Capella del Seminari, 7 de maig de 2022

         Lectures: Ac 2,1-11; Salm 103; Jn 20,19-23

 

Molt estimat poble sant de Déu que camina per terres de Sant Pau i Sant Fructuós (Tant catòlics, com ortodoxos, com protestants o anglicans).[1]

Avui és un dia de goig per a l’Església diocesana de Tarragona. Ens reunim en Assemblea per concloure la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat. Estem contents perquè ens hem reunit una preciosa representació de la nostra Església particular, amb els diversos estaments i els seus consells. Avui, amb actitud de fe, experimentem el que els deixebles van sentir en aquell capvespre del diumenge de Pasqua: com a ells, avui el Senyor Ressuscitat ens dóna la seva pau, i, amb la seva pau, ens envia als nostres pobles i comunitats, de la mateixa manera que Ell havia estat enviat pel Pare. Però, perquè això sigui possible, també alena damunt nostre i ens dona el seu Esperit Sant. És l’Esperit de Pentecosta que, tot i la diversitat i les formes diferents de veure les coses que tots tenim, ens fa treballar units en comunitat, tot obrant la comunió eclesial. Precisament, la primera lectura ens descrivia la vinguda de l’Esperit Sant damunt els apòstols i l’Església i com tothom s’adonà que havia passat alguna cosa extraordinària en aquell lloc. Ningú sabia què, però s’estranyava que aquella gent cristiana parlés del que havia passat, de qui era Jesús, i tothom ho entengués. Ja podien ser del lloc que fos o parlar qualsevol llengua: tothom els entenia. Per què? Perquè parlaven amb el cor; l’Esperit Sant els havia omplert dels seus dons i ara parlaven de Jesús amb el cor. I quan algú parla amb el cor tothom l’entén.

Molt estimats i estimades. Procurem avui, a la llum de l’Esperit Sant i en aquesta Assemblea eclesial, parlar amb el cor i palpar l’Esperit de la Pentecosta. Després, en ser enviats a les nostres comunitats, també podrem parlar amb el cor a fi que tothom ens entengui.

Hem estat invitats a pensar i aportar idees sobre el nostre viatge junts com a Església. Sense deixar-nos a ningú endarrerit, hem estat cridats a escoltar tothom, especialment el laïcat, la joventut i les dones, i integrar-nos harmoniosament en la comunitat. I no només hem estat invitats a escoltar, sinó ―com avui― a prendre la paraula i opinar amb valentia, mirant de portes enfora, pensant en la societat en la que vivim i pensant en l’Església a la qual pertanyem. Això és el que diem «Sinodalitat». El que hem estat fent. escoltar com l’Esperit Sant es mou per entre les nostres comunitats i en el cor dels nostres germans i germanes cristians.

Després de l’estada de Jesús en aquest món, després que Jesús puja al cel, el gran protagonista de la comunitat cristiana és l’Esperit Sant. L’obediència a l’Esperit garanteix que les obres i el missatge de l’Església estiguin en sintonia amb les obres i el missatge de Jesús; altrament, la seva predicació seria en va.

En aquesta comunitat de deixebles impulsada per la força i la llum de l’Esperit hi ha dues accions fonamentals: la comunió entre germans, aplegats per rememorar el Sopar del Senyor, escoltar la doctrina i compartir els béns (cf. Ac 2,42), i la missió d’evangelitzar el món, impulsada pel desig de comunicar el gran regal de la humanitat restaurada per la pasqua de Crist. Comunió i Missió per copsar el rostre de l’amor i de la misericòrdia de Déu: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35).

Com indicava a la Carta Pastoral de començament de curs, amb la qual vam iniciar aquest treball sinodal,[2] una de les obres precioses de l’Esperit Sant és embellir l’Església amb els seus dons. I sabem que un servei o un carisma són de l’Esperit justament per això, perquè es viuen i es comuniquen com un servei per a tot el poble de Déu i per a la humanitat, mai com una reivindicació i molt menys com un motiu de superioritat o de menyspreu. No som amos de res, tan sols som humils servidors del Regne. Jesús mateix, ungit per l’Esperit, és empès a servir, guarir, convocar i proclamar el misteri del Regne als senzills i als nets de cor. Com els apòstols a la primeria, avui experimentem que l’Esperit del Senyor Jesús és enmig nostre, tot i les dificultats. Tanmateix els resultats hi seran, encara que no els obtinguem de forma immediata. Haurem d’aprendre a valorar l’esforç d’una altra manera i refiar-nos més de Déu.

Per ajudar-nos a comprendre el que us estic dient, deixem-nos encantar per la pregària estupenda que comunament és atribuïda a sant Oscar Arnulfo Romero, però que va ser pronunciada per primera vegada pel Cardenal John Dearden, primer president de la Conferència Episcopal dels EEUU. Una pregària que el mateix papa Francesc va pronunciar en un discurs a la Cúria Romana de fa uns anys. Diu així:

 

A vegades fer un pas enrere ens ajuda a prendre una perspectiva millor.
El Regne no sols està més enllà dels nostres esforços,
sinó fins i tot més enllà de la nostra visió.
Durant la nostra vida, només realitzem una minúscula part
d’aquesta magnífica empresa que és l’obra de Déu.
Res del que fem no és complet,
cosa que significa que el Regne està sempre davant nostre.
Cap declaració no diu tot allò que es podria dir:
Cap pregària no pot expressar completament la nostra fe.
Cap confessió no porta la perfecció,
cap visita pastoral no porta la integritat.
Cap programa no realitza la missió de l’Església.
En cap esquema de metes i objectius no s’enclou tot.
Això és el que intentem fer: plantem llavors que un dia creixeran;
reguem llavors ja plantades, sabent que son promesa de futur.
Posem les bases que necessitaran un major desplegament.
Els efectes del llevat que proporcionem
van més enllà de les nostres possibilitats.
No ho podem fer tot, i, en adonar-nos-en, sentim un cert alliberament.
Això ens capacita per fer quelcom i fer-ho bé.
Pot quedar incomplet, però és un inici, un pas en el camí,
una oportunitat perquè entri la gràcia del Senyor i faci la resta.
Potser nosaltres no veurem mai els resultats finals,
Però aquesta és la diferència entre el mestre d’obra i el manobre.
Som manobres, no mestres d’obra, servidors, no messies.
Som profetes d’un futur que no ens pertany.[3]

Conscients, com Maria, de la nostra petitesa, conscients de les nostres possibilitats i també dels nostres límits, és important que aprenguem a fer experiència de la força transformadora de l’Esperit. Com afirmàvem els bisbes de Catalunya, tot esmentant el Concili Tarraconense de 1995, «“no podem ni volem reduir la pastoral a un problema de simple reorganització i coordinació, sinó que cerquem de reunir el poble de Déu en l’Esperit Sant” […]. Reunir el poble sant de Déu significa per damunt de tot que reconeixem l’Esperit, enviat del Pare en nom del Senyor ressuscitat, com l’artífex de la comunió eclesial i de la fidelitat a l’Evangeli (vg. Jn 14,26). No hi ha acció missionera sense el do i la invocació de l’Esperit Sant, sense el seu mestratge, sense el seu impuls.»[4] Siguem, per tant, dòcils a l’Esperit i ell ja farà la resta.

Estimats i estimades. Amb aquest l’impuls de l’Esperit endinsem-nos en el treball d’aquesta Assemblea diocesana. Ho hem de fer per servir en l’Esperit, la nostra Església de Tarragona.

«Quan envieu el vostre alè, Senyor, reneix la creació i renoveu la vida sobre la terra», hem cantat avui en el Salm. Que aquest alè del Senyor ens impulsi a professar una mateixa fe i a treballar units per al present i el futur de la nostra estimada Església que pelegrina a Tarragona. Amén.

[1]. A l’Assemblea s’hi troba una representació d’aquestes Esglésies i comunitats eclesials.

  1. Exhortació pastoral La comunió i la sinodalitat en la vida de l’Església (17-X-2021), Arquebisbat de Tarragona, 16-17.

[3]. Francesc, «Discurs a la Cúria Romana: Les dotze virtuts necessàries per a servir l’Església» (21-XII-2015): DdE 1065 (2016) 133-134.

[4] Els bisbes de Catalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense de 1995 (21-I-2021), 5,1: DdE 1119 (2021) 198-215; aquí, 212-213.

Descarregar document

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies