Quan Maria quasi desapareix del tramat dels evangelis, apareix de nou en el moment de la Creu. L’evangelista, lacònic, no diu res, indica que ella era allí (stabat mater). En aquella hora ella era l’únic signe de tendresa per a Jesús: la presència de la Mare. Era una hora obscura, quasi no era possible la fe, però ella hi era. Maria no era una dona que maleïa el destí ni injuriava la vida. Déu l’ha portada al cancell de la nit més obscura: la mort del seu Fill. Era allí, il·luminada per dins per l’amor i la fe. Era l’obediència a la fidelitat del sí de l’Anunciació. L’Església ha viscut i viu encara la nit de la pandèmia, que ha ombrejat el goig pasqual, però no l’ha extingida. Ara, com Maria, toca ser-hi. Simplement, ser-hi amb l’Evangeli que portem al cor. Ser-hi amb la pregària i la caritat.

Quan encenem una llàntia als santuaris de la Mare de Déu no la il·lumina a ella, al contrari, ella ens il·lumina a nosaltres, perquè en la nit del dolor que vivim (personal o comunitària) ella encén una llum d’esperança. És aquesta l’esperança que desitgem per a l’Església diocesana, visitada per Maria durant el temps de la pandèmia, com un signe del consol de Déu i de la victòria del Senyor Ressuscitat.

Demà celebrarem Pentecosta; amb Maria rebem l’efusió de la Pentecosta perenne que viu l’Església. En Maria tot és abans d’hora car en ella hi ha la primacia de la gràcia. De fet, Maria des del dia de l’Anunciació ja havia rebut l’efusió de l’Esperit Sant. Ara sostenia la pregària dels deixebles perquè la rebessin tots.

Les imatges de la Mare de Déu que venerem no són sinó imatges, que tenen valor pel que representen. Les veritables icones de Crist som els cristians, il·luminats en la Nit de Pasqua i des del baptisme, per la llum de la gràcia. Recordeu que en la litúrgia els fidels també reben l’encens, signe de la glòria i de la presència de Déu.

Honorem les imatges de Maria amb la voluntat d’esdevenir ―nosaltres mateixos― icones de la bondat de Déu i portadors de l’Esperit Sant, Defensor, Consolador, Pare dels pobres, que procedeix del Pare i del Fill i amb ells és adorat i glorificat. Amén.

Mn. Rafel

***

Faig referència en la penúltima visita espiritual d’avui a tants altres llocs, parròquies i santuaris, als quals no hem dedicat «visites espirituals» aquests dies. Podríem dir que, excepte alguns casos, són advocacions menors. Tanmateix els conceptes de major i menor són relatius en el llenguatge cristià. El que sembla major és menor i a l’inrevés. Allò que fa gran una advocació és la pregària del poble de Déu i la caritat que és capaç de viure. De ben segur que hi ha advocacions que no esmento perquè no les conec, ja m’ho dispensareu. No patiu si us fa peresa de llegir, és una mica llarg. No us hi amoïneu gens ni mica. Bona Pentecosta.

Arxiprestat de Reus

La precisa imatge del Cor de Maria de la Parròquia de sant Francesc de Reus

((La imatge del Cor de Maria de la Parròquia de sant Francesc de Reus)

Beneïda i lloada sigui la Mare de Déu a la nobilíssima ciutat de Reus: a tots els llocs on es venera la seva imatge, a sant Joan que es venera, a l’altra de santa Maria de Montserrat, el dia de la qual els mossens de Reus, durant la pandèmia, vàrem cantar amb tant d’amor les Vespres i que van sortir bé, car ella i només ella afinava el cant. I ens en recordarem mentre visquem.

Beneïda sigui a la Prioral, a la capella dels Dolors, on santa Maria Rosa anava a pregar, a la Parròquia de la Immaculada Concepció (on les dones venen a encomanar misses amb el davantal posat perquè fan el sopar). Els veïns amb obra pública van construir l’església i l’estimen. Beneïda sigui també al monestir de les germanes de Santa Clara, on floreixen prop del barranc de l’Escorial uns camps de margarides silvestres grogues en honor seu.

La Prioral floreix tota amb la presència de Maria, somrient a la capella de la Mare de Déu de la Cort i bellament adormida en la seva Assumpció. Beneïda sigui al santuari de la Mare de Déu de la Consolació, a la carretera de Castellvell, on les religioses ancianes esperaven amb tant de deler la fi del confinament per celebrar l’Eucaristia i ploraven quan, després de tants dies, rebien la comunió. Beneïda sigui la bellíssima imatge del Cor de Maria a la Parròquia de sant Francesc, entrant a la segona capella de la mà dreta, que recorda les floretes de sant Salvador d’Horta, que hi va sojornar. Sempre hi ha llànties enceses. Beneïda sigui en totes les capelletes que hi ha pels carrers de la ciutat, que van ser estudiades per Mn. Ricard, que en va publicar un bell article quan era ancià.

Arxiprestat del Baix Camp

 (Mare de Déu del Carme, a l’oratori semipúblic de Montbrió del Camp)

A les quatre grans ermites del Camí, la Roca, Paret Delgada i Puigcerver, cal esmentar la Parròquia de Cambrils, on fou batejat el Sr. Cardenal Vidal, dedicada a la Immaculada Concepció; la Parròquia del Port de Cambrils, amb la Mare de Déu del Carme; també l’antiquíssima advocació de Vilafortuny de Mas d’en Bosch, esmentada a la Butlla del papa Urbà II.

Anant cap a les muntanyes del litoral, a Botarell fan festa votada per la Candelera. A Montbrió, la devota capella de la Mare de Déu del Carme, on es beneeixen i s’imposen escapularis el dia de la Mare de Déu. Està datada el 1877. El campanar és del tot original.

A Vinyols, la capella de la Mare de Déu del Roser de la casa de Don Carlos Nicolau, que té goigs dedicats. També a Vinyols se celebra, quan la lluna d’agost fa el ple, la Nit de Maria, que va instituir Mn. Enric Inglès, un home sant del qual la gent de Vinyols deia que només de veure’l ja parlava de Déu.

A Riudoms, la capella de la Verge Maria on es guarda el Sant Crist abans de començar la funció de l’Agonia. Era l’antic hospital del poble que el beat Bonaventura va veure. A les Borges, a part de l’ermita de la Riera, la capella de les monges del P. Palau, on hi ha el record de la germana amb fama de santedat.  A les Voltes, llogarret de Riudecols, una capella que guarda un quadre de la Immaculada, que la tradició vol que sigui de Juan de Juanes, de l’escola castellana. Les anècdotes de l’antic capellà de les Voltes són cèlebres, semblants a les de «Mossèn Tronxo» de Mn. Ballarín.

A Maspujols es venera la Mare de Déu de Misericòrdia, amb goigs propis. A l’Aleixar canten un Regina coeli antic i únic. A Vilaplana, parròquia dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, s’hi custodia i s’hi venera una antiquíssima imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet. És realment bella. És una sedes sapientiae, que ha estat restaurada ara fa pocs anys; s’hi canten goigs propis.

A la muntanya de l’Albiol, hi ha l’antiga ermita de la Mare de Déu de les Virtuts, sota la serra del Pou, a prop de Mont-ral; només hi resten unes arcades gòtiques. La gent de l’Albiol conserva el record de dos germans mossens que vivien al bosc. Mn. Curieses, quan era vicari de la Selva, encara en va conèixer un. És una història que no s’hauria de perdre. Un es deia Mn. Ramon. Mn. Curieses explica que quan li portava la comunió  gairebé dansava amb el Tantum ergo.

Beneït sigui el poble de la Selva del Camp, que cada any representa el Misteri de la Dormició de santa Maria. Un misteri que Mn. Armand Puig ha aconseguit representar a molts llocs; el més gran, la basílica de la Dormició de Jerusalem. El Misteri de la Selva realment és una obra bella i representant de les representacions sacres de l’edat medieval. El text no és original de la Selva, ve de la Parròquia de Prades.

A la Selva, en els dies de confinament, els instruments sonaren des dels balcons el Divendres Sant amb les melodies de la Setmana Santa, i la gent es commogué. No se n’oblidaran mai.

Arxiprestat de l’Urgell Garrigues

(Mare de Déu del Vilet, del sant Nom de Maria)

Hem peregrinat al Tallat de Rocallaura, al Claustre de Vallbona de les Monges, a les Besses de Cervià de les Garrigues i a la Mare de Déu de la Jonquera, a la Pobla de Cérvoles. Beneïda sigui la Parròquia de l’Espluga Calba, dedicada a la Immaculada Concepció, on fa poc vàrem enterrar Mn. Jaume Roig, bon amic i savi en la litúrgia. Siguin beneïts del Senyor els cristians que viuen a Fulleda, a la Glorieta, a la Sala de Comalats, a Guimerà i a Maldà; les seves parròquies són dedicades a Madona Santa Maria. A Maldà i a Guimerà, amb goigs propis, celebren l’Assumpció i en fan festa.

Al més humil dels pobles, el Vilet, el poble de Mn. Florenci Giralt, està dedicat al Nom de Maria; l’únic lloc on Maria es venera amb aquesta advocació i on hi ha una imatge de Maria del segle XIV. També la capella del balneari de Vallfogona porta el nom de Mare de Déu de la Salut.

Són parròquies martirials i venerables. De la munió de màrtirs, evoco el joveníssim i simpàtic prevere Agapit Gorgues (tenia encara el sant crisma de l’ordenació fresc a les mans), la benaurada Teresa Prats de Pontils, els religiosos Tomàs Capdevila i Alfons Sorribes (del Seminari màrtir de Barbastre) i sobretot el beat laic, estimadíssim Marià Mullerat, a qui quan cremaren la imatge de la Mare de Déu de la parròquia, se li espurnejaren els ulls, ell que no passava vergonya d’anar-hi el mes de Maria, cada tarda, a les tres. A Arbeca fan festes per l’Assumpció, amb goigs propis. També celebren la Mare de Déu del Roser i antigament feien el rosari de l’aurora.

Arxiprestat de l’Alt Camp

(Ermita de la Mare de Déu del Loreto a Bràfim)

Valls és ciutat de Maria, ella que és flor de febrer de la ciutat estel, tant a la Candela com al Lledó. La tradició carmelitana hi és ben present per les congregacions religioses, la Parròquia del Carme i per l’antic Carmel calçat. També el monestir tan observat de les Mínimes està dedicat a Maria Immaculada, santificat per la pregària i la penitència de la Venerable Mare Filomena Ferrer; així com la capella del Roser del carrer de la Cort amb les cèlebres rajoles de ceràmica policromada, que representa la victòria de Lepant. Se m’oblidà dir que els fidels de la Massó i del Milà s’ho combinen, alguns anys van al Remei d’Alcover i d’altres van a Paret Delgada. M’ho explica Mn. Joan M Banús.

Al Pont d’Armentera, el poble del Santcrist i de santa Magdalena, hi havia una antiga imatge de la Mare de Déu (ara al Museu diocesà) feta malbé a la guerra. Mn. Josep Maria Alegret l’estima i en sap la història. El Pont està santificat pels beats màrtirs, un era el rector i l’altre el vicari. El rector era el beat Mn. Jaume Tarragó i el vicari el beat Mn. Lluís Domingo. Aquest va ser occit abans que el rector, que no va poder suportar la tristesa de la mort del seu jove vicari. És un relat martirial commovedor. La Mare de  Déu era als seus llavis quan van ser assassinats per causa de la fe, La mare de Mn. Eduard Arrufat era neboda de Mn. Jaume Tarragó.

La gran Parròquia d’Alcover hi està dedicada i, a la Riba, es venera la Mare de Déu de la Gràcia. Al Pla de Santa Maria, la Mare de Déu de les Neus, advocació votada i molt arrelada al poble. En fan una gran festa. La parròquia és dedicada a l’Assumpció; Mn. Joan Magí feu la lletra dels goigs i Mn. Miquel Barbarà la musicà. Pocs saben que l’església romànica de sant Ramon era antigament dedicada a santa Maria, per això a la iconografia el timpà de la portalada és marià.  També té memòria de màrtirs, el que estimo més és el beat Gabriel de l’Anunciació, OCD, un jove professor d’Escriptura, que residí un any pel curs bíblic a la Muntanya del Carmel, devotíssim de la Mare de Déu i musicòleg, que trobà el martiri quan l’estiu de 1936 li donaren permís per anar a veure la seva família. Fa poc temps algú de Valls en va trobar les seves partitures musicals i en van fer un concert de música seva.

A Bràfim hi ha un santuari de la Mare de Déu del Loreto, molt estimat pel poble. Mn. Josep Maria Barenys, al cel sigui, sempre me’n parlava perquè hi havia estat rector abans d’anar al Vendrell. És una ermita molt bonica amb el campanar centrat a la façana. L’ermita té intervencions de Josep M. Jujol. Els goigs són molt bonics, són populars. Tota l’encontrada és realment «territori Jujol». És dels llocs que em dol no haver fet la visita espiritual; que em  perdoni la bona gent de Bràfim.  Queda en el desig. El dia de les festes del Santuari sempre hi ballen sardanes. Esdevenen dansa en honor a la Mare de Crist.

A Renau, el petit llogarret, també hi ha l’advocació del Loreto. Renau és el poble de la mare de Mn. Pere Dalmau.

A Santes Creus, la gran església abacial està dedicada a santa Maria, des del retaule la imatge de santa Maria amb el misteri d’un pit descobert, vetlla el son de la Reina Blanca. En dies d’hivern, dins de la basílica sembla que sentis els passos de sant Bernat Calbó. A Aiguamúrcia tenen uns goigs dedicats a la Mare de Déu (Blasi Rabassa –E. Fort i Colgul). També a l’Albà, on ara hi ha la presència i la pregària d’una anacoreta.  Tots els pobles al voltant de monestirs del Císter fan la festa major per l’Assumpció, unint-se a la festa del monestir. Maria és Mater cistercium.

A Valldosera, a prop de Montagut, el cim més alt de la comarca, es venera santa Maria amb goigs musicats pel nostre Vicari General, que són molt joiosos. El lloc és bellíssim, dona pau i un gran plataner ombreja la plaça. Si no heu estat mai a Montagut, aneu-hi, és un lloc captivador.

Arxiprestat de la Conca de Barbarà

(Timpà de l’església de la Mare de Déu de Bell-lloc a Santa Coloma de Queralt)

A la Conca de Barbarà, on la Mare de Déu de la Serra és Senyora, Maria és venerada amb imatge preciosa al col·legi de la Mercè (Camps Arnau). A Santa Coloma de Queralt, la venerada imatge de santa Maria de Bell-lloc; és una de les visites espirituals que també em dol de no haver fet.  El santuari, que havia estat un monestir mercedari, conserva el sepulcre dels comtes de Queralt. També amb goigs propis. La iconografia mariana del timpà és preciosa; s’hi representa l’Epifania i l’Anunciació. La fàbrica del temple és exponent de l’art de transició d’estil cistercenc. Santa Coloma és una catalaníssima vila. Des de fa anys un grup de fidels de Santa Coloma pelegrinen a Lourdes i són l’alegria del pelegrinatge. A Aguiló, la parròquia és dedicada a santa Maria, i a Barbarà de la Conca celebren la Mare de Déu del Roser amb goigs propis.

Al monestir de Poblet, a part de l’església abacial, dedicada a santa Maria, la imatge de santa Maria del Claustre, que els monjos veneren abans d’anar a Matines, escolta amb la comunitat, a l’estiu, la lectura de col·lació de la tarda, abans de Completes. A la capella del Noviciat hi ha un conjunt iconogràfic bellíssim del mestre Echenique.

A l’Espluga, la Miraculosa és al capdamunt de la façana de la Residència i antic convent dels Pares Paüls que, il·luminada, ha fet tanta companyia al poble els dies de la pandèmia. Algú me n’envià una foto. També a l’Espluga es venera la Mare de Déu de la Font Major.

Foto: (A l’Espluga del Francolí. La Mare de Déu Miraculosa al capdamunt de la façana de la Residència, un vespre del silenciós confinament. La gent des de casa s’hi encomanava)

A l’alt Forés, la  Mare de Déu de la Salut, a la qual fan una gran festa el deu desembre i on els més vells expliquen el fred del rosari de l’Aurora. Mn. Josep Maria Prats, que ens ha deixat aquests dies, en fou testimoni, ja que en la seva joventut va ser rector d’allí. La història de la santa imatge és preciosa, car volien una talla que imités la Mare de Déu de la Serra. La imatge gòtica, que és datada del 1324 (és un cas únic de datació precisa), es conserva en el Museu Diocesà. Forés és un lloc d’on es veu una gran part de la geografia de l’arxidiòcesi.

Des d’allí parteixen dues carreteres: una cap a Conesa, l’altra cap a Passanant. A  Conesa, al temple parroquial, la imatge gòtica que hi ha a la portalada amb els dos àngels ceroferaris és bellíssima; amb goigs propis. A Passanant es venera santa Mariam, la Mare de Déu de Passanant. La parròquia és santuari. El cambril, decorat a finals del segle XVIII, és fastuós; malauradament fou molt malmès l’any 1936, però ara se n’ha fet bella restauració. La festa que els de Passanant fan per la Mare de Déu és entranyable. El dia 12 de maig, des de fa més de 300 anys, fan la festa votada de la Mare de Déu. A  les 12 del migdia, surten en processó, com és costum, des de l’església de Sant Jaume i Santuari de la Mare de Déu de Passanant, cap al carrer del Portal, pujant cap a la carretera i seguint cap al camí de Belltall. Allí s’aturen per fer les tres pregàries. La primera mirant cap al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera, la segona mirant cap al Santuari de la Mare de Déu del Tallat i la tercera cap al Santuari de la Mare de Déu de Passanant. Retornant a la parròquia celebren la Missa solemne.

També a Pontils, a la serra de la Brufaganya, prop de la cova de sant Magí hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Salut, ara ruïnosa, de la qual es conserven els goigs. L’aigua pura de sant Magí és duta a la ciutat episcopal segons una bella tradició. Aquest costum durant segles era compartit per ciutats com Barcelona, Lleida, Cervera i Igualada. Els Pares dominicans, procedents del monestir de santa Caterina de Barcelona, s’hi estigueren fins el 1835.

Arxiprestat del Priorat

((Massís del Montsant, la Muntanya santa, tota ella dedicada a la Mare de Déu))

Del Priorat crec que vaig fer tots els llocs, però esmentaré encara: l’ermita de la Pietat, situada en una balma damunt la Cartoixa; a la conreria, l’esglesiola de la Mare de Déu de la Mercè. M’agrada el costum dels cristians de Cornudella de cantar una salve mirant cap a Siurana, des de la muntanya on pugen per fer el Via Crucis del Divendres Sant. A dalt de la Morera, la Mare de Déu del Miracle, a la façana, que Mn. Amador Canaldas fa reposar; amb goigs. La festa de la Mare de Déu a la Morera de Montsant és joiosa i participada. Després d’haver estat sufragània de Siurana, des del 1244 ja consta com a parròquia. Sé també que a la Torre de Fontaubella celebren una festa de la Mare de Déu dels Dolors durant l’octava de Nadal. A Poboleda, en un bosc, a la banda dreta de la carretera, una ermita nova de l’Assumpció. Els dies després de la festa hi fan festa amb Eucaristia, i coca i xocolata. És del temps en què Mn. Isidre Saludes era rector.

Arxiprestat de Tarragona

(La nostra catedral amb el fons del mar per on va arribar l’Evangeli)

La Metropolitana Catedral de Tarragona és presidida per santa Maria, que posada in altum vetlla per la ciutat de Tarraco. És una imatge mariana a la qual hauríem de donar més importància litúrgica; és la que presideix tota l’arxidiòcesi. Caldria que la divulguéssim més en la simbologia pròpia de l’arquebisbat.

Hi ha el bell costum de cantar la Salve després de les ordenacions sacerdotals. Fa impressió, ja que posem sota la intercessió de la Mare de Déu el novell prevere, fins i tot quan nosaltres no hi siguem.

La Catedral és plena d’iconografia mariana. La Immaculada Concepció és honorada en el gran retaule barroc, gairebé marejant, del Canonge Rebolledo. La Mare de Déu de Montserrat, en el retaule procedent de Santes Creus. A la capella dels Sastres, amb el preciós retaule de gòtic anglès. A la trilogia de les capelles del Claustre, amb una imatge bellíssima de Maria. Al Claustre, la trilogia: Maria, sota l’advocació de les Neus, del Claustre, i de la Mare de Déu de la Guia, anomenada «la Grossa» (és una imatge antiquíssima, de pi). Allí hi ha el sepulcre del segon bisbe de Pittsburgh, Miquel Domènech i Veciana, dissident en el Concili Vaticà I, amb la cèlebre identificació «Hispanicus, sed reusensis» (Espanyol, però de Reus). Hauria d’esmentar els motius marians de la rosassa de llevant. També darrerament la Mare de Déu de Guadalupe, per la qual els mexicans que són aquí s’omplen de joia.

També amb les antigues advocacions de la Mare de Déu del Miracle i de Misericòrdia, a la part alta de la ciutat.

Al Seminari, a la capella major, com a Immaculada. També vull esmentar la imatge de Maria a la capella de la Residència Sacerdotal, on els ancians sacerdots preguen i celebren; és una imatge de Ramon Ferran de Reus. Allí han pregat sacerdots molt estimats que, per la misericòrdia de Déu, estan amb el Pare. Recordo que a l’arquebisbe Lluís li agradava molt la imatge i m’ho explicava.

Maria es venera arreu de la ciutat episcopal, a la Parròquia de sant Pau amb el nom de Maria «Mare de l’Església», una imatge beneïda per l’arquebisbe Joan. Amb aquest nom serà coneguda i celebrada fent honor a la memòria obligatòria d’aquest títol de Maria que el papa Francesc ha preceptuat al Calendari de l’Església universal.

A sant Joan Baptista se celebra el Cor de Maria amb tríduum i vespres solemnes. A la capella de sant Nicolau es venera la imatge de Maria, Mare del Bell Amor. Al Serrallo, la Mare de Déu del Carme, amb grans festes i processó pel mar. La invocació del Carme és present al convent de Pares Carmelites, ara de l’Índia, i que s’han fet estimar. La tradició dels Pares Carmelites Descalços a Tarragona és important i significativa. L’església de la Punxa, també santificada per la memòria dels beats màrtirs. El Convent havia estat una important casa de formació de Carmelites, amb projecció missionera als Estats Units. Fa pocs anys es va recuperar la processó del Carme fins al Balcó de la Mediterrània. Fou un èxit. Al santuari de sant Antoni, dels enyorats Pares Caputxins, a l’entrada hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, molt pregada.

També per les congregacions amb tradició carmelitana, tant les Carmelites Vedrunes com del Pare Palau, el sepulcre del qual es venera a la Casa Mare de la Congregació. La teologia del Pare Palau sobre Maria i l’Església és excessiva algunes vegades, però intensa, ni que sigui portada al límit.

Invocada a sant Francesc com la reina dels Àngels i de la Mare de Déu del Pilar. A la capella del gran hospital de Joan XXIII hi ha una imatge de la Mare de Déu en la qual sempre hi ha flors de pregària pels malalts; és la capella on l’arquebisbe Joan celebrà la primera Eucaristia, el dia després de la seva ordenació episcopal. Era a les 6 de la tarda de la Pentecosta passada. Fou un gest molt significatiu. Donem també gràcies a Déu, perquè Mn. Xavier Fort, tan estimat i veritable àngel de l’hospital, s’ha recuperat.

No es pot oblidar l’Assumpció de Ferran (la Mora), prop del castell de Tamarit, amb alegres goigs, musicats per Mn. Artur Boronat, al cel sigui. La mateixa advocació és al temple nou.

(Mare de Déu Assumpta a la Parròquia de Bonavista)

La Parròquia de Bonavista és dedicada a santa Maria. Porta el record de Don Faustino Arnal, amb els primers temps de la configuració del barri, que s’originà al voltant d’una collada i d’un bosc de pins. La nova església, alta, atrevida i preciosa amb la bella pintura que ornamenta la imatge de Maria Assumpta n’és memorial. Mn. Antoni Martinez i Mn. Foguet van tenir treballs per a la construcció de la nova església, però el fruit és magnífic.

No puc deixar d’esmentar les parròquies estimades de Torreforta i de Campclar que, encara que no hi hagi títols marians, estimen la Mare de Déu. La història dels barris està molt vinculada a la presència de l’Església. La presència de sacerdots obrers, el Dr. Pont i Gol que defensava els drets de vaga dels treballadors i hi anava perquè la policia no entrés als temples, com si fos l’arquebisbe Oscar Romero. Al doctor Pont li agradava celebrar la Missa del Gall a Bonavista. Un record pels mossens obrers, per Mn. Francesc Vinyes, que morí d’accident anant a treballar, era un home de pregària; i un record també pels cristians de l’HOAC.

Arxiprestat de Tarragonès Ponent

(Santa Maria del Mar, a Salou)

Beneïda sigui la parròquia de Salou que invoca santa Maria del Mar, cantada per Mn. Ramon Muntanyola. El dia de l’Assumpció és duta en processó pel gran passeig i a la barca pel mar. Algunes vegades que hi vaig participar molts fidels estrangers, alguns com dissimuladament, feien el senyal de la creu. M’emocionava quan ho veia. Ja sabeu què passa el 15 d’agost a Salou, pleníssim de gent i de turistes. Sé que els treballs d’estiu són molt pesats i mal pagats, em refereixo als cambrers dels bars i restaurants, de les cuines (…). Hem de pregar pels molts que, a causa de la pandèmia, tenen una perspectiva ben difícil aquest estiu. En aquestes feines treballen immigrants i molts estudiants que necessiten els diners per pagar les matrícules de la universitat. Que Déu els ajudi. També evoco el treball extenuant, realment mal pagat, de les dones que fan els serveis de neteja als hotels. Algunes, des de Reus, s’aixequen molt matí per agafar el bus, per treballar unes hores mal retribuïdes. Direu: què hi té a veure això amb la Mare de Déu? Doncs, tot. Altrament, repasseu els comentaris que he anat fent! Maria era de la seva raça.

A la Canonja, que fan festa per la Mare de Déu de l’Esperança de Masricart, també en fan per l’Assumpció, que n’és la patrona, encara que la Parròquia sigui dedicada a sant Sebastià.

 Arxiprestat de Tarragonès Llevant

(Mare de Déu de les Neus, a la Noi de Gaià)

A Altafulla, l’església del barri marítim és dedicada a Santa Maria. Darrerament celebren amb goig la festa de la Mare de Déu del Carme, amb missa a l’aire lliure, on l’altar és una barca, processó i cant de la Salve.

A la Nou de Gaià se celebra la festa de la Mare de Déu de les Neus. És una festa molt bonica amb goigs de Mn. Joan Roig. És una festa votada i que es fa des del 1816; durant quatre anys consecutius van perdre les collites fins que van invocar la Mare de Déu. L’any passat els veïns van tenir un disgust quan per accident es va trencar la bella imatge de Maria de la plaça del Centenari. No sé si l’han refeta. Era una escultura d’Eustaqui Vallès. Des de allí, pujant per la carretera, plena de ginesteres, trobem la Parròquia de Salomó, del Ball del sant Crist; allí l’església és dedicada a santa Maria.

Arxiprestat del Penedès

(Ermita de la Mare de Déu del Priorat de Banyeres)

Hi ha dues ermites que queden en el desig de les visites espirituals; em dol molt de no haver-les fet. Santa Maria del Priorat de Banyeres, amb una edificació amb elements romànics i amb goigs dels que m’agraden més que tots, de lletra i música popular. M’agraden perquè els ha fet el poble, com és ara, el Noi de la Mare. És un lloc alterós, que es veu des de l’autopista. Havia estat un antic Priorat benedictí dependent del monestir de sant Cugat. La imatge de Maria és dues vegades nova: l’any 2006 hi hagué un espoli; l’antiga (d’abans de 1936) anava vestida i era de les imatges brunes de Maria. La gent gran l’anomena la «Mare amorosa». Els moixiganguers de l’esbart banyerenc actuen a la festa. D’allí domina el poble on hi ha bones persones i bons cristians. Fa poc en una trobada de joves vaig conèixer dos germans, un és el capità de l’equip de futbol del poble, que estimen a la Mare de Déu.

(La imatge de la Mare de Déu dels Arquets, tota ella daurada)

L’altre lloc sobre el qual també em dol no haver fet la visita és la Mare de Déu dels Arquets. És una ermita molt catalana, humil i acollidora, enmig del camp, com una Porciúncula, a prop de les restes de l’Aqüeducte Romà. Hi fan romeria el dilluns de Pasqua i la campana toca joiosa quan arriben els fidels de sant Jaume dels Domenys. Els goigs són musicats per F. Baldelló. Si Mn. Cinto hagués vist l’ermita de ben segur que n’hauria fet versos. Són ermites que li agradaven. La imatge és daurada tota ella per significar que és l’arca de la Nova Aliança. També celebren a l’octubre les Quinquennals.

Mn. Joaquim Gras, el Sr. Rector de la Torre, m’ha insistit molt que fes les dues advocacions realment significatives en aquestes encontrades. Queden en el desig.

Cal esmentar l’Arboç amb la seva capella única de la Mare de Déu dels Dolors, amb la representació del Lignum vitae. L’Arboç està molt vinculat a Montserrat; només cal dir que el gran abat Aureli Escarré n’era fill. Mn. Antoni Roqué sempre m’explicava que de joves amb un dia a peu eren a Montserrat. El  massís montserratí és ben visible des de l’Arboç.

A la Bisbal del Penedès hi ha una humil ermita dedicada a la Mare de Déu de Fàtima. A Calafell platja celebren la Mare de Déu del Claustre. A Segur de Calafell, l’església és dedicada a l’Assumpció. Els bons cristians de Llorenç del Penedès, que tot i no haver-hi estat mai de capellà me’ls estimo, veneren la Mare de Déu de l’Estrella, que té un oratori en un Mas. És una història tota curiosa: celebren la festa el dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Crec que el nom li ve del mas on hi ha l’oratori, el Mas de l’Estrella.

Hi ha encara el llogarret de la Juncosa de Montmell, el poble de Mn. Vicens Ribas, on hi ha el sepulcre dels seus venerats pares, allí fan festa a finals d’agost a la Mare de Déu del Remei, amb una bonica processó entre les vinyes. A l’esglesiola del Papiolet es venera la Mare de Déu dels Àngels. El Baix Penedès respira amor a la Mare de Déu per «l’Oració a la Verge» (sublim i emocionant) de Pau Casals, com també el Nigra sum, l’Ave Maria i la Salve Montserratina. El nostre estimat i fidelíssim Pau Casals, beneïda sigui la seva memòria. Amb la melodia al cor de l’Oració a la Verge Maria acabo aquest recull. Maria, esperança nostra, prega per nosaltres,

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies