la guerra civil; la imatge actual és de l’any 1944, fa poc la restauraren i quedà bellíssima. Quan Mn. Josep Moreno la va veure restaurada digué: «Si abans la Mare de Déu del Roser ens tenia enamorats, ara encara més». L’advocació del Roser està inclosa en el nom de la parròquia, la qual es diu «Parròquia de sant Josep Obrer i de la Mare de Déu del Roser».

És un barri lluitador i dinàmic on hi ha molta gent que l’estima i treballa per la seva promoció. Des de fa molts anys hi ha la presència de les Filles de Sant Josep, una comunitat que no ha buscat mai cap notorietat. El Senyor està content d’elles, ja que serveixen els seus germans, els pobres. Ben a prop hi ha la Fundació Pont i Gol, fidel a l’ideari de la seva creació: l’atenció al món de la marginació. Han fet i fan molt bona feina. El gran hospital de Sant Joan està dins del límits parroquials.

Mn. Estanislau Figuerola, diaca amb cura pastoral, organitzà amb apassionada dedicació l’any passat, 2019, les festes del 25è aniversari de la parròquia. Els fidels més grans explicaven els orígens humils del temple i tots s’han adonat pel seu goig fins a quin punt estimen la parròquia ja que ha format part de la seva vida i història. Els fidels de la parròquia són dignes de custodiar la Mare de Déu del Roser, hereva de la gran tradició mariana de la ciutat de Reus. El novell arquebisbe Joan, ple de joia, presidí l’Eucaristia i n’inaugurà un monòlit de recordança. La història del Barri i de la parròquia sempre han anat de bracet. Evoquen les paraules del papa Joan: «L’Església és (…) un jardí obert. És font d’aigua fresca enmig de la plaça del poble perquè tothom en pugui beure» (Sant Joan XXIII).

Dels llibres de la Saviesa d’Israel

He arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.
Hi he crescut com un cedre del Líban,
com un xiprer de les muntanyes de l’Hermon.
M’hi he fet gran com la palmera d’Enguedí,
com el roser que brota a Jericó,
com la bella olivera de la plana;
com un plàtan hi he crescut.
He escampat el meu perfum com el cinnamom i la ginesta,
com una planta de mirra finíssima,
com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac,
i com el fum de l’encens de la tenda santa.
He eixamplat les meves branques com una alzina,
branques esplèndides i boniques.
Sóc com una vinya que treu brots plens de bellesa,
i els meus fruits són esplèndids i abundants.
Jo sóc la mare del bell amor i de la veneració de Déu,
del coneixement i de la santa esperança.
Jo ofereixo tots aquests dons als meus fills;
jo estic sempre amb els qui Déu ha escollit.
Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits.
Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca (Sir 24,12-20).

Meditació

És un tex bellíssim de la Saviesa d’Israel, que la litúrgia, amb la llibertat que li és pròpia, ha aplicat a la persona de Maria. Llegiu-lo lentament i adoneu-vos de la bellesa de la poesia bíblica. Maria en el text és la Mare del bell amor i és comparada al roser que brota a Jericó. Mn. Cinto, crec recordar, en un vers diu: Maria és un roser florit tot l’any. La pietat mariana ha vinculat el roser a Maria i li ha donat el nom tan popular i tan bonic de «la Mare de Déu del Roser».

Sota la seva imatge els fidels han pres el sant rosari i l’han resat. El Rosari és una pràctica que a mesura que un es fa gran esdevé entranyable. Quants rosaris aquests dies del gran dolor de la pandèmia no deuen haver estat resats! Com un murmuri silenciós, talment un monjo oriental que desgrana el chotki de la pregària de Jesús. Un murmuri orant que ha acompanyat els agonitzants intubats, els malalts, els ancians, els metges i d’altres. Una pregària incessant (que no cessa), que se’t posa al cor. Una pregària humil, de pobre. La que més estima nostre Senyor. Tenir el rosari a les mans ja és suggestiu, significa que tota la vida està encadenada als misteris de Crist, de goig, de llum, de dolor, de glòria.

Els qui reseu el rosari desgraneu avemaries, no cesseu, imploreu per la intercessió de santa Maria la misericòrdia de Déu sobre el món. Si algú us acusa de que és una pregària poc il·lustrada, no en feu cas, no saben res aquests. El rosari dona pau i la felicitació mariana, al cap i a la fi, és cristològica: Beneït el fruit del vostre sant ventre, Jesús. Nom que està per damunt de tot altre nom, tant que tothom al cel i a la terra s’agenolli en el nom de Jesús i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare (Fl 2,10-11). També el gran verset dels Fets dels Apòstols: la salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos (Ac 4,12). El Papa mateix ha convidat repetides vegades a la pregària del Rosari.

Intenció de pregària

Pels voluntaris del menjador social de Reus que, cada dia, sense buscar cap lloança, serveixen voluntàriament el menjar als pobres de la ciutat.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies