Dilluns, 17 de maig de 2021

Primera lectura: Hebreus 10, 32-36
Salm: 33 (El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta)
Evangeli: Mateu 25,1-13

 

Estimats Vicari General i vicaris episcopals, degà i Capítol de la Catedral, delegats i delegades diocesans, mossens… Alcalde, regidores i regidors de l’Ajuntament de Tarragona, alcalde i regidora de l’Ajuntament de Constantí, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, vicepresident de la Diputació de Tarragona, president del Consell Comarcal del Tarragonès, president de l’Audiència de Tarragona, intendent del Cos de Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona, Sr. Subdelegat de Defensa i Sr. Comandant Naval, representants de gremis, entitats i associacions de la ciutat.

Estimat poble de Déu, estimada Coral, benvolgut grup So Nat de l’Escola de Música El Tecler.

Dia per dia, avui fa set-cents anys que, aquí mateix, en aquesta Catedral basílica metropolitana dedicada a santa Tecla, arribava amb tota la solemnitat pròpia del moment el seu reliquiari, el que hom anomena el braç de santa Tecla. Arribava el llarg seguici entrant per la porta principal d’aquesta Catedral després d’un llarg recorregut processional que havia sortit de Constantí, en el qual, segons les cròniques de l’època i els estudis posteriors, van participar milers i milers de persones entre autoritats del moment, clergat, bisbes i tarragonins i tarragonines —més concretament, segons les mateixes cròniques, gent de tot el Camp— amb els gremis dels diferents oficis, amb els pescadors al capdavant, els símbols i les banderes de la ciutat i del govern i tots els estaments eclesiàstics. Entraven amb tots els honors eclesials i litúrgics, però també civils i polítics. L’arquebisbe Ximén (Jimeno) de Luna i el rei Jaume II, acompanyat del seu hereu, que seria el rei Alfons III, presidiren la comitiva: l’Arquebisbe portant la relíquia amb el Rei i l’Hereu a costat i costat. Participaren també en l’entrada l’arquebisbe de Saragossa i els bisbes de Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, València, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra.

Per la seva part, les relíquies havien fet un camí molt més llarg, des d’Armènia, i les negociacions diplomàtiques per aconseguir-les no havien estat del tot fàcils, malgrat les bones relacions establertes entre la corona catalanoaragonesa i el regne armeni de Cilícia, conegut com la Petita Armènia.

Desenes de firmes eminents de la ciutat de Tarragona, del país i de l’estranger han estudiat al llarg dels segles la devoció, la vida, el culte i el paper de santa Tecla en l’Església primitiva a Orient i a Occident, i també el culte a la ciutat de Tarragona, així com molts dels aspectes de la seva vida.

Tenim un passatge sublim, ja del segle IV, que ens relata el culte a santa Tecla a l’Orient. És el Pelegrinatge a Terra Santa d’Egèria. En cito el fragment:

«Vaig arribar a la província anomenada Cilícia, que té per metròpoli la ciutat de Tars, on ja havia estat anant cap a Jerusalem. Però com que a tres etapes de Tars, a Isàuria, hi ha el martyrium de santa Tecla, em va agradar molt també d’arribar-m’hi.» «Al tercer dia vaig arribar a la ciutat anomenada Selèucia d’Isàuria. Arribada allà, vaig anar a trobar el bisbe, un veritable sant, antic monjo, i vaig veure també allà, en aquella ciutat, una església molt bella. I com que des d’allà fins a santa Tecla, indret que era més enllà de la ciutat, en un petit altiplà, hi havia unes mil cinc-centes passes, vaig preferir d’arribar-m’hi per fer-hi l’etapa que havia de fer.» «I un cop arribada allà en el nom de Déu, després d’haver fet oració al martyrium i d’haver llegit sencers els Actes de santa Tecla, vaig donar gràcies infinites a Crist Déu nostre, que s’havia dignat a acomplir totalment els meus desigs, jo que era indigna i que no m’ho mereixia pas.»[1]

Aquest bellíssim text forma part de l’obra que relata el Pelegrinatge a Terra Santa d’Egèria, una monja o una devota dama, segons alguns autors, provinent de la Gàl·lia Narbonesa o de la regió Galaica de la Península Ibèrica (l’actual Galícia). Egèria va fer aquest viatge entre els anys 381 i 384. El seu escrit ens mostra un culte martirial ja consolidat i conegut a la jove Tecla, noia verge de la regió d’Anatòlia que es va convertir al cristianisme després d’escoltar la predicació del mateix sant Pau, del qual després es convertí en fidel deixebla. Aquest lligam és recollit en l’antiquíssim text apòcrif del segle II, anomenat Acta Pauli et Theclæ. També la seva vida, el seu martiri tot defensant la virtut de la castedat, i el seu exemple de vida cristiana, eren ja citats com a exemplars en molts passatges dels Pares de l’Església primitiva, especialment en el món cristià oriental, on es continua també venerant actualment. El seu culte tingué gran difusió des del segle IV, com ens mostra el passatge que acabem de llegir, una devoció que va anar creixent sobretot a partir del segle VI i que des d’Orient s’escampà cap a Occident a través de les grans ciutats patriarcals i centres culturals, d’estudi i de fe.

Malgrat algunes dificultats històriques amb què es troba el seu estudi, seria probablement en aquesta època tardoromana que el culte a la santa arribà a Tarragona, on va ser fàcil de penetrar donada la seva vinculació amb sant Pau, i també perquè a Tarragona existia ja el culte als màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Així, a Tarragona va arrelar el doble patronatge martirial del bisbe i els seus diaques junt amb el de santa Tecla. En aquest sentit, l’article de l’acadèmic Dr. Josep Maria Sans Travé, al darrer número de la revista Església de Tarragona, recull un resum documental molt interessant i, en aquest sentit, us en recomano la lectura.[2]

Després dels quatre segles de domini musulmà, amb l’abandonament de la ciutat i el Camp i la desaparició de pràcticament tot rastre cristià, la repoblació de tot el Camp de Tarragona, la represa de la consciència territorial i la restauració de la seu arquebisbal a la ciutat va ser llarga i no mancada de dificultats. Per tal de retornar la dignitat arquebisbal hi ha diferents intents, no tots amb finalitats massa clares i sempre duts a terme des d’altres territoris que ja havien estat alliberats del domini sarraí. Però ens fa goig de comprovar com de manera paral·lela a la repoblació i restauració de la seu metropolitana, el culte a santa Tecla també tornà a la ciutat, primer i especialment en l’àmbit eclesial. En aquest sentit, convé esmentar especialment, la butlla del papa Urbà II de l’any 1091 —responent a l’intent restaurador que des de Vic portà a terme el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que fou bisbe de Vic del 1075 al 1099. La butlla papal concedia el pal·li i indicava la necessitat del seu ús en les festes de sant Fructuós i santa Tecla. Aquest esment de la festa de la Santa indica que el culte a santa Tecla ja existia. Com diu Sans Travé, «de fet, però, la restauració definitiva de Tarragona no es va donar fins a la segona dècada del segle XII, quan el comte Ramon Berenguer III feu donació el gener de 1117 al bisbe Oleguer de Barcelona i als seus successors, de la ciutat de Tarragona i el seu territori perquè el regissin sota obediència de la Santa Seu i, així mateix, el colonitzessin, tot recuperant l’antiga metròpoli eclesiàstica que reconeixia santa Tecla com a patrona de l’Església restaurada».[3]

La vinculació popular definitiva del culte a Tecla amb el poble es dona precisament amb l’arribada de la relíquia del seu braç, avui en fa set-cents anys. Com hem assenyalat abans, la relíquia s’aconseguí gràcies a les bones relacions entre la corona catalanoaragonesa i el regne de la Petita Armènia. Precisament, el rei Jaume II havia ajudat al rei Onsí d’Armènia en campanyes de càstig contra els enemics egipcis. La cordialitat del moment fou aprofitada per Jaume II per demanar a l’armeni relíquies de santa Tecla. En aquest sentit, responia a la petició de Ximén de Luna, arquebisbe de Tarragona del 1317 al 1327, que havia demanat les relíquies com un element més de consolidació metropolitana. Després de vicissituds diverses, la relíquia del Braç de santa Tecla concedida pels armenis arribà al port de Barcelona. Era la tardor de l’any 1320. La relíquia fou immediatament lliurada al bisbe de Barcelona, i després de les gestions amb la casa reial, es va establir que el lliurament a l’Arquebisbat de Tarragona es faria en la festa de Pentecosta de 1321. Vet aquí que es produeix aquest setè centenari a sis dies de Pentecosta. Aquella entrada solemne del braç de santa Tecla ha estat el far, o l’origen potser millor, de la repetida entrada del braç a la Catedral el vespre del dia 23 de setembre de cada any.

Recordar tots aquells esdeveniments d’avui fa set-cents anys ens és ara un bon estímul per endinsar-nos en la meditació del passatge de la Carta als Hebreus que hem escoltat en la primera lectura. L’autor de la Carta ens deia: «Recordeu els vostres primers temps, quan, acabat de rebre la llum de la fe, vau sostenir tantes lluites i sofriments […]. Ara no perdeu aquesta valentia […]. Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès.» És la valentia de la fe que ens fa, a set-cents anys de distància, ser hereus de tanta història, de tanta fe viscuda i patida, i també, de tantes pregàries i de tantes peticions a la jove màrtir Tecla que, malgrat tenir l’origen en llunyanes terres, ha esdevingut, gràcies al seu exemple de donació cristiana, una santa ben tarragonina.

És l’exemple també de les noies prudents de l’Evangeli que no es van prendre aquella espera com alguna cosa sense importància i no es van descuidar. No ens descuidem, per tant, de la vivència de la fe i de la vida cristiana que, malgrat els neguits i dificultats, ens omple de sentit i d’esperança en tot el que som i fem. Nosaltres hem rebut aquesta herència de santa Tecla, però també de sant Pau i de sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi. Com cantava el Salm, «res no ens espanta», perquè estem convençuts que el Senyor ens ha escoltat. Certament que gràcies a l’exemple dels nostres sants podem alçar els ulls vers el Senyor sense cap por, perquè Ell ens omple de llum, i mai més «no haurem d’abaixar els ulls avergonyits» per la nostra actitud ni per la nostra pertinença a la seva Església, a la comunitat dels seus seguidors.

Per totes aquestes coses som avui aquí, celebrant aquella efemèride tan llunyana, però aquella vivència tan propera. Aquesta és una de les grandeses dels fills i filles de Déu: saber veure en aquella gent que pot semblar tan llunyana, la nostra mateixa fe, la nostra mateixa filiació divina, la nostra mateixa comunitat.

Avui, dia per dia, fa set-cents anys que, per primera vegada, van entrar les relíquies del braç de santa Tecla en aquesta Catedral, tot i que encara mancaven deu anys per a la seva consagració. I ara també, pel passadís central d’aquesta Catedral entren les relíquies de santa Tecla cada any el 23 de setembre, després de passar enmig el poble, les institucions i aquell seguici popular, herència, tot plegat, d’aquella imponent comitiva que va entrar el 17 de maig de 1321 provinents de Constantí, on, segons les cròniques, el rei Jaume II manà que es conservés fins que ell arribés a Tarragona i es pogués afegir a la processó. Si Déu vol, segurament que el proper setembre podrem recuperar els actes tradicionals de la Festa de santa Tecla a la ciutat, i, amb la perspectiva d’aquest setè centenari, podrem afegir més gratitud a Déu per l’exemple de la Santa i per l’exemple de tantes generacions que davant nostre n’han mantingut viu el record.

Prosseguim ara la nostra celebració en acció de gràcies, amb els ulls posats en el testimoni de les generacions que ens han precedit, i demanem a santa Tecla que pregui per nosaltres. Amén.

[1]  Egèria, Pelegrinatge a Terra Santa, Clàssics del Cristianisme 35, Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Fundació Enciclopèdia Catalana 1993, 22,1-23,5, p. 112-114.

[2]. Josep M. Sans Travé, «Celebració dels 700 anys de l’arribada del braç de santa Tecla a Tarragona», a Església de Tarragona, 320 (març-abril 2021), p. 36-41.

[3]  Ibid., 38.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies