10 d’octubre 2021

Lectures: Sv 7,7-11; Sl 89,12-17; He 4,12-13; Mc 10,17-30

Estimat Mn. Joan Francesc, rector d’aquesta parròquia de Santa Coloma de Queralt, estimat Poble Sant de Déu.

Benvolguts regidors i regidores de l’ajuntament de Santa Coloma, diputada provincial. Autor de les pintures, Josep Minguell, pintor de Tàrrega.

Benvolguts membres de l’Orfeó de Santa Coloma. Benvolguts tots i totes.

A Déu res no li és impossible. Déu ho pot tot!, hem escoltat ara fa un moment, posat en boca de Jesús a l’evangeli de Marc. «M’estimo més l’enteniment que ve de Déu que la salut, que la riquesa o que qualsevol altra cosa», ens ha dit per la seva banda el bonic llibre de la Saviesa (la primera lectura). I podríem rematar-ho tot plegat encara amb les paraules de la carta als hebreus: «La Paraula de Déu és viva i eficaç. La Paraula de Déu no té res comparable». Així doncs, les tres lectures d’aquest diumenge 28 de durant l’any ens envien un mateix missatge: hi ha quelcom que ho supera tot, hi ha alguna cosa que està sempre més enllà dels béns terrenals, de les possessions, de les riqueses i fins i tot de la salut.

Que totes aquestes coses (béns terrenals, salut o riqueses poden ser vàlides? Sí. Certament. No voldria dir res contrari. Però faig especial esment en el fet que hi ha una cosa que va més enllà de tot, que ens transcendeix als éssers humans; hi ha alguna cosa per la que val la pena lluitar, per la que s’escau llançar-se a l’aventura de creure, quelcom que ens manté vius i arrelats en la fe. I aquesta força inicialment inexplicable és Déu.

Només Déu és bo. Aquesta frase en boca de Jesús és immensa, ens hauria de fer pensar molt. El mateix Crist, el Fill de Déu ens diu que només Déu és bo. Pensar i creure això ens obre les portes a iniciar el camí de la fe, ens obra la porta fidei. L’escena de l’evangeli d’avui ens marca aquest camí, explicat pel mateix Jesús: Es tracta d’un procés que culmina amb la donació total als altres, i ens recorda que sempre hi ha un punt de lliurament.

Però l’Evangeli no proposa un programa econòmic. No ens enganyem ni fem interpretacions idíl·liques d’aquest missatge de Jesús: «Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres». És fàcil aplicar-ho al peu de la lletra per fer una crida impossible. El que se’ns proposa és una actitud de cor: La persona cristiana que vol viure amb autenticitat la seva fe i tocar de peus a terra, aquí a casa nostra avui, potser no ho farà venent tots els seus béns i donant-ho a la gent pobra; però estimar, comprendre o ajudar a aquella gent que està necessitada té, avui, una forma de dur-se a terme molt diferent. Quina? Ras i curt: Posar Déu per damunt de tot el que som i el que tenim. I fet això, tot serà nou. Les paraules de Jesús ens haurien de fer pensar quina és la nostra relació amb Déu perquè posar-ho tot en mans de Déu, no vol dir que nosaltres ens desinteressem dels germans, del món i de les coses, perquè ja ho arreglarà Déu. No. Déu actua per mitjà nostre. I si nosaltres ens quedem de braços plegats davant el sofriment i les injustícies, ningú hi farà front. Déu necessita les mans humanes per actuar. Vet aquí el gran misteri de l’encarnació i vida de Jesús: Déu actua amb mans humanes, les de Jesús les primeres i les nostres després.

Germanes i germans estimats. Ens trobem avui aquí, tot celebrant l’eucaristia dominical per beneir (ho farem un cop acabada aquesta celebració) les pintures que ornen, i honoren diria jo, la capella del Santíssim d’aquesta església de Santa Coloma, verge i màrtir. Mireu, en certa manera aquestes pintures al fresc proposen a la nostra saviesa de reflexionar sobre la resposta de Déu davant el sofriment del món, i en aquest cas ho fa especialment mirant la innocència de les víctimes de guerres i injustícies de tota mena i, sobretot, ressaltant la resposta de Déu, la única i definitiva resposta que Déu va obrar en Jesucrist el Senyor. Aquesta acció única i eterna és la Resurrecció de Jesús i, a través de Jesús, la oferta de la resurrecció per a tothom, la oferta d’un Cel nou i una Vida nova.

Però en aquests murals, també hi ha altres pintures que ens posen davant els ulls la vida del poble, la vida senzilla, la vida de la nostra gent, la dels avantpassats i la dels d’ara: la silueta del poble, els cultius dels cereals, la imatge de Santa Coloma, la Font de les Canelles, les ermites d’aquí al voltant: Figuerola o Sant Magí, l’església de Montargull, o de Sant Magí de la Brufaganya. És en el poble on s’encarna Déu i és el poble que lloa eternament al Senyor.

Mig any llarg de feina, i molts més de feines prèvies, ens ha dut al dia d’avui, un dia del qual n’heu d’estar orgullosos perquè és fruit de la vitalitat d’un poble.

Continuem ara amb la nostra celebració, tot tenint present aquesta presència de Déu a les nostres vides. Que hi sigui perdurable i, sobretot, que sapiguem ser bona gent col·laboradora en la Creació. Així sigui.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies