Montblanc, 10 de setembre de 2021

Lectures: Mi 5,1-4a; SI 12,6; Rm 8,28-30; Mt l,

 

Estimat Mn. Simó, plebà de Montblanc, estimats mossens, Consell de Plebania i comunitat cristiana de Montblanc. Benvolgut Sr. Alcalde, benvolguda Sra. Presidenta del Consell Comarcal i altres autoritats locals i comarcals que heu fet cap aquí al Santuari de la Mare de Déu de la Serra, en aquest dia en que l’Església celebra el naixement de la Benaurada Verge Maria, festa que l’arquebisbat de Tarragona té com a solemnitat de la seva patrona principal. Benvolguts representants de les entitats o associacions. Estimat poble sant de Déu. I també una salutació especial per totes les persones que seguiu aquesta celebració des de casa estant pel canal YouTube de la parròquia de Montblanc o per Ràdio Montblanc.

Ens ha reunit en aquesta solemnitat de la Nativitat de Maria, en l’escaiença,

aquest any, de la celebració dels 725 anys que el rei Jaume II féu donació a la Princesa grega Irene Làscaris del lloc de la Serra perquè hi edifiqués un monestir de filles de Santa Clara. La tradició posterior deia que la princesa va portar una imatge de la Mare de Déu i que es veié impedida de continuar el seu camí, i que llavors diposità la imatge al tossalet de Santa Maria de la Serra, lloc on ja hi havia una imatge de la Mare de Déu, a la Creu Verda. No hi ha cap ocasió que sigui poc important per acudir al Santuari de la Serra. Per vosaltres, gent de Montblanc i per persones de tota la Conca i més enllà, doncs hi ha molta devoció a Maria en aquest lloc.

Recordo que quan el Plebà va presentar els actes, va apuntar que esperava que l’ocasió servís, més enllà de la commemoració, per revitalitzar la fe perquè això volia dir revitalitzar l’ànima de la Vila després d’anys difícils i retornar al Santuari i al Monestir al lloc que li pertoca per la seva importància patrimonial i històrica més enllà dels límits de Montblanc. Anys difícils certament, primer per la terrible riuada del Francolí i després per la pandèmia que han requerit molts esforços a la gent de Montblanc i de la Conca i ha segat massa vides dels vostres i nostres conciutadans, sobretot dels malalts i més indefensos.

Tots aquests objectius es presentaren sota el paraigües de la convocatòria de l’Any de la Mare de Déu, un any dedicat a la Mare de Déu de la Serra que finalitzarà l’any vinent, el 9 de setembre de 2022. Durant aquest any s’han planificat un seguit d’actes, l’objectiu dels quals és festejar la que fou escollida com a patrona pels nostres avantpassats, i augmentar més i més la devoció de la Vila de Montblanc a Santa Maria de la Serra. Hi haurà una sèrie de celebracions religioses periòdiques per animar la vida del Santuari; jornades de portes obertes per donar a conèixer el projecte d’acolliment I acompanyament espiritual que s’implantarà aquí mateix, una gravació digital de les músiques religioses més populars de Montblanc; i moltes d’altres iniciatives al voltant del Santuari tant de les entitats montblanquines com de cristians de fora de Montblanc.

I ja fa 10 dies que vau començar, concretament el passat 28 d’agost amb un Rosari de torxes i es clouran durant la Festa Major del 2022.

En aquell mateix moment de la presentació de la iniciativa, l’Alcalde, el Sr. Josep Andreu, va subratllar que «des que Montblanc és Montblanc quan el poble ha viscut moments de crisi ha recorregut a la imatge de la Mare de Déu de la Serra com a lloc de consol i de força per tornar a començar, i ara és moment de tornar a començar i per això tornem a la Mare de Déu de la Serra». I en els darrers dos anys no us han faltat motius per acudir-hi i penso especialment en la riuada del Francolí i en la pandèmia que ha provocat el Covid’l9.

I és cert. Quan els nostres pobles, barris i ciutats s’encomanen a la Mare de Déu o a algun sant, quan celebren les seves festes majors a redós de les arrels cristianes dels pobles del país, el que fem en el fons, és mostrar que part de la vida comunitària dels pobles, barris i ciutats ha estat lligada a un origen senzill però profundament cristià: ofici solemne en honor a la Mare de Déu, sermó d’un predicador brillant i processó de la imatge pels carrers la diada, amb tota la comunitat local aplegada. S’aprofitava per fer una mica de festa, per després reunir-se cada família a dinar en un àpat més generós. En els temps moderns, des de mitjans del segle passat, la cultura del lleure ha portat a allargar les festes fins a una setmana. Aquí ho fareu exprimint l’efemèride i durant tot un any. Clar que la pandèmia ha trastocat des de fa quasi un any i mig aquestes tradicions. Vet aquí, però, que Montblanc ha seguit confiant en aquells efectes beneficiosos que la gent que habitava aquesta terra abans que vosaltres va atribuir a la Mare de Déu de la Serra. Més enllà de veritats de la seva arribada a la vila, de la seva vinculació, de les llegendes i les dites populars. Maria, la Mare de Déu, va ser, és de fet, qui va ser el pal de paller dels primers cristians i les primeres cristianes. I ho va ser des del mateix moment en que la Vida de Jesús va «niar» al seu ventre, i quan va venir al món (ho hem escoltat a l’evangeli i ho va profetitzar Miquees), i quan el va acompanyar en la seva vida, en la seva mort i, encara, després amb la comunitat de seguidors. Maria, que era creient, va fer de mare, d’educadora, de guia, de deixeble i de missionera. Per això, és bo celebrar una festa donant gràcies a Déu i encomanant-vos a la seva mare que va infantar, seguir i ser fidel a Jesús. I aquest apropar-vos a Déu en la Festa, no hauria de ser un pur formulisme i us proposo buscar allò d’espiritual que hi ha a les vostres vides, trobar la presència de Déu en la natura o en els camps de conreu, a la fàbrica o a la botiga. La vida és un camí que té moltes dimensions, i l’espiritual també hi compta. El que estem ara aquí, el que celebra Montblanc amb les seves festes, és part d’aquesta experiència humana, i, evidentment, espiritual.

En veritat, és just i lloable que l’Església veneri amb devoció filial el naixement de la Mare del Salvador, que va merèixer tenir una concepció immaculada en vistes a la seva maternitat divina. Ella, la plena de gràcia i la tota pura, apareix en la llarga i clarament intencionada genealogia de Jesús, segons sant Mateu, com l’hereva i escollida enmig d’una ascendència on no tots els esglaons de la cadena són del tot edificants. Alguns dels personatges esmentats avui a l’Evangeli en aquesta genealogia van ser uns personatges contradictoris i, fins i tot, alguns van ser uns perfectes impresentables. També avui, en la nostra estimada Església ens trobem amb moltes tempestes i entrebancs i amb notícies escandaloses, sorprenents, (no del tot) o gens edificants. Són les llums i ombres, les grandeses i misèries de la nostra pobra Església. Però,  malgrat tot, Déu se serveix de la nostra pobra humanitat.

«Portem el nostre tresor», com diu Sant Pau, «en gerres de terrissa». Per aquest motiu, «el qui cregui trobar-se dret que miri de no caure». D’aquí que hàgim de ser molt humils, perquè tots, de fet, som pecadors, i no hem d’assenyalar mai amb el dit a ningú, creient-nos superiors als altres. I si dubtem en aquesta manera de procedir, mirem les actituds de Maria: senzilla, servicial, discreta i sempre noble. Per això ella va merèixer de ser la Mare del Déu fet home, engendrat per mitjà de les seves entranyes virginals. I resulta que Jesús ve al món a través d’aquesta Verge de Natzaret al final d’un llinatge paradoxal del qual, malgrat tot, Déu se’n serví per portar a terme el seu pla de salvació per mediació del seu Fill Únic. És l’escàndol de l’Encarnació del Fill de Déu. Com Déu pot adoptar la contingència i la limitació, la pobresa i la misèria d’existir en el temps? Com Déu pot ser home? Com Déu pot néixer, patir i morir? Però resulta que Déu ho fa: aquest és el seu projecte d’amor. L’eternitat entra en la contingència de la història i en la misèria d’existir en el temps. I ho fa a través de la genealogia que avui hem escoltat a l’Evangeli. Una llista sorprenent i ben contradictòria en la vida d’alguns personatges. I és que Déu sap escriure recte amb ratlles tortes. Recordem-ho això! Tot i que en Jesús s’estronca aquesta línia biològica, a partir d’ell neix una innombrable descendència fruit de la fe i de l’adhesió personal al missatge i a la persona de Jesús.

Seguim ara amb l’Eucaristia, és a dir, amb la nostra acció de gràcies. I voldria acabar repassant les paraules de sant Pau a la Carta als Romans que hem escoltat a la segona lectura i que -malgrat les defallences i misèries humanes- ens han d’omplir de pau i de joia: «Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen». l vosaltres, i nosaltres, estimem profundament Déu, que a través de Maria i en Jesús es va sadollar de la condició humana que compartí amb tota la humanitat de tots els temps.

Descarregar document07

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies