Catedral de Tarragona, 20 de febrer de 2022

Diumenge VII de durant l’any. Cicle C.

Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat Sr. Degà del Capítol. Estimats mossens. Molt estimat delegat diocesà per a la Pastoral de la Salut i les persones amb necessitats especials. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor. Sigueu tots benvinguts i benvingudes.

En aquest diumenge ens apleguem aquí a la Catedral persones diverses, vinculades a la pastoral de la salut, al món dels malalts i a la mateixa Hospitalitat de Lourdes. Celebrem la Jornada Mundial del Malalt, establerta pel papa sant Joan Pau II fa trenta anys, per al dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes. Es tracta d’una Jornada destinada a sensibilitzar el Poble de Déu, les institucions sanitàries catòliques i la mateixa societat civil sobre la necessitat d’assistir als malalts i als qui els cuiden. Precisament, ahir mateix, vam celebrar amb goig a la mateixa seu de l’Arquebisbat la Jornada de Pastoral de la salut amb el lema «Acompanyar al qui sofreix: sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós», per tal de poder estar més adequadament, tot i les dificultats, al costat dels qui pateixen en un camí de caritat.

El tema escollit per aquesta Jornada, «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36) ―afirma el papa Francesc― ens fa tornar la mirada cap a Déu «ric en misericòrdia» (Ef 2,4), que sempre mira els seus fills amb amor de Pare, fins i tot quan aquests s’allunyen d’Ell. De fet, la misericòrdia és el nom de Déu per excel·lència, que manifesta la seva naturalesa, no com un sentiment ocasional, sinó com a força present en tot el que Ell realitza. És força i tendresa alhora. Per això, podem afirmar amb sorpresa i gratitud que Déu és alhora com un pare i una mare, tal com ens recordà el papa Joan Pau I durant el seu curt pontificat.

Quan una persona experimenta en la seva pròpia carn la fragilitat i el patiment a causa de la malaltia, també el seu cor s’entristeix, la por creix, els interrogants es multipliquen; trobar la resposta a la pregunta sobre el sentit de tot el que passa és cada vegada més urgent. En aquests moments, com no recordar els nombrosos malalts que, durant aquest temps de pandèmia, han viscut en la solitud d’una unitat de cures intensives l’última etapa de la seva existència atesos, sens dubte, per agents sanitaris generosos, però lluny dels seus éssers estimats i de les persones més importants de la seva vida terrenal. Heus aquí, doncs, la importància de comptar amb la presència de testimonis de la caritat de Déu que vessin sobre les ferides dels malalts l’oli de la consolació i el vi de l’esperança, seguint l’exemple de Jesús, misericòrdia del Pare.

La invitació de Jesús a ser misericordiosos com el Pare, adquireix un significat particular per als agents sanitaris. Penso en els metges, els infermers, els tècnics de laboratori, en el personal encarregat d’assistir i cuidar els malalts, així com en els nombrosos voluntaris que donen un temps preciós als qui pateixen. Benvolguts tots i totes: el vostre servei al costat dels malalts, realitzat amb amor i competència, transcendeix els límits de la professió per a convertir-se en una missió. Les vostres mans, que toquen la carn sofrent de Crist ―com ens afirma el papa Francesc―, poden ser signe de les mans misericordioses del Pare. Sigueu conscients de la gran dignitat de la vostra professió, com també de la responsabilitat que aquesta comporta.

Hem de pensar que el malalt és sempre més important que la seva malaltia i per això cada enfocament terapèutic no pot prescindir d’escoltar el pacient, la seva història, les seves angoixes i les seves pors. Fins i tot quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, sempre és possible consolar, sempre és possible fer sentir una proximitat que mostra interès per la persona abans que per la seva patologia. Per això tot els qui ateneu els malalts procureu ser capaços de saber escoltar i relacionar-vos amb ells.

Finalment, també, davant els malalts, no podem descurar la seva atenció espiritual. No podem deixar d’oferir-los la proximitat de Déu, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduresa en la fe. En aquest sentit, voldria recordar que la proximitat als malalts i la seva atenció pastoral no només és una tasca d’alguns ministres específicament dedicats a això; visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles. Quants malalts i quantes persones grans viuen a casa seva i esperen una visita! El ministeri de la consolació és responsabilitat de tot batejat, conscient de la paraula de Jesús: «Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36).

Fetes aquestes consideracions, podríem ara anar a la pàgina admirable de l’Evangeli d’avui, on ens adonem com el Senyor Jesús és exigent. Ens demana ser bons i ser sants de veritat. Ens demana no venjar-nos ni guardar rancúnia. El seu manament és estimar als altres com a nosaltres mateixos. Ell ens ensenya que davant de qualsevol mala passada que ens facin hem de respondre no pas guiats per «l’ull per ull, dent per dent», com s’indicava a l’Antic Testament, sinó per l’amor, el perdó, la reconciliació, la generositat…, fins a posar al capdamunt dels valors envers els altres l’estimació incondicional, el perdó i la mateixa pregària pels qui ens fan mal. «Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen», ens diu avui Jesús.

Aquesta és l’autèntica saviesa. Ser de Crist, ser cristià vol dir tenir una saviesa que no té res a veure amb la saviesa d’aquest món, d’aquest món que es pensa ser tan savi!

En aquest punt, certament, hi ha la oposició de molts cristians. La paciència i la mansuetud davant els atacs dels altres, aquesta estimació fins i tot als enemics, els sembla una debilitat i no una virtut. Molts pensen i diuen: «Germans sí, però tontos no». Per tal de superar aquesta dificultat que tots sentim, especialment quan hem estat ofesos per algú, hem vist com Jesús a l’Evangeli d’avui fa servir l’argument suprem. Jesús ens posa com a model la santedat de Déu: «Sigueu bons del tot», «sigueu compassius com ho és el vostre Pare celestial». Per això, en el Salm, resàvem i cantàvem: «El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes». Aquesta perfecció de Déu consisteix, precisament, en aquesta generositat indiscriminada que Ell té envers tots els homes, tant amb aquells que l’estimen com amb aquells que l’ofenen. Això ho viem en el mateix Evangeli d’avui, quan ens diu Jesús: «Així sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents».

Nosaltres, n’hauríem de tenir prou amb aquest exemple de Déu a l’hora de vèncer la repugnància que podem tenir quan hem de tractar amb amor els qui ens han fet mal, en lloc de tornar-los mal per mal. Però, fins i tot, en el cas de dificultat pensem que Jesús mateix, en l’oració model, que és el Parenostre, ens compromet a demanar el perdó de Déu de la mateixa manera que nosaltres som capaços de perdonar els qui ens han fet mal. Avui Jesús ens diu: Estima com jo estimo, estima com jo t’estimo. Estima el qui t’ha fet mal. Jo t’ajudaré, si vols obtenir aquest do. Amb la teva sola força no podràs fer aquest pas, però jo t’allargo la mà i t’acompanyo. Amb mi traspassaràs els límits que tu sol no pots traspassar. I el perdó als altres eixamplarà el teu cor i et sentiràs alliberat. I la teva pau serà plena. Llavors sabràs què vol dir estimar, llavors sabràs què és l’amor.

Avui, en aquesta Jornada del malalt, ¿no hem pogut experimentar moltes vegades això que ens diu Jesús en moments de malaltia, quan l’essencial de la vida se’ns posa realment al nostre davant? Mirem, doncs, de dur-ho a terme en la nostra vida. I que la Mare de Déu, sota l’advocació de Lourdes, ens ajudi en aquest propòsit. Ella que serví sense condicions, ella que estimà sense esperar res a canvi, ella que feu comunitat enmig d’uns deixebles que l’un l’havia traït, l’altre l’havia negat tres vegades i els altres, llevat del jove Joan, a l’hora de la prova, havien fugit esporuguits. Que la Reina de la pau ens doni el coratge necessari. Amén.

Descarregar document

 

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies