Catedral de Tarragona, 17 febrer 2021

Molt estimat Poble sant de Déu. Estimat Mn. Joaquim, Vicari General, estimat capítol, estimat rector de la parròquia ortodoxa romanesa, estimats mossens de Tarragona i de les seves parròquies. Estimada Coral. Estimats tots.

El Dimecres de Cendra marca puntualment, cada any, l’inici del temps de Quaresma. Les lectures que acabem d’escoltar ens convoquen clarament a la conversió. A la conversió pasqual. «Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor», diu Déu per boca del profeta Joel. «Reconcilieu-vos amb Déu», deia sant Pau als cristians de Corint. «Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat», era la resposta que resàvem i cantàvem en el Salm de la missa d’avui.

I és que comencem avui la Quaresma. O sigui, el camí vers la Pasqua de Jesús i la nostra. Comencem el temps fort de l’any cristià: quaranta dies de Quaresma i cinquanta de Pasqua. La Quaresma des d’avui fins el dia l d’abril, Dijous Sant. Aquell vespre començarem el tridu Pasqual: Divendres, Dissabte i Diumenge, del 2 al 4 d’abril. I, a continuació, celebrarem set setmanes de festa: la cinquantena Pasqual, fins el dia de la Pentecosta, que serà el 23 de maig.

Tres mesos llargs de camí, que ens faran acompanyar Jesús en la seva pujada a la creu, en la seva resurrecció, fins que enviï l’Esperit Sant promès sobre l’Església i sobre cadascun de nosaltres. I, tot això, perquè en nosaltres també passi la mort i la resurrecció. La mort a tot el que és vell i al pecat. La resurrecció a una nova vida, més conforme al Crist i al seu Esperit.

Els signes externs ens recordaran aquest camí. Hem vist que ja no posem flors a l’altar. Que el color dels vestits és el morat. Que no cantarem l’al·leluia fins a la nit de Pasqua. Que els cants ens parlen de conversió i de vida nova. I avui, a més a més, la imposició de la cendra en els nostres caps ens avisa que som pols, caducs, i que per a viure amb Crist la joia de la seva vida nova, cal que cremem alguna cosa, el que hi hagi de caduc i pecaminós a la nostra vida. Els signes exteriors són fàcils de canviar. I és el principal: que entrem en la novetat de la vida del Crist.

El profeta Joel, en l’Antic Testament, convidava el poble d’Israel a fer penitència i a convertir-se a Déu amb tot el cor. Amb el Salm hem resat:

«Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor; per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes. Renta’m bé de les culpes, purifica’m dels pecats». Per a haver-se de convertir a Déu, no cal ser grans pecadors. També podem i hem de convertir-nos des de la mediocritat, des de la peresa, des de les mitges tintes. El profeta Joel ens animava a donar aquest pas, perquè «el Senyor és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor».

Sant Pau, a la segona lectura, també urgeix els cristians a reconciliar-nos amb Déu, perquè tots ho necessitem. I podem fer cas d’aquesta seva recomanació sobretot al començament de la Quaresma. Ens recomana «no malversar la gràcia que hem rebut del Senyor». I afegeix: «ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació». Ens convé que en aquest camí de Quaresma i Pasqua ens decidim a canviar la nostra mentalitat i sintonitzar amb Crist Jesús en el seu estil de vida. En l’Evangeli d’avui, Jesús ens ha presentat un programa que encara és de plena actualitat, després de dos mil anys: l’almoina, la pregària i el dejuni; el que en diem «pràctiques quaresmals», però fetes des de l’interior, no només com a aparença o façana. «El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seva predicació, són les condicions i l’expressió de la nostra conversió», ens diu el papa Francesc en un bonic i profund missatge en motiu de la Quaresma d’enguany. I afegeix: «La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor vers l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (la pregària) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant». Parlem, doncs, breument de les tres pràctiques:

En primer lloc,  podem esmentar l’almoina. L’almoina s’entén com a «obertura als altres». «La caritat s’alegra de veure que l’altre creix» —afirma el papa Francesc en el missatge per a aquesta Quaresma.— «Per aquest motiu, pateix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat… La caritat és l’impuls del cor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que suscita el vincle de la cooperació i de la comunió». Enguany, «viure una Quaresma de caritat vol dir tenir cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia». D’aquí que l’almoina quaresmal serà bo que l’entenguem com a ajuda desinteressada als més necessitats —propers i llunyans—, i també com a caritat, amabilitat, perdó i ajuda als que conviuen amb nosaltres, començant per la pròpia família o comunitat. Sense passar factura. Quina exageració més bonica la que fa Jesús a l’Evangeli d’avui: «que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta». Afirma el papa Francesc en el missatge quaresmal: «La caritat és un do que dóna sentit a la nostra vida, gràcies al qual considerem a qui es veu privat del més necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat. Així va succeir amb la farina i l’oli de la viuda de Sarepta, que va donar pa al profeta Elies (cf. 1Re 17,7-16); i amb els pans que Jesús va beneir, va partir i va donar als deixebles perquè els distribuïssin entre la gent (cf. Me 6,30-44). Així s’esdevé amb la nostra almoina, ja sigui gran o petita, si la donem amb joia i senzillesa».

En segon lloc, la pregària. Si hem dit que l’almoina era «obertura als altres», la pregària és «obertura a Déu»: escoltar amb atenció la seva Paraula, pregar més, personalment i comunitàriament, participar de forma més activa i més sovint a l’Eucaristia -fins i tot diària-, celebrar especialment en aquest temps el sagrament de la penitència o de la Reconciliació. Afirma el papa Francesc en el seu missatge: «En el recolliment i el silenci de la pregària, se’ns dóna l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en la pregària (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, el Pare de la tendresa». Per tant, hem de pregar no perquè ens vegin, sinó des del cor, perquè Déu sí que ens veu i ens escolta. Pregar significa fer lloc a Déu en la nostra vida. A la segona lectura d’avui, sant Pau ens deia: «Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu». «En rebre el perdó, en el Sagrament que es troba en el cor del nostre procés de conversió —afirma el papa Francesc—, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: en haver-lo acollit nosaltres, podem oferir-lo, essent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que conforti a qui es troba ferit. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos, permet viure una Pasqua de fraternitat». Aleshores, immergits en aquesta actitud de pregària i «reconciliats amb Déu» per mitjà del sagrament de la penitència, estarem més atents a «dir paraules d’alè, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen» (Carta enc. Fratelli tutti, 223). A vegades, per a donar esperança, n’hi ha prou amb ser «una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència» (ibíd., 224). I adoneu-vos que això ho fa possible la pregària i la reconciliació o el perdó que Déu ha començat oferint-nos a nosaltres mateixos.

I, finalment, en tercer lloc, el dejuni. Si l’almoina hem dit que era «obertura als altres» i la pregària era «obertura a Déu», el dejuni, en canvi, és el contrari de les dues altres «obertures». El dejuni implica una mica de «tancament cap a nosaltres mateixos», per tal d’aconseguir més autocontrol, més renúncia a determinades coses supèrflues que la nostra societat de consum ens convida insistentment a gaudir, sobretot si el fruit d’aquest estalvi redunda en ajut dels altres. Afirma el papa Francesc en el missatge de Quaresma d’enguany: «El dejuni viscut com a experiència de privació, per als qui el viuen amb senzillesa de cor porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre la nostra realitat de criatures que, a la seva imatge i semblança, troben en Ell el seu acompliment. Fent l’experiència d’una pobresa acceptada, qui dejuna es fa pobre amb els pobres i “acumula” la riquesa de l’amor rebut i compartit. Entès i posat així en pràctica, el dejuni contribueix a estimar Déu i el proïsme en tant que, com ens ensenya sant Tomàs d’Aquino, l’amor és un moviment que centra l’atenció en l’altre considerant-lo com un mateix (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 93)».

Molt estimats i estimades. Almoina, pregària i dejuni. Precisament, aquestes són les tres grans direccions de la nostra vida: de cara als altres, de cara a Déu i de cara a nosaltres mateixos. Controlar-nos més a nosaltres mateixos. Obrir-nos clarament a Déu i també al proïsme. Un bon programa si volem seguir el camí de Jesús i celebrar amb ell la Pasqua d’enguany.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies