Benvolguts i benvolgudes,

Des de l’any 1968, per voluntat del papa sant Pau VI, som convocats a l’inici del nou any a pregar per la pau. L’any desconcertant i convuls que ha acabat hauria de remoure les nostres consciències per a implorar amb més fermesa el do de la pau. I aquesta pau ha de començar en els nostres cors, a fi de poder-la comunicar als qui ens envolten. «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi», ens diu Jesús (Joan 14,1). Per a nosaltres, els cristians, l’afany de la pau no es troba lligat a objectius polítics ni a decisions que emanin d’assemblees, sinó que s’inscriu al cor mateix de la nostra fe, en aquesta afirmació que Déu, en Crist, ha destruït els murs que ens separen, ha reconciliat l’ésser humà amb el seu Creador i ha posat així els fonaments de tota reconciliació entre els pobles.

Les celebracions del Nadal d’aquests dies, a través del cant dels àngels, ens han invitat a celebrar la glòria de Déu a dalt del cel i a proclamar amb passió i esperança la seva «pau als homes que ell estima». Jesús ha designat el ministeri de la pau com una de les grans benediccions de Déu: «Els qui treballen per la pau […] seran anomenats fills de Déu» (Mateu 5,9). En les nostres relacions familiars i socials, estiguem enguany més particularment atents a aquest missatge de pau, a la promesa de la seva realitat i a l’obra a la qual el Senyor ens crida enmig dels moments que estem vivint.

«Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors» (Salm 127,1). La pau autèntica tan sols pot ser obra del Senyor. Siguem més dòcils a l’Esperit Sant! Siguem més esperançats i confiem més en la gràcia de Déu i en l’acció de l’Esperit Sant en les nostres vides. És ell qui obra en l’Església i en nosaltres mateixos. Si la pau no ens ve de la presència de l’Esperit Sant que il·lumina la intel·ligència i endolceix els cors, serà molt difícil de travessar les barreres ideològiques que tanquen avui cadascú en les seves posicions i exclouen tota possibilitat d’entesa. La pau autèntica és sempre obra del Senyor. Aleshores, com a fruit de la nostra pregària sincera, podrem dir: la pau és possible. Perquè Déu en el Crist ja ha travessat les barreres més impenetrables.

Afirmar la pau és ja contribuir a la seva realitat històrica. Però encara podem fer més: podem mantenir els contactes amb els qui ens envolten i llimar les nostres pròpies diferències, podem evitar la demonització de l’altre i fer que les conviccions personals no serveixin per atiar l’odi. En la contemplació de la creu de Jesucrist, hi hem de trobar la força per renunciar a les nostres pretensions de superioritat i d’acceptar-nos els uns als altres com a pecadors a la recerca del perdó, com uns germans i germanes a la recerca de la reconciliació. Davant la follia d’un món capaç de destruir-se ell mateix, afirmem la follia de la creu, de la no violència, del gest d’aquell que presenta l’altra galta, de la mà estesa, de la certesa que el Senyor encara Regna. Però, és clar, hem de recordar que regna des de la creu!

Feliços els qui treballen per la pau! Que tingueu en el cor la pau que ens porta el Senyor per a poder-la comunicar als altres. Amb aquest desig, que tingueu un molt bon any, almenys millor que el que acabem de passar.

Ben vostre,

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies