Venerem avui Maria a la parròquia de sant Joan Baptista de la ciutat de Tarragona. El 6 de juliol de 1847 s’inaugurava la nova parròquia. Als inicis era anomenada sant Joan del Port i és la parròquia primogènita de totes les que hi ha a la ciutat. La fàbrica del temple ocupa el lloc del convent dels pares caputxins. Hi ha restes ben visibles de les edificacions conventuals per tot el clos que ocupa el temple i l’abadia. El pare Pere Cardona té un estudi molt bonic de la història dels caputxins a Tarragona. Els qui hem estat destinats a sant Joan Baptista hem passat milers de vegades davant de l’altar del Cor de Maria, perquè és al creuer, just abans de l’entrada de l’elegant sagristia. És un altar lateral sense mesa i que serva una antiga advocació de la parròquia. Tant antiga com la parròquia perquè l’arxiconfraria és present al mateix any de la fundació, el 1847. Són dues històries que van de bracet des del començament.

Encara ara per la festa del Cor de Maria se celebra un Tríduum amb Vespres solemnes i es posen flors a l’altar, amb la participació dels fidels. És una festa com tantes altres de la parròquia de sant Joan que formen part de la consueta pròpia i Déu vulgui que perdurin en el temps. L’arxiconfraria del Cor de Maria és present nominalment en la parròquia.

Cal anotar també que els pelegrinatges de la parròquia de sant Joan al santuari de Montserrat són dels més antics de Catalunya: aquest any, si no hagués estat per la pandèmia, haurien celebrat els LXXV anys de la fidelitat de la parròquia a pujar a Montserrat, amb esperit de festa  i fraternitat, a venerar santa Maria.

La parròquia de sant Joan, després de la restauració global del temple, ha quedat bellíssima, lluminosa, un lloc on l’assemblea dels creients celebra amb goig l’Eucaristia. El gran vitrall obert al presbiteri omple de llum natural tot el temple i la tamisa amb milers de matisos de color, segons el dia i les estacions.

Una colla de preveres associem sant Joan de Tarragona a la memòria de mossèn Daniel Barenys i Llauradó. Ell fou no només prevere sinó «pare de preveres» perquè alguns de nosaltres vàrem madurar la vocació sota el seu exemple i mestratge. Ell ens ensenyà a començar cada dilluns la setmana amb alegria. Una setmana que omplia de treball, de dedicació a la parròquia que era tot el seu món i amb la qual va ser feliç. També ens ensenyà la fidelitat a la pregària de les Hores i l’amor als pobres. Quan érem joves el trobàvem massa exigent, però mai podíem retreure la seva sobreexigència, perquè en res ens va donar cap mal exemple. Beneïda sigui la seva memòria!

La devoció del Cor Immaculat de Maria ve de sant Joan Eudes i passa per la consagració al cor de Maria, de sant Grignion de Montfort. Sant Joan Pau, Papa, amb el seu Totus tuus en fou un gran devot. També el papa Francesc. Ens hem d’alliberar de les connotacions empallegoses i romàtiques d’aquesta advocació. El cor a la bíblia és abans que tot el lloc de la memòria. Ens ve immediatament el verset de Lluc. Maria conservava totes aquestes coses en el seu cor (Lc 2,19) Un cor traspassat de dolor per la mort del Fill (3.35). Algunes ànimes estan cridades a consagrar-se al cor de Maria, elles saben el que significa això en la seva vida. La devoció al Cor Immaculat de Maria fou molt estesa a Catalunya per la predicació i l’obra de sant Antoni Maria Claret i també pel prevere i canonge de Girona Joaquim Masmitjà i de Puig, que em sembla que és venerable. Era d’Olot. En el devocionari català el Cor de Maria hi era molt present.

Sant Joan Baptista és una parròquia preciosa i estimada, a la Plaça de la Mitja lluna, prop del teatre romà; en el carrer vers la ciutat va cap al port, vers l’escala reial. Al port de l’antiga Tarraco, on van arribar els missioners de l’Evangeli. La tradició afirma ben unànime que l’apòstol Pau expressa dues vegades, a la carta als Romans, el desig d’arribar fins a Hispania. Potser arribant al port de Tarraco, i des de la visió de la ciutat, també el poeta Aureli Prudenci escriví els versos dedicats al bisbe Fructuós, en el  Llibre VI de les Corones.

Hinc aurata sonent in arce tecta.
Blandum littoris extet inde murmur,
et carmen freta feriata pangant.

(La versió és pròpia)

Que sonin allí els himnes, a la ciutadella de sostres daurats. I, des d’allí, s’escolti el remoreig suau de la platja i les onades joioses cantin un himne (es refereix a un himne als sants màrtirs).

De la Guia del cristià

Oh Verge i Mare de Déu, jo m’ofereixo per fill vostre, i, en honra i glòria de la vostra puresa, també us ofereixo els meus ulls, les meves orelles, la meva llengua, les meves mans; en una paraula, tot el meu cos i la meva ànima.

I us demano que m’obtingueu la gràcia de no fer mai més un sol pecat.

– Mare, aquí teniu el vostre fill.
– Mare, aquí teniu el vostre fill.
– Mare, aquí teniu el vostre fill.

En vós, Mare meva dolcíssima, he posat la meva confiança i mai més no quedaré confós.

Amén.

És una oració molt popular a Catalunya. Sembla que va ser composta per sant Antoni M. Claret i molt difosa per ell entre el poble cristià. És una ofrena filial del nostre cos i de la nostra ànima a la Mare de Déu. Molts cristians la resen en llevar-se com a oferiment d’obres de la jornada.

Meditació

Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res

Maria en el seu cant profètic proclama de manera anticipada les benaurances del Regne. El Pare Lagrange, que és un biblista clàssic, quan escriu la cèlebre Vida de Jesús es nega a dir res dels anys ocults de la vida de Jesús a Natzaret. Reprodueixo de memòria el que diu: «De la vida oculta de Jesús em nego a dir res, perquè els Evangelis no en diuen res, tanmateix gosaria afirmar una sola cosa: les benaurances el Senyor les va aprendre mirant la seva mare, ja que ella les reflecteix totes».

Maria és la serventa i, com l’Església, està contenta quan és pobra entre els pobres, allí troba la joia, quan cerca el seu alliberament. S’hi troba bé perquè és una exigència del Regne pel qual Jesús ha mort i ha ressuscitat. L’opció pels pobres no és una qüestió ideològica, no és qüestió de progressistes i conservadors, és una qüestió eucarística. L’Església que combrega amb el Cos Santíssim de Jesús no pot deixar de fer l’opció pels pobres. Necessàriament ha de ser així i no pot ser d’una altra manera.

Com Maria l’Església no es pot complaure amb els qui dominen aquest nom. Allí no és el seu lloc. Com Maria l’Església estima els pobres i els afamats i s’alegra que el Senyor en la seva misericòrdia acomiadi els rics sense res. Sense res perquè ho han donat tot, amb les mans buides, perquè hauran après la joia de la pobresa beneïda pel Senyor. Quan el papa Francesc afirma “Vull una Església pobra entre els pobres”, no és un eslògan. És una veritat que ve de lluny, ve de l’Evangeli, ve de la predicació dels Pares i arriba al Concili Vaticà II. Aquests dies moltes famílies recorren als serveis socials i a les nostres Càritas per raó de les conseqüències de la pandèmia. Els rebem com a germans nostres i senyors nostres. Quan una família va a buscar aliments a una parròquia vol dir sempre que estan molt apurats. Només un amor delicat pot cobrir l’actitud vergonyant dels nostres germans. Ho fan també en unes parròquies empobrides per la manca d’ingressos aquests dies, però la pobresa mai és pels cristians una desgràcia, sinó una benedicció.

Encara vull dir una altra cosa: moltes vegades dic als fidels que el Magnificat és la millor pregària per dir íntimament després de la comunió. Sobretot pel verset que avui comentem: el Senyor no ens ha acomiadat sense res, sinó que, pobres com som, ens ha omplert amb els béns més preciosos i valuosos: la seva Paraula i la recepció del Pa de la vida. Maria en el seu Magnificat ha cantat la seva joia en Déu, el seu Salvador que té misericòrdia de tota la humanitat. Oh Maria, verge pobra i plena de gràcia, serventa del Senyor, estatge de Déu, benaurada creient i Mare de Déu, pregueu per nosaltres.

Intenció de pregària

Pels preveres que el Sr. Arquebisbe ha cridat perquè l’ajudin en el govern de la diòcesi, en el consell episcopal, que el Senyor els ajudi en un temps crucial per a la vida de l’arxidiòcesi.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

 

Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc

Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.

S’afegeix l’antífona mariana:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies