Comentari a la Paraula de Déu en la Pregària per la Unitat dels Cristians

Reus, Prioral de Sant Pere. 23 gener 2021

Mt 2,1-12

 

Estimat Mn. Rafael Serra, Director del Secretariat Diocesà de Relacions Interconfessionals;  Reverend Pastor Narcís de Batlle, de l’Església Evangèlica de Catalunya; P. Vasile Baltaretu, de l’Església Ortodoxa Romanesa; Pastor Rafael Arencón, de l’Església Anglicana; P. Joan, de l’Església Ortodoxa Romanesa per als ucraïnesos, Mn. Joan Anton Cedó, prior, mossens de Reus; Comunitats cristianes.

Saludo especialment a la Sra. Mònica Soler, directora dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona, a l’àmbit de la qual està la representació de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i també a la Sra. Mari Luz Caballero, regidora de l’Ajuntament de Reus.

Abans d’endinsar-nos en un breu comentari de la Paraula de Déu que hem escoltat, com han fet els mes predecessors, voldria significar la força que té, per ell mateix, l’acte que estem fent. Certament, la força del que fem, en unitat, és altament significativa doncs ens trobem sis confessions cristianes diferents, totes elles implementades a les nostres comarques, i ho fem sota un mateix paraigües, que és la Paraula de Déu, sota un mateix sostre que és la comunitat reunida en nom de Jesús, i sota un mateix anhel, que és el del retorn a la unitat, aquella unitat primigènia que té per fonament i per origen al mateix Senyor que va néixer a Betlem, que va fer el seu camí cap a la pasqua i que va ressuscitar. Deia que aquest fet és significatiu per ell mateix perquè en un món en el que la religió, la creença religiosa en general, és, en els millors dels casos escarnida, quan no perseguida o combatuda, convivències com la nostra són entranyablement destacables. La societat europea dels darrers dos mil·lennis s’ha format a redós i com a emanació dels valors cristians i, els mateixos drets humans es vesteixen amb els mateixos valors. Negar això, com alguns volen fer, és negar la història, i negar la història és renunciar a l’herència dels nostres avantpassats. Renegar del passat és endinsar-se en un món buit de referents i obert a que qualsevol opció sigui considerada com a òptima malgrat no respecti el més essencial dels drets de la humanitat: el respecte a la persona humana.

Per aquest motiu, segur que coincideixo amb el pensament i el cor de tots els representants de les Esglésies i comunitats cristianes aquí presents -i especialment tant amb el representant de la comunitat russa com ucraïnesa-, hem de seguir amb preocupació l’augment de les tensions que amenacen una vegada més la pau a Ucraïna i que posen en discussió la seguretat del mateix continent europeu, amb repercussions molt més grans. Tal com ha afirmat aquest mateix matí el papa Francesc a l’hora de l’àngelus, demanant la pregària per la pau -i sobretot amb una jornada de pregària el dimecres vinent- hem de fer una crida urgent a totes les persones de bona voluntat que facin pregàries a Déu Totpoderós per tal que tota acció i iniciativa política estigui al servei de la fraternitat humana, més que no pas als interessos d’algunes parts. El qui persegueix els seus propis interessos al marge dels altres, menysprea la seva pròpia vocació de persona, donat que tots hem estat creats com a germans.

Per això, voldria incidir ara en tot el que ens uneix a tots els qui estem avui aquí presents. I el que ens uneix és el valor i la importància de la Paraula de Déu per a totes les confessions cristianes que estem aquí reunides.

Precisament avui, els catòlics, per voluntat expressa del papa Francesc, celebrem aquest diumenge dedicat a la Paraula. Se’ns recorda el lloc preeminent que la Paraula de Déu té en la nostra vida com a Poble de Déu i Església de Crist. Nosaltres, a casa nostra, aquest Diumenge de la Paraula el perllonguem durant tota la setmana, la «setmana de la Bíblia», que en diem, per tal que la Paraula de Déu -com afirma el lema d’enguany- esdevingui «font de consol i d’esperança» per a tots nosaltres. El papa Francesc, en instituir l’any 2019 el Diumenge de la Paraula, va destacar l’elecció del dia, just en aquest moment de l’any en el qual «estem convidats tots a enfortir els lligams amb el poble jueu i a pregar per la unitat dels cristians» (Carta apostòlica «Aperuit Illis», 3). I aquesta no és una coincidència temporal casual, perquè celebrar un Diumenge de la Paraula de Déu expressa un valor profundament ecumènic, donat que la Sagrada Escriptura assenyala el camí a seguir per a qui es posa en actitud humil d’escolta del Senyor. I escoltar la Paraula vol dir, sempre, celebrar-la, reflexionar-la, fer-nos-la nostra i divulgar-la. L’escolta atenta de la Paraula és joia per a qui escolta i esdevé, per ella mateixa joia per al cor del creient. Per això, com afirma el profeta i els catòlics ho hem escoltat a la primera lectura de les celebracions d’aquest diumenge, «la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu ni ploreu, perquè la joia que ve del Senyor és la vostra força».

Tots nosaltres, sense excepció, tenim la missió de custodiar, entendre i

transmetre la Paraula. Ho hem de fer amb la nostra vida sencera tot oferint la nostra essència humana -que prové de Déu- com a instrument de comunicació. On es custodia la Paraula de Déu? En el cor del creient. On s’entén la Paraula de Déu? En la raó. I quin és el terreny natural per divulgar la Paraula de Déu? Doncs quelcom tan senzill com la presència, l’amistat i la proximitat a les persones. I és així com la Paraula esdevé eficaç: «La paraula de Déu és viva i eficaç -ens afirma la Carta als Hebreus. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del corn (Hebreus 4, 12).b

I d’on surt la Paraula viva i eficaç? Surt del silenci, de la contemplació i de l’assimilació d’un fet cabdal en la història de la humanitat: La comunicació de Déu amb la seva Creació. I aquest fet sublim, emanat de la misericòrdia divina, ens obtindrà a cadascú de nosaltres les condicions per comprendre la riquesa que prové d’aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble.

Com ja han dit els meus predecessors en l’ús de la paraula, la lectura que ens ha acompanyat aquest any -la de l’episodi dels Mags- ens posa davant els ulls la unitat de tots els pobles, volguda per Déu i manifestada en el sublim episodi de l’Encarnació. La gent cristiana, que som cridada a ser precisament signe d’aquesta unitat, hem potenciat, massa sovint, l’actitud contrària; ens hem allunyat de la unitat i ens hem enfrontat, no només entre nosaltres, sinó també a la voluntat de Déu. I aquell sol que ve del cel, aquella llum que brillà a Orient i que va fer posar en camí els Mags, ha passat també sobre els nostres caps sense que l’hàgim mirat, delerosos tan sols de mirar-nos a nosaltres mateixos, sense amplitud de mirada.

L’any passat, tal dia com avui vam centrar els nostres cors, i la nostra reflexió, en la comú pertinença a Déu i què calia fer per estar units a Jesucrist -com el cep i les sarments es mantenen units. Aquest any volem manifestar públicament el desig d’unitat tenint el cor obert a Orient i a Occident, oberts a acollir i comprendre les diverses maneres com les nostres diferents tradicions cristianes capten la persona i l’obra de Jesús. Tres Mags, tres tradicions, tres regals… però un sol Senyor. Per això, tots plegats, quan veiem el Salvador, l’adorem, perquè copsem que estem davant la revelació del «Déu-amb-nosaltres» que proclamava Isaïes. Vet aquí el gran repte: veure la presència de Déu. Totes les nostres germanes i germans, totes les nostres comunitats, totes les nostres esglésies… animades per la presència de l’Esperit Sant caminem junts cap a Betlem per veure Déu; hem vist l’estel, hem vist la llum, hem vist que ell és la nostra pau i, un cop a la presència de Jesús, podrem oferir-li tots junts el nostre homenatge, és a dir, l’adorarem tots junts.

Perquè, doncs, hem tomat, hem fet marrades en el camí i encara caminem per sendes diferents?

Aquests dies les diverses Esglésies i comunitats cristianes preguem per la unitat i per la pau, com ho estem fent ara aquí. Aquest fet, senzill, serà el testimoni més creïble que els cristians, enmig d’enfrontaments i tensions, podem oferir als homes i dones d’avui. Aleshores, començarem a fer realitat el passatge: En veure’l, tots junts el van adorar. Amén.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies