Anem avui al cor del Priorat, a la Cartoixa d’Escaladei. On les ruïnes són  testimoni de la primera Cartoixa de la península. Tota una història des del segle XII (1163) fins a la desamortització del 1835, quan el dia de sant Jaume els monjos abandonaren el monestir per no retornar-hi mai més. El monestir fou lliurat al pillatge i a la destrucció. Tanmateix les ruïnes que en resten són monumentals i,  gràcies a Déu, ben conservades i refetes pels organismes del Patrimoni del país.

Arribar a Escaladei és entrar, encara ara, en el clos del silenci. Si entrem en la portalada de la clausura monàstica, més enllà de l’ampliació del claustre que va fer el Patriarca d’Aragó, l’arquebisbe Joan (que estimava tant la Cartoixa i del qual tenim la preciosa Bíblia d’Escaladei), cal aixecar els ulls per veure’n la bellíssima, serena i plàcida imatge de santa Maria, com si vetllés el silenci i l’oració dels monjos. Ella és «Senyora del Montsant i de la vall». La cartoixana primicera que canten els Goigs és representada com una mare amorosa amb el Fill. «Tot el meu amor és Ell» diu el rostre i l’actitud de Maria. Tot l’amor de l’Església és Crist, només Ell, i els seus membres sofrents. L’Església, com Maria, viu de l’amor del Crist i porta l’amor del Crist. Això és l’essencial. La resta tot és relatiu. Les runes d’Esvaladei recorden el lema de l’Orde: «Encara que el món doni voltes, la Creu de Crist roman per sempre» (Stat crux dum volvitur orbis).

Quan entrem en els silencis interiors de la pregària sentim la mirada de Maria que ens diu: «Crist ho és tot, en aquest món i en l’altre». Encomanem el dolor del món a Maria, que ella ens faci descobrir els significats de l’aflicció que patim i aprenguem noves lliçons; és a dir, coses que abans no sabíem i que ara sabem. Pregàries que abans no havíem fet i que ara hem fet.

Trobem-nos avui orants en les solituds de la Cartoixa i escoltem Déu que parla en el silenci. Ella és el cel de Déu a la terra. Ella és la veritable Scala Dei, per on Déu baixa a la terra i per on nosaltres pugem cap a Déu, ja que ens donà la humanitat del Fill, Déu i Senyor nostre. Sant Joan Clímac escrigué la cèlebre obra L’escala del Paradís.

Els Goigs de Mn. Joan Roig amb música de Mn. Valentí Miserachs són (al meu entendre) una de les seves més belles composicions:

Ressorgiu d’entre la runa
rutilant del monestir,
vestit blanc, mirada bruna
gomboldeu tot pelegrí:
Cartoixana primicera
romaneu aquí constant…
Entre el cep i la falguera,
sou la perla de Montsant!

 

De les lloances de sant Germà de Constantinoble.

Déu te guard, muntanya de Déu, ufanosa i ombrívola, on es va nodrir l’anyell espiritual que es va carregar els nostres pecats i les nostres febleses.

Déu te guard, tron sagrat de Déu, temple diví, casa de glòria, ornament bellíssim, tresor elegit, propiciatori per tot el món.

Déu te guard, Maria, plena de gràcia, més santa que els sants, i més enlairada que els cels, més gloriosa que els querubins, més honorable que els serafins i més venerable que qualsevol altra criatura.

Déu te guard, coloma, que ens portes el fruit de l’olivera i anuncies el port de salvació.

 

Meditació

Ara i en l’hora de la nostra mort

Aquestes són les darreres paraules de l’avemaria. Els cristians no hem de tenir por de la mort, sí dels sofriments que venen abans de la mort. Però de la mort no perquè ha estat redimida per Jesucrist (serà la darrera identificació amb ell) i tampoc hem de tenir por perquè l’hem encomanada tota la vida a la Mare de Déu. És una hora que ja li hem donat. Maria és la Mare del redemptor i dels redimits. Fou present en la mort del Fill, serà també present en la mort dels qui pel baptisme som d’ell, en aquest món i en l’eternitat. Però hi ha una altra mort, molt pitjor que la mort física, és la mort espiritual, la mort de la gràcia, el perdre a Déu. És en aquesta hora que Maria ha d’intercedir per nosaltres. Si vivim en la humilitat i en la conversió del cor, diu sant Francesc, la «segona mort» (la més terrible) no ens farà mal. La segona mort és perdre Déu per sempre.

Encomanem avui a la Mare de Déu les persones que al nostre país han mort en la solitud, amb la mà amiga i la sol·licitud dels metges i de les infermeres. Dono testimoni d’un noi, de nom Rubèn, de la meva parròquia, que treballa al sanitari a la residència dels Pallaresos. És cristià i, quan assistia a la mort d’un ancià, interiorment resava el Parenostre i l’Avemaria. Beneït sigui ell i tants com ell. Déu recull aquestes pregàries. Creieu-me, no hi ha cap Parenostre ni Avemaria que Déu no reculli en el seu si, fins i tot els que diem sense massa atenció. Totes les pregàries ens seran retornades a la vida eterna.

Intenció de pregària

Pels familiars que han enterrat persones estimades en la solitud dels cementiris o en les sales de cremació: que Déu nostre Senyor els consoli. Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies