Siurana, 10 de maig de 2021

Estimat Mn. Szymon, rector d’aquesta parròquia de Santa Maria de Siurana, Vicari Episcopal, Arxipreste, mossens de l’arxiprestat. Estimat Poble Sant de Déu. Alcalde i regidors de Cornudella de Montsant. Consellera de Cultura del Consell Comarcal i altres autoritats que ens acompanyeu.

Encara no havia pogut pujar a Siurana, aquest lloc emblemàtic de la Catalunya Nova que, des de finals del segle XVII, celebra cada 9 de maig (el dia abans o després si escau en diumenge, com enguany) aquesta festa jubilar que té plantades les seves arrels en la relació profunda que aquesta terra viu entre l’agricultura, la tradició i l’espiritualitat. I just hem pogut pujar aquest any perquè la mobilitat i les normes sanitàries en relació a la pandèmia del Covid19 ens ho han permès. Tot i això s’ha hagut de reduir la festa a aquesta Eucaristia celebrada aquí a l’exterior de l’Església Parroquial i, en acabar, beneir els termes des d’aquest mateix lloc, sense la processó ni els actes vespertins.

Acudim a la Mare de Déu amb els cors plens de peticions en un any en que la necessitat de salut i de solidaritat són tan presents. Aquí, generacions i generacions de gent del Priorat i de les comarques veïnes heu vingut a posar els anhels de protecció, de petició o d’agraïment als peus de la Mare de Déu. A Ella li heu demanat pluja, a Ella heu agraït les bones collites, a Ella li heu demanat la salut i la superació de pandèmies i a Ella la fi de les guerres. Al Priorat, els vostres avantpassats hi han teixit una bella xarxa d’Ermites, d’Esglésies i de llocs de pregària. Des d’aquí mateix, des de Siurana, un d’aquests llocs sants, podem veure Sant Joan del Codolar i gairebé podem imaginar, penjada allà darrera la carena, l’ermita de la Mare de Déu del Montsant o endinsar-nos fins a Sant Bertomeu, baixar per Santa Magdalena o Sant Antoni… i encara més enllà cap al vell priorat, Sant Roc, Sant Salvador, Sant Joan, la Mare de Déu de la Consolació i tantes d’altres. Us ho he dit. Em ve al cap com si en aquesta comarca haguéssiu teixit, entre tots, una xarxa de fils invisibles que cohesionen la vostra vida espiritual i el sentiment de pertinença a aquesta terra, tan sovint oblidada, però sempre admirable. I vet aquí que aquest lloc on ens trobem exerceix una mena de lideratge per la seva ubicació, per la història del lloc -un dels darrers baluards dels musulmans a la Catalunya Nova-, o per la bellesa de l’espai.

Estimades i estimats. Hem acudit, aquest any, una vegada més, a Santa Maria de Siurana. Com us deia fa un moment, és temps de pandèmia i les nostres vides s’han trastocat, hem hagut d’aprendre a conviure amb situacions que mai hauríem imaginat i, algunes de les coses que han passat, ens han fet adonar que l’ésser humà és fràgil. Tot el que ha passat, com afirma el Document de la Comissió Diocesana per fer front als efectes de la pandèmia, «ha capgirat i posat en qüestió una part important del funcionament de la nostra societat que semblava immutable i inqüestionable […] i s ‘ha constatat que ha suposat que una gran quantitat de persones malaltes i del col·lectiu de gent gran hagin viscut situacions de solitud». I és que l’ésser humà, que es creia capaç de tot i preparat per a tot, de sobte s’ha descobert a ell mateix fràgil. I hem descobert limitacions, pors i dubtes perquè les conseqüències d’aquesta situació encara avui, en plena campanya de vacunació massiva, resulten imprevisibles. A la crisi sanitària, hem hagut d’afegir-hi una crisi social i laboral sense precedents i tot plegat, encara, esta contingut en una aclaparadora crisi econòmica de llarg recorregut i de difícil solució, que està deixa pel camí massa gent damnificada.

¿No heu tingut la sensació, tot plegats, que es necessita que el món canviï de direcció? Tot ha acabat esdevenint difícilment compatible amb el benestar comú i la cura del planeta, de la nostra casa comuna, com diu el Papa Francesc. Quan pensem en l’extraordinari entorn natural en el que ens trobem bé podem entendre el que ens demana el papa Francesc quan diu que aquesta situació interpel·la amb força la nostra consciencia per assenyalar que «menys és més» (Laudato Si’) i que l’afany d’acumulació i progrés, fet en detriment de la vida del planeta, ens ha distret el cor i ha impedit, molts cops, valorar la importància de les coses de cada dia i de cada moment i posar la dignitat de cada persona en el seu lloc preeminent. Cal un respecte gran per la terra, pel planeta i per la Creació de Déu.

Tal com deia al començament, a Siurana hi ha acudit molta gent al llarg dels segles, fins i tot en algunes ocasions hi ha acudit a demanar a Maria d’alliberar­ se d’antigues pandèmies. I avui també ho haurem de fer: haurem de demanar fortalesa en la fe, saviesa i coneixements per als científics i experts en medicina, coratge per a nosaltres i esperança i confiança en Déu. A fer-ho ens hi pot ajudar també la lectura atenta del text del llibre de l’Apocalipsi, la primera lectura d’avui, que relata aquell episodi de lluita de la dona contra el drac que és vençut perquè «Ara és l ‘hora de la salvació del poder i del regnat del nostre Déu, i el seu Messies ja governa, perquè l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant el nostre Déu, ha estat expulsat. Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort». (Ap 12,10b-11). I és que nosaltres, cristians i cristianes, tenim posada la nostra fe i la nostra esperança en la definitiva capacitat guaridora i salvadora de Jesucrist. I encara més en aquest temps en que estem celebrant, precisament, el triomf pasqual, el triomf de la vida sobre la mort.

D’altra banda, l’Evangeli ens ha presentat l’excelsa donació de Jesús que, penjat a la creu, fa aquell gest d’ampliar a tota la humanitat la tendresa i estimació de Maria, que esdevé per això la nostra mare, la nostra protectora: «Aquí tens la teva mare» (Jn 19,27b). Sí, aquí tenim la nostra Mare. Sempre tenim la mare al costat. I què ens ensenya Maria? A estimar, a pregar, a afrontar junts les dissorts, a ajudar qui ens necessita, a agermanar-nos…. I en temps de pandèmia necessitem qui ens guiï, també espiritualment, cap a la solidaritat que ens donarà força per superar la situació com a Humanitat. Aquesta guia és Maria. Com ja afirmava la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, «una emergència com la de la Covid-19 és derrotada, abans de tot, amb els anticossos de la solidaritat». És temps de prova, cert, però Maria, aquí Maria de Siurana, ens agermana.

Estimades i estimats. Seguim ara la nostra celebració. Contemplem la Natura, mirem la Creació que Déu ens ha posat a les nostres mans perquè en tinguem cura, perquè l’acaronem… i donem-li gràcies per tot això que els nostres ulls veuen i se’n meravellen. Se m’acut proposar-vos, per acabar, de contemplar Maria la Mare de Déu i mare nostra, contemplar Jesús que es farà present i viu en l’Eucaristia i tastar aquesta immensa i sublim Creació del Pare, de la qual en formem part. Voleu prova d’amor més gran?

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies