Catedral de Tarragona, 2 de març de 2022

 

Molt estimat Poble sant de Déu. Benvolgut Vicari General. Benvolgut Degà del Capítol. Estimats mossens. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor. Sigueu tots benvinguts i benvingudes.

Avui, en començar el meu comentari, no puc deixar de parlar amb dolor de la situació bèl·lica que viu Ucraïna. Tots els catòlics ens hem d’unir a la crida que fa el papa Francesc perquè s’aturin les hostilitats i «totes les parts implicades s’abstinguin de dur a terme qualsevol acció que pugui causar encara més patiment a les poblacions, desestabilitzant la convivència entre les nacions i desprestigiant el dret internacional». A més, el papa Francesc ens ha convocat per a avui, Dimecres de cendra, a una jornada de pregària i dejuni per la pau, a la qual desitjo que tots ens hi unim de cor. Voldria, també, que totes les confessions cristianes que convivim a Tarragona donem mostres de sincera fraternitat i treballem sempre a favor de la pau. En aquests moments d’aflicció també hem de tenir ben present les comunitats ucraïneses de ritus greco-catòlic de la nostra arxidiòcesi de Tarragona, així com l’Església Ortodoxa Romanesa de parla ucraïnesa. Son comunitats i persones que les tenim ben a prop; algunes potser fins i tot veïnes de pis. Preguem per totes elles, per les seves famílies i pels familiars que tenen a Ucraïna. Preguem especialment per totes les víctimes de la guerra i, concretament, per tots els qui han mort. I preguem també perquè la situació política d’aquest país recuperi la pau, la concòrdia i l’estabilitat social el més aviat possible.

El Dimecres de Cendra és, a tots els efectes, l’inici solemne del temps quaresmal. Encara que molta gent no se n’adoni, encara que els mitjans de comunicació no en parlin, res d’això no ens priva de fer atenció a la veu del Senyor que ens diu: «Ara convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor». Ara, aquest temps de Quaresma, «reconcilieu-vos amb Déu», ens ha dit també sant Pau.

La Quaresma situa la nostra conversió en un període molt concret: el que va d’avui a Pasqua. La nit d’aquell dia renovarem els nostres compromisos baptismals. De com visquem la Quaresma, en dependrà l’autenticitat i la fondària de la nostra Pasqua.

El baptisme és el sagrament de la primera conversió. Ara bé, no sempre els batejats portem una vida de convertits. Sovint vivim una fe tèbia, poc conseqüent, sense tensió espiritual. Fins i tot, alguns sants han deixat constància d’aquesta situació. Santa Teresa d’Àvila explica que va experimentar una llarga etapa de refredament, quan ja era religiosa. I en resumeix així, lúcidament, el resultat:

Ni yo gozaba de Dios ni traía contento en el mundo. Cuando estaba en los contentos del mundo, en acordarme lo que debía a Dios era con pena; cuando estaba con Dios, las aficiones del mundo me desasosegaban. Ello es una guerra tan penosa, que no sé cómo un mes la pude sufrir, cuánto más tantos años.[1]

«Ni fruir de Déu, ni trobar el consol del món», deia santa Teresa. ¿No és això el que, de vegades, ens passa també a nosaltres? En la nostra vida espiritual, gaudim poc de Déu. La primera conversió ha d’anar seguida d’altres. Sempre hem d’estar atents i vigilants. La vida cristiana és un procés de conversió contínua. Perquè tendim a estar molt pendents de nosaltres mateixos, a mirar-nos molt… Estem plens del nostre jo, fins al punt de tenir la impressió que en la nostra vida, sovint agitada i neguitosa, ja no ens hi cap res més. Ni Déu.

Ara es tracta de girar-nos, de posar-nos d’esquena a nosaltres mateixos, d’obrir en la nostra vida, massa tancada, els tres camins de conversió que avui ens proposa l’Evangeli. La Quaresma ens crida a posar la nostra fe i la nostra esperança en el Senyor, perquè només amb la mirada fixa en Crist ressuscitat (cf. He 12,2) podem acollir l’exhortació de l’Apòstol: «No ens cansem de fer el bé» (Ga 6,9). Precisament, aquest és el missatge per a la Quaresma d’enguany que ens proposa el papa Francesc, pres del passatge de la Carta de sant Pau als Gàlates, quan afirma: «No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom» (Ga 6,9-10a). A partir d’aquest punt, a la segona part del seu missatge, el papa analitza els tres camins de conversió que se’ns proposa a l’Evangeli d’avui: la pregària, el dejuni i la caritat.

En primer lloc, afirma el papa: No ens cansem de fer el bé, és a dir, no ens cansem de pregar. «Jesús ens ha ensenyat que és necessari “pregar sempre sense defallir” (Lc 18,1). Necessitem pregar perquè necessitem Déu. Pensar que en tenim prou amb nosaltres mateixos és una il·lusió perillosa. Amb la pandèmia hem palpat la nostra fragilitat personal i social. Que la Quaresma ens permeti ara experimentar el consol de la fe en Déu, sense el qual no podem tenir estabilitat (cf. Is 7,9). Ningú no se salva sol, perquè anem tots a la mateixa barca enmig de les tempestes de la història;[2] però, sobretot, ningú no se salva sense Déu, perquè només el misteri pasqual de Jesucrist ens concedeix vèncer les fosques aigües de la mort. La fe no ens eximeix de les tribulacions de la vida, però ens permet travessar-les units a Déu en Crist, amb la gran esperança que no enganya i que té per penyora l’amor que Déu ha vessat en els nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant (cf. Rm 5,1-5)». Per això, és molt important el diàleg personal, íntim i honest amb Déu, però aquest no justifica una pregària individualista. De fet, la pregària que Jesús ens ensenya s’adreça al Pare de tots, explicitant que som germans i compartim uns mateixos sentiments. De fet, un dels trets de la pregària cristiana, com ens explica el llibre dels Fets dels Apòstols, és reunir-se en comunitat. Per això, la pregària, viscuda en clau sinodal, ens empeny a pregar junts, moguts per l’anhel de trobar-nos els uns amb els altres. L’eucaristia n’és l’exemple per antonomàsia. Que bo seria, també, que trobéssim espais de pregària comunitària, a la parròquia o a casa nostra, per resar junts, per exemple, els laudes, les vespres o el Sant Rosari!

En segon lloc, ens diu el papa en el seu missatge: No ens cansem de fer el bé, és a dir, no ens cansem d’extirpar el mal de la nostra vida. «Que el dejuni corporal que l’Església ens demana a la Quaresma enforteixi el nostre esperit per a la lluita contra el pecat». A més, com ens ha demanat el papa, que sobretot la jornada d’aquest Dimecres de Cendra sigui una jornada de dejuni i de pregària per la pau en el món i, especialment, a Ucraïna. «Que la Reina de la pau preservi el món de la bogeria de la guerra».[3] D’altra banda, «no ens cansem de demanar perdó en el sagrament de la Penitència i la Reconciliació, sabent que Déu mai no es cansa de perdonar.[4] No ens cansem de lluitar contra la concupiscència, aquella fragilitat que ens impulsa cap a l’egoisme i a tota classe de mal, i que al llarg dels segles ha trobat diferents maneres per enfonsar l’home en el pecat (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 166). Una d’aquestes maneres és el risc de dependència dels mitjans de comunicació digitals, que empobreix les relacions humanes. La Quaresma és un temps propici per a contrarestar aquestes insídies i cultivar, en canvi, una comunicació humana més integral (cf. ibíd., 43) feta de «trobaments reals» (ibíd., 50), cara a cara». Quantes coses supèrflues no ens provoquen una divisió interior desviant el nostre cor cap a fites no realment desitjades! Si el nostre anhel és de comunió, mirem dins nostre per identificar tot allò que ens allunya dels altres, totes aquelles actituds que no reconstrueixen la família i de les quals hem de dejunar a partir d’avui.  Llavors, el signe d’haver-nos unificat en el Senyor es notarà en el nostre rostre radiant, perquè, com diu Jesús, «si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t’il·lumina amb la seva claror» (Lc 11,36).

Finalment, en tercer lloc, afirma el papa en el seu missatge: No ens cansem de fer el bé, és a dir, no ens cansem de fer el bé en la caritat activa vers el proïsme. «Durant aquesta Quaresma practiquem l’almoina, donant amb alegria (cf. 2Co 9,7). Déu, «qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i dona pa per a menjar» (2Co 9,10), ens proporciona a cadascú no només el que necessitem per a subsistir, sinó també per tal que puguem ser generosos en fer el bé als altres. Si és veritat que tota la nostra vida és un temps per a sembrar el bé, aprofitem especialment aquesta Quaresma per a cuidar els qui tenim a prop, per fer-nos proïsme d’aquells germans i germanes que estan ferits en el camí de la vida (cf. Lc 10,25-37). La Quaresma és un temps propici per a buscar —i no evitar— a qui està necessitat; per a trucar —i no ignorar— a qui desitja ser escoltar i rebre una bona paraula; per a visitar —i no abandonar— a qui pateix la solitud. Posem en pràctica la crida a fer el bé a tothom, prenent-nos temps per estimar els més petits i indefensos, els abandonats i menyspreats, els qui són discriminats i marginats (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 193)». De res serviria una almoina feta des del desig d’aparentar, per pur afany de vanaglòria! Però cal tenir clar també que l’almoina cristiana no és conseqüència d’una bonhomia, sinó del manament de Jesús que ens mana d’estimar-nos els uns als altres i, en conseqüència, de considerar els altres com la nostra pròpia família, també aquella persona necessitada que no coneixem, a la qual li fem una ajuda. Tots formem part els uns dels altres, perquè tots formem l’única humanitat estimada per Déu.

Ara continuarem l’Eucaristia. Però, abans de rebre el Pa que cada dia ens dóna Jesús, imposarem la cendra sobre el nostre cap. La cendra, símbol de la nostra fragilitat i molt vinculada al pensament sobre la realitat de la mort. Però també la cendra, en el llenguatge bíblic, és símbol de dol i de penediment. Se’ns convida, per tant, a començar un camí de conversió i a caminar, des d’avui, cap a la pasqua, cap a l’autèntica santedat.

 

[1] Santa Teresa de Jesús, Libro de la Vida, cap. 8,1.

[2] Cf. Moment extraordinari de pregària en temps d’epidèmia (27 de març de 2020).

[3] Audiència general del dimecres, 23 de febrer de 2022.

[4] Cf. Àngelus del 17 de març de 2013.

 

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies