Festa major Mare de déu del Roser,  3 d’octubre 2021

Lectures: Gn 2,18-24; Sl 127,1-6; He 2,9-11; Lc 1,26-38

Estimat Mn. Joan Francesc, rector d’aquesta parròquia de Sant Pere apòstol de Savallà del Comtat, estimat Poble Sant de Déu. Benvolgut alcalde, benvolgut Vice-president de la diputació de Tarragona i diputada delegada del PAM, directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consistori de Savallà, altres autoritats del territori, benvolguts i benvolgudes tots en el Senyor.

En el marc de la festa de la Mare de déu del Roser, ens hem trobat aquí per donar gràcies a Déu. De fet, estem celebrant aquesta eucaristia dominical que és, per ella mateixa, la forma amb la que el poble cristià dóna gràcies a Déu, ja que creiem que n’és la forma més completa de fer-ho. Ja portem una estona celebrant coses. Heu inaugurat un carrer, heu millorat el vostre poble, heu reconstruït l’església…, entre tots heu refet la història d’aquesta església i també la vida al poble. Des que aquells aiguats d’ara just fa dos anys, a l’octubre del 2019, es van acarnissar a tants llocs de la Conca de Barberà, molta de la seva gent ha anat maldant per refer les condicions per a una bona harmonia amb vosaltres mateixos, amb la història i amb l’entorn. Vosaltres, en això, heu actuat com a comunitat, com a membres del mateix grup social, en aquest cas el del vostre poble. Aquí, el despreniment del coronament del campanar, que va fer malbé la teulada i va provocar un forat a la cúpula, la ruptura de la volta i la caiguda de les restes aquí sobre mateix del presbiteri i altres danys a l’interior. El treball coordinat, ben fet crec jo, i certament ràpid, de l’arquebisbat i l’ajuntament de Savallà van fer que s’afrontessin les obres amb celeritat i avui, podem beneir i inaugurar aquestes obres de restauració, que inclouen també, sigui dit de pas, un nou altar que prové de la comunitat religiosa de les Germanes Carmelites Missioneres del Pare Palau, que va abandonar Santa Coloma fa ja un temps, concretament a finals del 2016. Tot plegat amb el vist i plau del Departament de Cultura de la Generalitat.

I aprofitant aquest fet que ens ha convocat, voldria ressaltar dues coses. Primera, l’actuació que heu fet com a comunitat que estima el patrimoni cultural. Ho heu fet junts, amb l’ajuntament al capdavant, però ho heu fet com a comunitat cristiana. I amb aquest treball en comunitat (la comunitat parroquial i el poble) heu santificat una vegada més aquest lloc. Hem escoltat a la segona lectura, un fragment de la carta als cristians hebreus, un escrit que tot ell està pensat amb una finalitat ben clara: retornar la il·lusió de ser cristià, a unes dones i homes estaven cansats i veien un futur negre. En moments així, adquireix gran importància el valor de l’exemple, adquireix importància l’existència de persones que davant les dificultats responen amb seny perquè se senten santificades, se senten germanes i se senten unides al Crist per llaços de germanor gràcies al Pare. I per això no s’avergonyeix de anomenar-los germans. Malgrat la distància, vosaltres com a comunitat heu respost a aquest atzucac meteorològic amb resolució i amb seny. Vet aquí el valor de la comunitat i el valor del seny. La lectura ressalta la dimensió humana de Jesús, i vosaltres heu plasmat la vostra dimensió humana tot restaurant i revestint un lloc on podreu seguir exercint la vostra dimensió espiritual. Tot ésser humà, per adquirir la seva plenitud ha de poder desenvolupar també la seva dimensió transcendent, espiritual.

I encara, la segona cosa que voldria ressaltar la podem enllaçar amb aquest fet de la vivència espiritual que aquí podreu continuar fent en comunitat, quan us reuniu, més sovint o menys. I és que per a la gent cristiana, aquesta església d’aquí a Savallà del Comtat, a qualsevol altre lloc de la nostra terra i a l’Església Universal, escrita així amb majúscules, està formada per un altra tipus de pedres a les que han servir per restaurar aquest edifici. Em refereixo a les pedres vives, a les persones. Vosaltres, les persones, sou les que us heu posat a restaurar les pedres de l’edifici i ara tots junts també hem de donar les gràcies per les pedres vives, per les dones i els homes d’aquesta comunitat parroquial, de la comunitat municipal que heu facilitat que, qui es reuneix aquí, siguin les pedres vives que construeixen la veritable Església, comunitat de seguidors i seguidores de Jesús de Natzaret, dels seus ensenyaments i de la seva Bona Notícia. Som pedres vives i volem construir l’Església veritable, la de les persones.

Benvolgudes i benvolguts. En aquest diumenge aquí a Savallà del Comtat fem memòria de la Mare de Déu, que aquí venereu especialment en la seva advocació de Mare de déu del Roser (altar lateral). A ella, a la Mare de Déu, acudim també el poble cristià cercant consol, cercant força, cercant ajuda i cercant la seva intercessió prop de Jesús, el seu Fill, Nostre Senyor.

Prosseguim ara la nostra celebració. Que aquesta acció de gràcies ens doni la fortalesa de seguir endavant com a comunitat de creients. Així sigui.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies