Catedral de Tarragona, 3 d’abril de 2021

Lectures: Gn 1,1-2,2; Sl 103, 1-2,5-6,10-14.24; Ex 14,15-15,1; Sl 15,1-6.17-18;Ez 36,16-21; SI 41,3,5.42,3-4;Rm 6,3-11; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Mc 16,1-8.

 

Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat Sr. Degà del Capítol. Estimats mossens. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor: Bona Pasqua! Aquest és el primer missatge i el més important anunci d’aquesta nit, com ho és per a cada dia de la nostra existència! Bona Pasqua!

Em plau molt desitjar-vos una Bona Pasqua, i fer-ho en primer lloc, en plena comunió amb totes les comunitats que, en qualsevol racó del planeta, estan reunides al voltant del foc, l’aigua i l’alegria pel Crist Ressuscitat. Comunitats reunides en ple desert sota una humil tenda o reunides en una catedral, com nosaltres; comunitats reunides, potser sense pastor ordenat; comunitats noves o històriques, comunitats rurals i urbanes, comunitats monàstiques o assemblees laiques. Així fem palesa la catolicitat a la qual ens empeny el missatge cristià.

En segon lloc, em plau desitjar-vos una Bona Pasqua des de la proximitat del bisbe amb la diòcesi i tota la gent que en formeu part. Penso amb totes les nostres comunitats diocesanes, parròquies, congregacions, monestirs, capelles, escoles, ermites i santuaris i amb totes les persones, sobretot les que sofreixen en el cos o en l’ànima. Bona Pasqua, germanes i germans en el Senyor.

I encara, en tercer lloc, us desitjo una Bona Pasqua de Resurrecció a cadascú de vosaltres, mossens que m’acompanyeu, membres del cabildo de la catedral, membres del cor, d’Associacions, de comunitats religioses, catequistes… i fidels habituals de la catedral. Aquest és el meu desig per aquest dia que no té posta, per aquest dia que no s’acaba, per aquest dia que dura més enllà de la mateixa Creació, aquest dia que no té temps. En aquest dia, la Resurrecció de Jesús valida cada instant de l’eternitat i dóna validesa a la Vida del planeta i de tota la Creació. La Resurrecció es viu a cada instant de les nostres vides i, a més, és Resurrecció d’eternitat. Ens ho ha dit brillantment el relat de la Creació que fa el Gènesi. Tot és bo de debò.

Hem escoltat, en aquest vespre-nit de la recentment estrenada primavera, l’anunci més joiós: Jesús va ressuscitar una vegada… i per sempre. Aquella resurrecció de fa 2.000 anys serveix per a cada dia de la història, per a cada instant de les nostres vides, per cada instant dels que han passat i dels que passaran… del primer fins a l’últim… i sobretot –això no hem d’oblidar-ho– sobretot serveix per a l’últim instant de les nostres vides quan serem amb Déu i en Déu, partícips de la Resurrecció de Jesús i inserits en l’Eternitat de Déu. Per això el que fem avui és recordar tot això d’una manera especial, celebrant el dia de la resurrecció de Jesús, el Crist… Però certament, els efectes de resurrecció es noten cada dia, els notem els cristians i les cristianes cada dia, els nota la Creació, els nota la Vida… Per això estem tan contents, perquè celebrem una cosa que és tan gran que l’hem de celebrar cada dia.

En aquesta nit, a redós de les lectures escoltades, m’agradaria preguntar-vos i preguntar-me a mi mateix: Quin és el nostre estat d’ànim pasqual? Què hi ha de Resurrecció en les nostres vides, avui mateix, quan encara la nostra vida resta astorada per la convivència amb la pandèmia? Per respondre, resseguim la història que ens han apropat les lectures i fem-ho de la mà de l’àngel de la resurrecció. Comencem per l’evangeli: Tots els evangelis narren que a les dones que de matinada van al sepulcre, se’ls apareix un àngel, un àngel que, davant els dubtes, les hi aclareix perquè la tomba és buida, un àngel que demana posar l’atenció sobre el Ressuscitat i no sobre l’escena o els detalls. I gràcies a les paraules de l’àngel del Senyor, les protagonistes comprenen les paraules de Jesús. Tots els evangelis en parlen. El que hem escoltat aquest any, el de Marc, ens diu que la llosa ja està moguda quan les dones arriben i, en veure «un jove vestit amb una túnica blanca, es van espantar» (Mc 16,5); en Mateu sembla que és l’àngel qui ha obrat la Resurrecció… «el seu aspecte era com un llamp, i el seu vestit blanc com la neu» (Mt 28,2-3). En Lluc es troben a dos homes amb robes enlluernadores que parlen a les espantades dones i en Joan hi ha dos àngels asseguts al sepulcre.

Quan un àngel irromp en la nostra vida es produeix la resurrecció, s’obre el nostre sepulcre i roda la llosa que ens bloqueja. I és que Déu il·lumina la nostra foscor a través de l’àngel de la resurrecció. Com el camí del poble d’Israel tot sortint d’Egipte, que hem escoltat a la segona lectura: L’àngel de Déu guiava i protegia alhora tot Israel en el seu camí d’alliberament. A través de l’àngel, va irrompre en el poble elegit una altra realitat, la realitat de Déu que no els va abandonar. Aquesta fidelitat de Déu amb el seu poble és fascinant.

I encara íntimament lligat a la presència dels àngels, dels enviats de Déu, hi ha aquella frase que el mateix Jesús també va dir en no poques ocasions: No tingueu por! «No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat? No hi és aquí! Ha ressuscitat». Ens ho acaben de proclamar en l’evangeli un cop més, per si encara no ens ho acabem de creure: La tomba és buida! Jesús ha ressuscitat i s’ha acabat la por.

Tot allò que proclamaven els profetes enviats en nom de Déu –ho hem escoltat de boca del profeta Ezequiel– tot allò s’ha acomplert en Jesús, el Crist, el Ressuscitat. I un cop mirada tota la Història de la Salvació des de la perspectiva de la Resurrecció, tot se’ns mostra clar com la llum d’aquesta nit de Pasqua i ens veiem empesos a proclamar: Quanta raó que tenia Jesús quan parlava –ens parlava a tots nosaltres en definitiva– una vegada i una altra de la fidelitat de Déu, del seu amor de Pare, de la seva passió per qui era dèbil o vivia en la marginació, de la centralitat de la persona per sobre de les lleis, de la fraternitat, del sofriment pels altres…; en definitiva, quanta raó tenia Jesús quan explicava qui era Déu. Des de la Resurrecció entenem la vida de Jesús, la seva quasi obsessió per oferir una vida justa, joiosa i plena a tothom amb qui parlava, convençut que primer eren les persones i la seva salut corporal i espiritual abans que normes, dissabtes, religions i lleis.

Quanta raó que tenia el Senyor Jesús quan deia –ens diu encara avui a nosaltres– que Déu és un Déu de vius i no de morts. Déu s’identifica sempre amb les víctimes i no amb els botxins, amb les persones maltractades i mai amb els qui maltracten, s’identifica amb les víctimes d’abusos i mai amb qui abusa… Per això Jesús sempre estava al costat de qui sofria.

I en aquest camí no estem sols, som munió. Ara ens queda viure fraternalment com a germans i germanes de Jesús, el Ressuscitat, com a Fills i Filles de Déu -viure, en definitiva, com a fratelli tutti, com a germans tots.

I no tot acaba aquí. Més aviat podem dir que tot comença en la resurrecció, ja que de la resurrecció emana tota la vida, ho he dit abans. A més, ho escoltarem a partir d’avui en tots els relats evangèlics de la cinquantena pasqual: Més enllà de tot, i il·luminat des de la resurrecció, hi ha la promesa de Jesús: «Quan jo no hi sigui, el Pare us enviarà l’Esperit Sant i estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Cf. Mt 28,20; Jn 14,26). Milers de milions d’anys acumulats com a Humanitat, i cada dia de l’existència de la Creació, l’Esperit ens insufla Resurrecció. Formem part de la Creació i a través de l’Esperit som creació.

L’Esperit Sant ens fa comprendre i entendre tot el que Jesús va dir i que a vegades ens costa tant de copsar. Ara fem experiència de resurrecció després d’haver viscut de ben a prop la Passió i Mort. I és que l’experiència de resurrecció requereix primer l’experiència de vida sencera, des del naixement fins a la mort. Vet aquí.

La Resurrecció lliga de forma indestructible mort amb vida. I això, a través de Jesús. Jesús, que en aquest temps de pandèmia ha rentat els peus i el cos de tants malalts amb les mans de milers d’auxiliars de clínica, Jesús que ha atès persones amb tantes mans mèdiques que s’han esmerçat a guarir, Jesús que ajudava els nostres pobres, Jesús que ens netejava els carrers, que ens alimentava o que ens rentava… Tota aquesta gent han posat rostre a la bellesa de l’Amor… I Déu ressuscita Jesús, vencent d’una vegada i per sempre la mort. La Pasqua, finalment, sempre demana revisar la nostra actitud, la nostra confiança en Déu i el nostre convenciment de novetat. Avui tot és nou, avui tot és renovat! Aquest fer-ho tot nou, ens ha suposat aquest darrer any, ho hem de dir, un esforç mundial: Totes les persones haurem de revisar la nostra relació amb la Creació, amb el planeta, i amb les altres persones. Cal fer-ho tot nou i, sobretot, cal fer-ho tot bo. Com si després del dejuni forçat de la Quaresma, l’angoixa de la passió i la mort, el desert comenci a florir, la foscor es faci clara i se’ns demani si hem après la lliçó de cuidar millor el jardí de les relacions humanes i els vincles amb les persones, la natura i el planeta. Fer-ho així suposa no deixar ningú al costat ni al darrere, és a dir, no excloure ningú.

Allunyem-nos de les paraules que suggereixen que no hi ha res de nou al món! Jesús ha ressuscitat i tot és nou!

Santa Pasqua!

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies