Al carrer Méndez Nuñez, que de la Rambla baixa cap a la Pedrera, de la ciutat de Tarragona hi ha el santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Abans era la capella del col·legi de Jesús i Maria. La Congregació de Religioses de Jesús-Maria és una congregació francesa per santa Claudina Thévenet. Les religioses fundaren el col·legi a meitat del segle XIX. Hi ha un relat molt bonic que ara seria llarg d’explicar! Va d’un naufragi i d’una promesa.

Un temps abans, el P. Juli Chévalier, des d’Issoudun, propagava la nova advocació mariana, la de «Nostra Senyora del Sagrat Cor». La iconografia és bella i significativa. L’Infant Jesús senyala el cor de Maria i Maria senyala el cor de Jesús per significar: per Mariam ad Iesum. Però també a la inversa: per Iesum ad Mariam. De fet, els dos cors palpitaven junts quan Maria portà Jesús en el seu si. Així fem nostres els sentiments de Crist, que diu l’Apòstol.

El santuari és singular ja que és el primer lloc d’Espanya on s’invoca Maria amb el títol nou. Les Religioses van marxar l’any 1972, però no va marxar de cap manera l’amor a Nostra Senyora del Sagrat Cor, ja que havia arrelat fondament en el cor de les ex alumnes que continuaren anant a la bonica capella del seu col·legi i no deixaren que s’oblidés ni el lloc ni l’advocació.

L’Arxiconfraria del Sagrat Cor, una arxiconfraria universal, manté viu el santuari amb l’espiritualitat  mariana que li és pròpia. La pregària de consagració al Cor de Maria i el cèlebre Acordaos encara hi ressona.

El Santuari del Sagrat Cor és també singular perquè hi ha l’opera prima d’Antoni Gaudí, el qual tenia com alumne una neboda a l’internat del col·legi. El jove arquitecte, pròpiament un any abans d’acabar la carrera (any 1879), projectà la capella del col·legi en un lloc que era un magatzem adjacent. El santuari fou dissenyat (consta documentalment) per Antoni Gaudí, encara ara visible en el conjunt del presbiteri: el manifestador de fusta sobredaurada (bellíssim quan les portes s’obren), recolzat en una columna marmòria i, davant, l’altar amb l’antependi, subdividit en tres espais que contenen bustos angèlics. Al cambril de la Mare de Déu hi ha el pas de l’arcada ogival a l’arcada catenària que Gaudí –per primera vegada– assaja de fer, essent-ne després la tècnica més pròpia del colossal i piadós arquitecte.

Allí hi ha la imatge de santa Maria del Cor de Jesús, reposada després de la guerra, excel·lent obra del Taller Claudi  Rius. Els estralls de la guerra foren terribles i de Gaudí en queda el tambor del cambril, la mesa de l’altar amb l’antipendi i les fidelíssimes reproduccions del Manifestador i altres elements.

Les corones que manifesten la reialesa de Jesús i de Maria van ser espoliades. Mn. Antoni Martínez, capellà del santuari i canonge de la Seu, va reposar les corones. No permeté cap despesa, sinó que estan cisellades a partir de l’or i de la plata que els devots varen aportar en espècie. Fou una festa preciosa, l’arquebisbe Jaume beneïa i posava les noves corones a la imatge. Era el dia 1 de juny del 2017. Les corones són d’estil imperial i la corona de Maria, elegantíssima, reclama la tipologia d’Ester referida a Maria.

La ruta del modernisme, com s’acostuma a dir, comença per aquest Santuari de la ciutat, on també Mn. Antoni Martínez, zelós capellà, hi assegura el culte quotidià, on el Senyor és adorat i estimat en el cor de Maria. Si no hi heu anat mai, aneu-hi, és, creueu-me, una meravella. És un lloc que per molts motius mereix ser més conegut.

Quan era vicari de sant Joan hi vaig anar moltes vegades, sempre admirava les esveltes columnes que sostenen les voltes neogòtiques, la tarda allí cau dolça i convida a l’adoració del Sagrament. Oh Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar el Fill com vós el vàreu estimar!

Del llibre dels Fets dels Apòstols

Sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos (Ac 4,11ss).

 

Meditació

Beneït sigui el fruit del vostre ventre, Jesús.

Jessuà, així sona en arameu el nom de Jesús. Així l’amoixava Maria, així el cridava als carrers de Natzaret. El nom dolcíssim de Jesús, als llavis i al cor. És el nom que Déu va escollir per ell.  Amb el nom de Jesús acabem la primera part de l’avemaria.

Els noms de Jesús a la Sagrada Escriptura esdevenen una magrana desgranada i  porta tants noms, multiplicats per l’amor de l’Església, al seu Senyor. Cada nom del Senyor és un capítol de cristologia. Tots es desprenen del nom del Jesús de la història, el Fill de Maria de Natzaret. Fa pensar en el bell himne de sant Bernat: Iesus dulcis memoria.

Ell és: «el Crist», «el Senyor», el «Fill de Déu», «l’Espòs», el «Rei», «el Qui és», «El qui ve», «l’Ungit», el «Fill de l’Home», «l’Alfa i l’Omega», «el Sant»,  «Jutge de vius i de morts«, «Cap de l’Església». És també «Sacerdot d’una nova aliança», «Pontífex entre el cel i la terra»,  «Servent», «Emmanuel, Déu amb nosaltres». És també «l’Anyell de la nova Pasqua», el «Primogènit d’entre els morts», el «Germà gran», «l’Amic», el mateix «Camí, la Veritat, la Vida», el «Pa viu baixat del cel»,  «pedra angular» i «clau de volta», «Cep», «Llum del món», «Resurrecció», «Bon Pastor» i la «Porta»,  «Mestre», «Paraula», «Sembrador», «Fill de David» i molts altres.

Tots aquests noms expressen la identitat i la missió del Fill de Maria. De tal manera que Ell és una mina d’or que, com més la fendeixes, més or trobes. Tots el noms  convergeixen i parteixen d’aquell infant que Maria portà a les entranyes i que fou elevat a la creu. I que un cop ressuscitat ens convoca com Església. Els cristians sabem que el Regne de Déu ve sense fer soroll i estimant el món i pregant esperem el seu retorn gloriós. El nom de Jesús és l’únic nom pel qual el món pot ser salvat (Ac 4,2), és el nom davant del qual tots s’han d’agenollar (Fl 2,10), el cel i la terra. Als cristians des d’antic ens agrada de repetir una i altra vegada: Jesús, Fill de Déu viu, tingueu pietat de nosaltres.

Intenció de pregària

Pels periodistes que han dedicat hores i més hores, fins a extenuar-se, a la informació de l’evolució de la pandèmia: que el Senyor els beneeixi a ells i a les seves famílies.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà  Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies