Vetlla de pregària per les vocacions al Seminari i Missa a la Catedral, 7-8 de desembre de 2020

Celebrem avui la festa [la vetlla] de la Immaculada Concepció de la Verge Maria.  Sempre aquesta festa de la Mare de Déu cau en temps d’Advent. Maria ens vol ajudar a preparar-nos per al Nadal que s’apropa. En aquest temps d’esperança, contemplem i admirem Maria en tota la seva bellesa. Aquesta dona excepcional i plena de la gràcia divina és la Mare de l’Església i també la nostra mare. D’aquí que la Mare del cel ens afecti íntimament, arribi al nostre cor, ens ompli de joia i ens convidi a celebrar contents aquesta festa. I avui [en el marc d’aquesta Vetlla], li demanem la seva intercessió amorosa per les vocacions laïcals, a la vida matrimonial, per les vocacions a la vida religiosa i consagrada, per les vocacions sacerdotals i pel nostre Seminari.

Anem, en primer lloc, a la festa d’avui. Abans de res, hem d’aclarir una equivocació massa freqüent en relació a la festa d’avui. Aquesta festa de la Immaculada, o de la Puríssima, no es refereix merament a la castedat de la Mare de Déu, sinó que proclama la seva santedat total. D’una banda, fa referència a la seva manca absoluta de pecat; i, d’altra banda, fa referència a la seva plenitud de santedat. Segons el dogma de la Concepció Immaculada, proclamat per Pius IX el 8 de desembre de 1854, avui celebrem la santedat o puresa total de Maria des del primer moment de la seva vida. Ja en el moment inicial de la seva existència, l’àngel podia haver dit a Maria el que li va dir més tard en l’Anunciació, recordat en la preciosa pàgina de l’Evangeli d’avui: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Celebrem el que sant Pau VI anomenava «la preparació radical» de Maria i el «sí» de Déu a la humanitat. Déu, «per pura iniciativa seva» (Ef 1), i preparant l’arribada del seu Fill, «preservà la Verge Maria de tota màcula de pecat original, per tal de preparar en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una Mare digna del seu Fill». Així ho afirma el Prefaci de la Missa d’avui.

Però després de contemplar la Mare de Déu, girem també els nostres ulls plens d’admiració cap a nosaltres, els qui un dia vam ser batejats i, per tant, vam començar a viure la vida cristiana. Perquè, per mitjà del baptisme, també tots nosaltres hem estat concebuts plens de gràcia segons les nostres capacitats. Ens ho recordava Sant Pau a la segona lectura: Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió. El baptisme, per tant, va donar llum a la nostra ànima aquella mateixa vida divina regalada per Déu a Maria des del començament de la seva concepció. D’aquí que aquesta festa també pot veure’s com la festa de tota l’Església i, fins i tot, de la humanitat. Perquè la plenitud de gràcia de Maria és com el preludi de la plenitud de la nostra vida amb Déu. «Per la vostra benedicció és beneïda tota criatura», deia sant Anselm. Maria és com el símbol i representació de tota l’Església. Per això, en el clima de l’Advent, aquesta festa ens omple d’alegria i ens prepara a celebrar també nosaltres en plenitud la vinguda del Salvador.

Aquest paral·lelisme entre Maria, la primera cristiana, i nosaltres ha de continuar:  Si Maria, al llarg de la seva vida no va cometre pecat, també tots els batejats hem de procurar ser sants, és a dir, hem de guardar la nostra ànima neta de mal i de dolenteria. És veritat que avui parlar de pecat resulta tabú, com quelcom passat de moda, en una època de progrés, de llibertats, de desenvolupament i de canvis. Però, parlem o no del pecat, aquest es troba entre nosaltres, enroscat com una serpent en l’arbre del progrés del nostre món d’avui, com l’enemic públic i privat número ú de l’home i de la societat. El mal, les injustícies, l’odi, la desunió, la manca d’esforç i d’esperit de sacrifici, l’afany de tenir i posseir a costa dels altres, els plaers més refinats… tots aquests desordres es troben més que mai en la nostra societat permissiva i superficial. Per això, l’Església, en aquesta Solemnitat de la Immaculada Concepció, ens convida a demanar a Déu que ens guardi nets de tot pecat. Si Maria fou concebuda plena de gràcia, nosaltres també a partir del nostre baptisme hem estat concebuts fills de Déu i, per tant, estem cridats a viure d’acord amb aquest títol. Si Maria va omplir l’ideal de Déu, també pot omplir l’ideal dels homes. Si Maria va viure sens pecat, lluitem també nosaltres contra el mal. Si Maria va viure plena de gràcia, esforcem-nos nosaltres en ser fills de Déu.

Siguem sants i immaculats davant Déu per l’amor, ens diu Sant Pau [a la segona lectura d’avui, si és de la Immaculada]. Demanem-ho al Senyor amb tot el cor. Avui que, a la segona lectura, també sant Pau ens deia que la força i el consol que ens dóna la Paraula de Déu ens ajuda a mantenir la nostra esperança. En aquest anar a la Paraula de Déu per a mantenir la nostra esperança ens dóna un gran exemple Maria, la Mare de Déu.

Tan sols en l’experiència d’una vida santa en podran brollar les vocacions a la vida laïcal o matrimonial, a la vida consagrada, o les vocacions sacerdotals necessàries. Tan sols si es viu el baptisme amb radicalitat hom podrà plantejar-se entregar la pròpia vida a una vocació específica dins l’Església. Per aquest motiu, una de les actituds pastorals que assenyalava en la Carta Pastoral de la passa de Quaresma, a la llum del Concili Provincial Tarraconense, era la d’impulsar comunitats que donin un testimoniatge coherent de vida cristiana i de santedat, d’on en brollaran les vocacions que l’Església necessita.

La pandèmia ens va impedir celebrar el dia del Seminari el passat mes de març i pregar especialment per les vocacions sacerdotals. D’aquí que es decidís fer-ho en aquest dia de la Immaculada Concepció de Maria, per posar com a model i exemple la seva santedat radical. Per tant, en aquest dia de la Puríssima som invitats a pregar especialment per les vocacions específiques en l’Església i, especialment, per les vocacions sacerdotals i pel nostre Seminari. A Catalunya no s’han regatejat esforços en aquest camp apostòlic. Des de fa bastants anys, els candidats a esdevenir capellans diocesans es formen als Seminaris de Barcelona, Terrassa i al Seminari Major Interdiocesà. En aquest últim hi tenim els seminaristes de la nostra arxidiòcesi de Tarragona, juntament amb la resta de les diòcesis de la Província Eclesiàstica: Girona, Lleida, Urgell, Tortosa, Solsona i Vic. Tots els seminaristes estudien a la Facultat de Teologia de Catalunya, amb seu a Barcelona. El centenar escàs de candidats a esdevenir capellans diocesans, si sumem aquests tres seminaris, constitueix un signe de vida i esperança. Tot i que convindrien moltes més vocacions, el nostre Seminari prepara braços joves per als conreus: «La collita és abundant, però els segadors són pocs…» (Mateu 9,37).

La vida del prevere només s’entén com una «vida segons l’Esperit». El mateix prevere, mogut per l’Esperit, s’ha deixat convertir per dins i es dóna enterament per l’edificació de l’Església, el Poble sant de Déu. La vida i el servei dels capellans és un capital vocacional de gran valor. La seva missió esdevé un signe, una senyera alçada, que fa sacramentalment present la realitat de l’amor de Déu als homes. D’aquí que, per mitjà del conreu d’una vida santa, els capellans, abans de ser «pastors missioners», com s’indica en el lema d’enguany, han de viure en l’escola dels autèntics deixebles. Sant Agustí mateix, en un famós sermó sobre els pastors, afirma amb una gran bellesa que el pastor és també un cristià, membre del ramat que Jesús ha congregat al seu voltant: «Ser cristià se m’ha donat com a do propi; ser bisbe, en canvi, ho he rebut per al vostre bé» (Sermo 46).

És tota l’Església diocesana que ha de fer seva la tasca de promoure vocacions al ministeri ordenat. Però cal un clima nou. El Concili Provincial Tarraconense ens proposava admirablement «d’estimular en les comunitats un nou clima que faci possible de dur a terme una pastoral vocacional entusiasmada. S’ha d’educar en una fe profunda i generosa que ens disposi a servir i a donar la vida» (CPT 153).

Però, primer de tot, cal pregar: «Pregueu, doncs, a l’Amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,38). En segon lloc, agrair el ministeri sacerdotal com un do de Déu a la seva Església. En tercer lloc, cal continuar treballant pels diversos serveis i vocacions, amb especial cura a la pastoral de joves, dedicant-hi persones que els acompanyin espiritualment.

«Si partim de la convicció que l’Esperit continua suscitant vocacions», afirma el papa Francesc en la seva Exhortació als Joves (n. 274), aleshores el que hem de fer és, per coherència amb la nostra pròpia vida, «“tornar a tirar les xarxes” en nom del Senyor, amb tota confiança. Podem atrevir-nos, i ho hem de fer, a dir a cada jove que es pregunti per la possibilitat de seguir aquest camí». Que el testimoniatge esperançat de Maria Immaculada ens hi ajudi.

Estimats i estimades. Estem en ple temps d’Advent, en la nostra preparació pel Nadal. I hem de mirar sense por el futur. Perquè, ho hem de recordar: l’última paraula la té Déu, com la va tenir en Maria i en tota la història de la salvació. Déu coneix el nostre cor: el que sofreix, el que anhela, i també sap què el fa gaudir i de què en tenim necessitat. Per això, si estem passant o hem passat per una situació difícil, no mirem enrere, sinó al davant. Si la por a un futur incert o fosc ens paralitza, mirem Maria, i contemplarem un model d’esperança, el millor que tenim els creients. Perquè cap dolor no li és aliè, per profund que sigui. I ella, la Dona forta, que meresqué ésser vestida de sol i tenir la lluna per escambell, com afirma el llibre de l’Apocalipsi, és testimoni que la nostra esperança no quedarà defraudada. I segur, per tant, que l’Església que pelegrina a Tarragona tindrà les vocacions que realment necessita.

Descarregar document

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies