Pujar al Puig del Tallat és respirar cel i altura. Des del lloc més alt de la serra del tallat hi ha una visió amplíssima de tres comarques: la Conca de Barberà, les Garrigues i l’Urgell. El lloc és un antic Priorat de Poblet i santuari de la Mare de Déu. La comunitat hi fou present fins als temps de la desamortització. El poble de Rocallaura, després de la desaparició del Priorat, custodia amb amor la imatge de Maria, una talla petita d’alabastre. La imatge, potser més que cap altra a l’arquebisbat, és venerada per molts pobles que, en temps no gaire llunyans, hi anaven en pelegrinatge ritual. És a dir amb creu alçada i pregàries. El Tallat s’ha de vincular a Mn. Eugeni Ferré (molts l’hem conegut), era un home molt culte que llegia amb facilitat el grec. Amarat de cultura litúrgica, quan era rector de Rocallaura, els fidels hi cantaven Vespres, com si fossin un monestir.

També ell va promoure la realment gran coronació canònica de la Mare de Déu, el 21 de setembre de l’any 1954. Fou una festa que aplegà (sense exagerar) milers de persones de la comarca. Al cel sigui, Mn. Eugeni! Parlar amb ell era com parlar amb el cardenal Schuster, ple de saviesa de la litúrgia. Era un home de fe! Quantes vegades explicava que, quan era rector d’aquell lloc, s’havia organitzat una rogativa de pregàries per la pluja, i ell, que s’enardia de seguida quan predicava, digué: «Demà plourà » i després es deia de si mateix: Ai, Eugeni, com pots dir això, beneit!  El més gran i fort és que l’endemà va ploure i molt.

El Tallat l’hem de vincular també amb Mn. Francesc Benet Marimón, que maldà per reconstruir-lo. Què no va ser capaç de fer aquest home per reconstruir les pedres de l’antic Priorat! Els qui el van conèixer ho saben. Les seves cendres estan posades al presbiteri del lloc. Els goigs que s’hi canten són de tradició popular, la lletra i la música. Els pobles de l’arxiprestat de les Garrigues estan ara molt despoblats i confinats a un gran silenci. El jovent de la comarca és ferm i es queden allí com una voluntat d’amor a la terra. Els mossens es desviuen per servir amb amor les comunitats. Sort en tenen de la pregària permanent de les Monges del Monestir. També d’una comunitat de religioses (Família, llum i vida) que viu a Rocallaura.

Pugem al Tallat en aquest temps de Pasqua i – enmig de la inquietud de la pandèmia – respirem aire pur del cel. Quan tot s’hagi acabat de la història de la pandèmia l’únic que quedarà de més entranyable serà l’amor. Que Maria ens hi ajudi, ella que conservava totes les coses en el seu cor. Que santa Maria, invocada al Tallat, pregui per nosaltres.

De l’evangeli segons sant Lluc

Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap (Lc 9,57-58).

Meditació sobre la pobresa de Maria

Ella és la pobra de cor. Maria és el darrer fruit dels pobres de Jahvè que accepten humils i amb pobresa de cor els dons de Déu. El fiat de la Mare de Déu és la resposta humil a la voluntat de Déu, és un dir: «Que sigui així, Senyor, perquè vós ho voleu». És una resposta de pobra.

Pobra en els camins d’Israel. Pobra quan anava a anunciar a Elisabet la seva maternitat, l’únic tresor que tenia era el Fill que portava a les entranyes. Pobra quan el Fill de la seva fe i del seu ventre vingué en aquest món car no hi havia lloc per a ells a l’hostal. Pobra quan el Fill fou perdut i després retrobat en el temple i escoltava les paraules del noi sense comprendre ni poder comprendre i guardava totes aquestes coses en el seu cor, sabent que eren coses de Déu.

Pobra quan pujava amb el Fill al calvari i l’acompanyava en la creu i en el vinagre del calze de dolor, pobra amb el Fill, que no tenia lloc on reposar el cap, fins que el feu reposar en l’arbre de la santa creu.

Pobra i de la raça dels pobres, dels qui no compten ni figuren, dels anònims del món i dels sofrents, ella que és la mare dels pobres. Camina amb els pobres de la terra, és la seva profetessa i el seu consol. Maria és dels humils i senzills de cor que ha acollit la Paraula de Déu. Maria és la Mare dels pobres, pobres del pa de cada dia, pobres de salut, pobres sense recursos, pobres que han perdut treball o el cerquen, pobres sense futur. Maria és d’ella i, com que el Regne del cel és de Maria, també per ells és el mateix Regne. Ella és la seva veu. Si la glòria de l’espòs (Crist) és l’esposa (l’Església), la glòria d’una mare són els fills (1 Co 11,7).

Intenció de pregària

Per les parròquies dels pobles petits del nostre arquebisbat, que participin del goig de la humilitat de la Mare de Déu per la qual el Senyor fa meravelles.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i bene

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies