Benvolguts i benvolgudes, el passat mes de març, la Conferència Episcopal publicà una Nota sobre l’objecció de consciència. Com recordareu, fa unes setmanes el Full Dominical del primer de maig dedicà a aquest tema un extens reportatge. L’escrit dels bisbes mostra la preocupació de l’Església davant lleis com la de l’avortament i l’eutanàsia, o com les que s’inspiren en principis antropològics que absolutitzen la voluntat humana o en ideologies que no reconeixen la naturalesa de l’ésser humà que li ha estat donada en la Creació, i que ha de ser la font de tota moralitat. La finalitat no és altra que ajudar a fer descobrir la llibertat de consciència davant la manipulació amagada darrere aquestes lleis, que no contribueixen a la llibertat i al bé comú, sinó que afavoreixen l’economia del rebuig, imposant una mena de «darwinisme» social en el qual els més febles esdevenen eliminats. Al mateix temps, s’invita en nom de la pròpia consciència a refusar determinades ideologies contràries a l’Evangeli.

A la Nota s’indica que tot ciutadà, en l’exercici de la seva llibertat, ha de prendre aquelles decisions que condueixen a la consecució del bé comú de la societat i del seu propi bé personal. Per tal de conèixer en cada moment el que és bo o dolent, juntament amb el do de la llibertat, Déu ha dotat l’ésser humà del do de la consciència que, com afirma el Concili Vaticà II, «és el nucli més secret i el sagrari de l’home, on es troba tot sol amb Déu, la veu del qual ressona en la intimitat pròpia» (GS 16). Decidir i actuar així és la prova més gran d’una llibertat madura i una condició per a la moralitat de les pròpies accions.

El ciutadà no ha de seguir les prescripcions de les autoritats civils quan aquestes són contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli. L’objecció de consciència suposa que una persona anteposa el dictat de la seva consciència a allò ordenat o permès per la llei. Això no justifica qualsevol desobediència a les normes promulgades per les autoritats legítimes. Tan sols es pot exercir en relació amb aquelles que atempten directament contra elements essencials de la pròpia fe o que esdevenen contràries al dret natural, pel fet que minen directament els fonaments de la dignitat humana i d’una convivència fonamentada en la justícia.

L’Estat té l’obligació de reconèixer la llibertat religiosa, de pensament i de consciència. Per tant, no la pot restringir o minimitzar amb l’excusa de garantir l’accés de les persones a certes pràctiques reconegudes legalment, i presentar-la com un atemptat que va en contra dels «drets» dels altres. Els cristians catòlics estem obligats a posar en pràctica l’objecció de consciència en aquelles accions que, estant aprovades per lleis de l’Estat, tinguin com a conseqüència l’eliminació d’una vida humana en el seu començament o acabament. Al mateix temps, hem d’objectar davant la difusió d’antropologies contràries a la visió cristiana de la persona, de la sexualitat, del matrimoni i de la família. Els cristians creiem que la llibertat humana, tot i trobar-se ferida pel pecat, disposa de la força necessària per a superar les dificultats i per actuar en coherència amb la pròpia fe.

Ben vostre,

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies