Benvolguts i benvolgudes, amb el temps d’Advent que vam estrenar la setmana passada podem dir que la vida cristiana recomença. I ho fa donant un vot de confiança a Jesús de Natzaret.

La civilització va endavant. S’està gestant una època nova. La cultura rural ha quedat lluny. La revolució industrial ja és d’ahir. Ara tenen la paraula la tècnica, la informàtica i els mitjans digitals. Però, anem cap a una civilització millor? La pandèmia ens ha sotragat seriosament, però algunes de les seves lliçons, les hem acabat d’aprendre o de considerar? Cap on caminem? I jo, cap on camino?

Aquesta pregunta, els ordinadors no la responen. Simplement, la societat va evolucionant amb les seves llums i ombres. El que mor és l’individu. Toca, doncs, a l’individu de preocupar-se de respondre adequadament a aquesta pregunta cabdal. I resulta que l’individu som nosaltres: jo que us escric o us parlo i tu que em llegiràs o m’escoltaràs.… Penso que no és assenyat esquitllar-se del tema com solem fer davant de situacions comprometedores. Davant preguntes de vida o mort, l’home prudent cerca qui li pot donar una resposta satisfactòria. Li va la pròpia sort.

Jesús de Natzaret, que, com afirma sant Lluc, «era un home que Déu va acreditar […] obrant […] per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals» (Ac 2,22), ha revelat que Déu és Pare i que a casa seva guarda estances per a nosaltres un cop passat el treball d’aquí. I que ell mateix va «a preparar-nos-hi estada» (Jn 14,2). És una manera de parlar perquè els senzills entenguem que som fets per viure amb Déu. Per això, immediatament abans, Jesús mateix havia dit als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14,1). Fem confiança a Jesús de Natzaret o no n’hi fem? Aquest és el moll de la qüestió.

Aquesta és la clau de l’Advent: la confiança que ens mereix la persona de Jesús. Aquest és el primer pas per arribar a Nadal. «Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem!», recordàvem del poeta el diumenge passat. Cada full de calendari ens acosta al vint-i-cinc de desembre, però no tots els passos ens acosten a Nadal.

Amb l’Advent podem dir que la vida cristiana recomença, i revé fent confiança a Jesús de Natzaret. Per a fer el camí més planer, ja a l’entrada trobem una dona que hi va creure de debò: Maria, la seva mare; una dona sense cap títol que li donés una confiança qualificada en la junta de veïns del poble. Senzillament, fou la mare de Jesús i se’l va creure fins al final. Per això ens és presentada com el model més sublim de l’Advent, és a dir, de l’espera de Jesús. Ara Ella és amb Déu i ens acompanya en el nostre caminar pel món. Escoltant Jesús ens trobarem amb Maria; contemplant Maria no perdrem de vista Jesús.

Fem doncs el camí d’Advent. Aquest camí sí que arriba a Betlem.

Ben vostre,

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies